“Ens sentim menyspreats i desemparats per l’Ajuntament. Desatesos i desprotegits, com a ciutadans i com a comerciants, i també com a usuaris de la via pública”. Són paraules de les 28 entitats comercials i veïnals de la ciutat agrupades al voltant de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta i la Venda Il·legal Ambulant, que el 6 de juny van presentar un requeriment escrit al consistori per reclamar a l’actual govern municipal que prengui mesures urgents contra el Top Manta.
I és que els comerciants consideren que la situació cada vegada és pitjor. “No estem d’acord amb l’explotació de persones, però tampoc podem tolerar una activitat que genera sobreocupació i saturació de determinats espais i vies públiques”, va afirmar el portaveu de la plataforma, Fermín Villar, després de presentar el requeriment.
TROBADA AMB COLAU
El 22 de juny, dues setmanes més tard de la presentació del requeriment escrit, els comerciants es van reunir amb l’alcaldessa Colau. Colau els va recordar que el fenomen de la venda ambulant il·legal necessita un enfocament “integral i estructural” i va argumentar que la Llei d’Estrangeria condemna els manters “a la il·legalitat”. Per la seva banda, Villar va afirmar: “Igual que se’ns demana compliment normatiu, nosaltres l’hi demanem a l’administració”. Aquell mateix dia els comerciants es van trobar amb tots els partits de l’oposició, menys la CUP, en un acte al passeig Joan de Borbó –un dels punts amb més venda il·legal de la ciutat–, on van presentar un acord en el qual PDeCAT, Cs, ERC, PSC i PP es comprometien a subscriure la denúncia que la plataforma havia presentat el 6 de juny.
Tot plegat es va acabar d’embolicar el 29 de juny durant la celebració del Ple. Finalment, la declaració institucional a la qual Colau i l’oposició s’havien compromès una setmana abans no es va incloure a l’ordre del dia. Colau no la va presentar perquè no tenia els suports necessaris, i l’oposició perquè ERC finalment no la va firmar. Això va tornar a provocar les queixes de la plataforma.
2.000 VENEDORS
Més enllà de les desavinences entre uns i altres, des de la plataforma asseguren que el paper de l’Ajuntament ha provocat un “efecte crida” que ha fet créixer la xifra de persones que es dediquen al Top Manta fins als 2.000 venedors. Segons Villar, només a la Barceloneta n’hi ha gairebé mil que estan provocant “una situació insostenible i asfixiant comercialment tot el barri”.
L’AJUNTAMENT ES DEFENSA
Des del consistori responen a les crítiques de la Plataforma d’Afectats pel Top Manta amb xifres. Fonts municipals recorden que “el 2017 es van posar més de 64.000 denúncies per venda ambulant sense autorització a l’espai públic de qualsevol producte, per col·laborar amb la venda ambulant o per comprar o adquirir productes de la venda ambulant”. Una dada que de moment aquest 2018 és, afegeixen les mateixes fonts municipals, de 6.337 denúncies.
D’altra banda, des del consistori també recorden que amb la Plataforma d’Afectats pel Top Manta han fet “reunions de forma sistemàtica, més de 10 en els darrers mesos, amb el primer tinent d’alcalde i el comissionat de seguretat”.
PARLEN ELS MANTERS
Qui també té molt a dir en tot plegat són, evidentment, els manters. Lamine Bathily fa 10 anys que és manter i també és portaveu del Sindicat de Manters. En declaracions a aquesta publicació afirma que les paraules dels comerciants “no són noves”, ja que són “les mateixes de cada any quan arriba l’estiu”. Bathily considera que la solució per acabar amb el Top Manta “no és treure la policia al carrer perquè ara a la Barceloneta, per exemple, hi ha 500 manters que, si se’ls expulsa d’allà, aniran cap a la plaça Catalunya”. Aquest portaveu del Sindicat de Manters afegeix que el seu col·lectiu vol “seure amb els comerciants i els partits polítics per solucionar la situació” però lamenta que de moment no ha estat possible. Respecte del paper de l’actual govern municipal, Bathily celebra la creació de la cooperativa de recollida de ferralla i els plans de formació, però recorda que “en 3 anys s’han tret 65 manters del carrer, cosa que vol dir que els processos són lents”.
Sembla, doncs, que a curt termini el problema continuarà sense resoldre’s.
Penes de presó
de fins a 2 anysLa legislació espanyola tipifica que la venda ambulant és il·legal i contempla penes de presó de fins a dos anys. Des del Sindicat de Manters denuncien que el fet que un manter pugui tenir antecedents penals fa que no pugui formar part de programes socials o regularitzar la seva situació.
