Apropar el cementiri a la ciutat. Aquest és el motiu que ha portat l’Ajuntament de Barcelona, a través del Districte de Sant Martí, a impulsar una sèrie de reformes al Cementiri del Poblenou.
Conscient de la importància de mantenir l’extens patrimoni cultural i arquitectònic de les necròpolis de la ciutat, l’Ajuntament va iniciar fa sis anys un pla de rehabilitació per als cementiris que el necessitessin. En el cas del recinte martinenc, les obres van començar l’estiu passat i estaran acabades a finals del mes de febrer. Al capdavant del projecte hi ha els arquitectes Antoni Vilanova i Eduard Simó.
UNA REFORMA NECESSÀRIA
Vilanova explica a Línia Sant Martí que “les millores consisteixen en la rehabilitació de les façanes perimetrals i en reformes en la tanca patrimonial d’accés i diversos elements de coronament del Segon Departament”. Aquestes reformes necessàries compleixen una doble finalitat: fan que sense oblidar la funcionalitat es potenciï el guany estètic de la seva imatge. L’arquitecte recorda que “la remodelació completa el procés que va començar fa tres anys, amb la reforma de la capella, de diversos panteons i de l’Arxiu i la Sala de juntes”.
La reforma de les façanes del perímetre del cementiri és una de les novetats estètiques que s’apreciaran més fàcilment. Vilanova apunta que han estat curosos amb la façana del carrer del Taulat, “perquè era monòtona i l’arrebossat estava caient”. “Hi hem aplicat un tractament diferenciat per mostrar les diverses fases de construcció del cementiri”, afegeix. Els elements arquitectònics i decoratius que estaven perduts o malmesos s’han restaurat o recuperat amb treballs artesanals. A més, als murs es pintaran dotze cites breus que vincularan el cementiri amb el barri i amb la ciutat.
El segon gran canvi és la reforma de la tanca patrimonial d’accés des de l’avinguda d’Icària. A banda de recuperar alguns elements que hi faltaven, es completarà el tancament del perímetre fins als voltants del carrer de Carmen Amaya. D’aquesta manera es completa el procés que es va iniciar amb la reforma d’aquesta façana anys enrere.
La darrera gran modificació afecta els elements de coronació del Segon Departament. Moltes peces tenien un frontó superior fet amb pedra arenisca que s’ha espatllat i hi havia risc de caiguda. S’han fet rèpliques amb motllos i els originals que s’han conservat s’han traslladat a l’Arxiu.
Patrimoni del districte
Per conèixer els orígens del primer cementiri del Poblenou cal remuntar-se a finals del segle XVIII. Es va inaugurar l’any 1775 per iniciativa del bisbe Josep Climent, fora de les muralles de la ciutat. Les tropes napoleòniques el van destruir durant la Guerra del Francès (1808-1814) i, en una Barcelona en transformació cap a un centre industrial i comercial de primer ordre, es va veure necessari reconstruir la necròpoli.
Pau Sitjar, bisbe de Barcelona, va impulsar la creació d’un nou cementiri en els mateixos terrenys on s’hi havia construït l’anterior. La nova necròpoli es va construir sota la direcció d’Antoni Ginesi i el bisbe Sitjar la va beneir l’abril de 1819. Aquest edifici neoclàssic és el que després de diverses ampliacions ha arribat als nostres dies.
