“Aquest any faig un Erasmus, estic en un moment d’impàs a la meva vida i, després de veure el documental de TV3 sobre Lesbos, vaig decidir que havia d’ajudar d’alguna manera”. Qui parla és Mar Redondo, una jove poblenovina de 22 anys que des del passat dijous 25 de febrer és a Idomeni, una localitat grega a la frontera que separa aquest país i Macedònia i que en els darrers dies està patint l’arribada massiva de refugiats que fan la ruta dels Balcans. La Mar ha arribat a Idomeni amb tren des de Florència, la ciutat escollida pel seu Erasmus.
En conversa telefònica amb Línia Sant Martí, aquesta jove poblenovina explica que quan va arribar a Idomeni “hi havia uns 4.000 refugiats i avui ja n’hi ha 10.000”. Unes xifres que han desbordat el camp de refugiats que hi ha a la zona, que té capacitat per a 1.500 persones. Ella s’ha integrat en un grup de voluntaris internacionals i es dedica a la distribució de roba als refugiats. De totes maneres, explica que “quan fa falta gent en grups que fan altres tasques, com muntar tendes”, també ajuda. “Bàsicament es tracta d’ajudar allà on faci falta”, afegeix.
Per poder tirar endavant aquesta aventura solidària, a banda del cop de mà que li donen els seus pares, la Mar ha posat en marxa una campanya de micromecenatge de la qual ja ha obtingut 700 euros. Aquests diners li serveixen per “comprar roba, sabates, menjar, tovalloles i tot el que sigui necessari per garantir als refugiats un viatge el més segur i digne possible”.
UNA EXPERIÈNCIA DURA
A les breus cròniques que la Mar escriu al web on fa el micromecenatge, els dies previs ja es veia que tenia clar que es desplaçava a una zona complicada. El seu relat d’aquests dies així ho testimonia. Ha presenciat el llançament de gas lacrimogen de la policia macedònia que ha omplert titulars de premsa. Ho relata així: “Centenars de persones davant la tanca criden i alguns tenen l’esperança de creuar-la. Quan aconsegueixen trencar-la, la policia macedònia llança quatre bombes de gas lacrimogen. Centenars de nens pateixen els efectes i nosaltres correm per amagar-nos a la tenda”.
La Mar acaba confessant, amb les interferències que una trucada entre Idomeni i Barcelona implica, que aquests dies té “sentiments contradictoris”. “Veig que la tasca dels voluntaris no és la solució, nosaltres posem un pedaç perquè la gent no mori, però és la Unió Europea qui ha d’aturar això, que és un crim”, conclou.
