El candidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona, Ernest Maragall (esquerra), durant la celebració dels resultats electorals el 28-A. Foto: ACN / Elisenda Rosanas

Qualsevol titular sobre què passarà a les eleccions municipals del 26 de maig a Barcelona necessita un interrogant. Perquè una suma de dubtes no fa una certesa. I de certeses, aquest cop, n’hi ha ben poques. Per no dir cap.

Tots els partits ho tenen clar. Tant, que fins i tot el favorit a les enquestes, Ernest Maragall (ERC), es resisteix a acceptar aquesta etiqueta. “Si ens creiem les enquestes, segur que perdo”, deia fa uns mesos en una entrevista amb aquesta publicació, afegint que, si vol convertir les expectatives en resultats electorals, s’ho haurà de guanyar “a pols”.

El cert, però, és que Esquerra no només arriba al 26-M amb les enquestes a favor, sinó també amb l’impuls de l’històric resultat que va treure a les recents eleccions generals. Les municipals tenen una lògica pròpia, d’acord. Però els resultats dels republicans el 28 d’abril, quan van ser la primera força a Barcelona per 2.733 vots de diferència sobre el PSC, confirmen que la música sona bé: victòria en 38 dels 73 barris i en 5 dels 10 districtes. “La ciutadania va parlar clar. És hora que això es confirmi, però no es traslladi només a un crit, sinó també a un projecte de màxima ambició republicana”, demana Maragall. ERC aspira a entrar al club dels grans partits que han aconseguit l’alcaldia de Barcelona i l’independentisme es juga tenir o no la capital del país.

QUEDA EFECTE COLAU?
Que això passi dependrà, en gran part, del resultat que acabi aconseguint Ada Colau. L’alcaldessa arriba a la cita després del retrocés del 28-A –els comuns només van guanyar en dos barris– i amb una llista desdibuixada, on no hi ha ni Gerardo Pisarello ni Jaume Asens (han anat al Congrés), però tampoc Laia Ortiz, Josep Maria Montaner, Agustí Colom, Mercedes Vidal o Gala Pin –bé, la regidora de Ciutat Vella sí que hi és, però en una posició simbòlica (37)–.

Però sobretot Colau arriba al 26-M amb un balanç de mandat agredolç –vegis la situació de l’habitatge o la seguretat– i amb força complicitats erosionades, especialment amb la resta de partits i amb el sector privat. Caldrà veure si es conserva –i en quina mesura– l’efecte Colau del 2015 i com afronten els comuns aquesta recta final de campanya, més enllà dels controvertits vídeos de l’alcaldessa a Youtube.

“ELS SOCIALISTES HEM TORNAT”
Qui confia en un retrocés dels comuns i en recuperar posicions –i fins i tot donar la sorpresa– és el PSC. Els bons resultats que va aconseguir a les generals a Barcelona, on es va disputar la victòria global amb ERC i va imposar-se en 29 barris i 5 districtes, han injectat una bona dosi de moral a les seves files. “Els socialistes hem tornat”, exclamava poc després del 28-A Jaume Collboni, que ha organitzat la campanya de les municipals com una segona volta de les generals. La marca torna a vendre i el vell feu socialista, Nou Barris, ha tornat a ser íntegrament vermell a les generals. Ingredients suficients, argumenten des del partit, per fer un bon resultat el 26-M.

On no hi ha tanta eufòria és a la seu de campanya de Manuel Valls als Jardinets de Gràcia. L’exprimer ministre francès, que va arribar amb grandeur a Barcelona i des de certes esferes ja se’l feia alcalde, sembla haver-se anat desinflant a mesura que avançaven les setmanes. Els discrets resultats de Ciutadans a la ciutat el 28-A no són precisament un bon auguri.

JxCAT REIVINDICA LA GESTIÓ
Qui sembla que tampoc ho té fàcil és Junts per Catalunya. La candidatura de Joaquim Forn i Elsa Artadi no apareix al capdavant de les enquestes, però els resultats que el partit va aconseguir el 28 d’abril a la ciutat són similars als dels comicis espanyols del 2016. Amb tot, han resistit i esperen recuperar posicions fent bandera de la seva experiència de gestió. “El 26 de maig la qüestió ja no serà com aturar l’extrema dreta espanyola, sinó quina proposta política garanteix el canvi a Barcelona per construir la gran capital que volem”, defensen.

Menys aspiracions tenen al PP. Després de la desfeta a les eleccions generals, sembla que els populars es donaran per satisfets si aconsegueixen obtenir representació municipal i no quedar fora del plenari. Al partit confien que l’aposta –no exempta de debat– per Josep Bou els permeti salvar els mobles.

I per últim caldrà veure quin resultat treuen la CUP –amb una massa de votants sempre fidel– i Barcelona és capital-Primàries, amb un Jordi Graupera que podria entrar al consistori. Qui sembla que es quedarà fora, almenys atenint-nos al 28-A, és VOX. Només va arribar a un 3,41% dels vots.