Cal reciclar més (tot i la millora)

El 2022, a l’àrea metropolitana de Barcelona van generar-se 1.470.074 tones de residus, o el que és el mateix: cada habitant va generar 445 quilos de residus l’any. Si mirem les dades amb perspectiva, es pot apreciar una millora. Des del 2010, la producció de residus municipals s’ha reduït un 10% i la recollida selectiva va arribar fins al 39,3% l’any passat. Aquest percentatge suposa un rècord, ja que augmenta 1,1 punts respecte a l’obtingut el 2021. Tot i això, l’AMB és conscient que hi ha marge de millora de cara al pròxim balanç. Encara hi ha 28 municipis metropolitans per sota del límit marcat per la Unió Europea quant a recollida segregada, que està fixat en un 50%. L’organisme metropolità també es marca, de cara al 2025, reduir la producció de residus amb més intensitat.

Materials reciclats

Quin és el material que més es recicla dels quatre contenidors de colors? La fracció orgànica recollida se situa en primera posició, amb 167.069 tones de matèria orgànica provinent de cases i comerços el 2022. Amb poc més de 100.000 tones, el paper i el cartró van ser dos dels productes més reciclats. Amb un ascens d’un 1,57% respecte al 2021, són la segona fracció amb una taxa de recollida selectiva més elevada. El vidre ocupa el tercer lloc amb 66.438 tones reciclades, un 0,8% més que el 2021. Tanquen aquesta llista les 63.920 tones d’envasos lleugers de domicilis, un valor molt superior al de l’any anterior, un 10,3% més, fet que pot explicar-se pel canvi en el sistema de recollida a Barcelona, on en aquest contenidor també s’admeten altres plàstics i metalls que no són envasos.

Cal remarcar que la producció de matèria resta va arribar al seu mínim històric el 2022, amb 270 kilograms generats per habitant.

Marge de millora

Dels 36 municipis metropolitans, el 2022, com hem dit, només vuit superaven el 50% de recollida selectiva que la Unió Europea exigia per al 2020. Són Begues, Castellbisbal, Pallejà, el Papiol, Corbera de Llobregat, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat i Tiana. Algunes d’aquestes poblacions tenen trets diferencials que els fan estar en aquesta llista.

Per exemple, el Papiol, Sant Just Desvern, Torrelles de Llobregat, Tiana i Corbera de Llobregat ja opten des de fa temps per nous models que individualitzen la recollida de residus, com el porta a porta o els contenidors intel·ligents, ja que, segons defensa l’AMB, el sistema de contenidors oberts al carrer ha arribat al límit de les seves possibilitats.

Deures per al 2025-2035

Les normatives ambientals són cada cop més estrictes quant a l’assoliment dels objectius de reciclatge municipals. La UE obliga els estats membres a reutilitzar o reciclar el 55% dels residus l’any 2025 fins a arribar al 65% el 2035.

“Estem contents, però som realistes. S’ha produït una millora, però la tendència encara no creix prou ràpid per assolir els objectius europeus”, valorava Eloi Badia, l’aleshores regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica de l’Ajuntament de Barcelona en la presentació de les dades. A escala metropolitana, el Programa metropolità de prevenció i gestió de recursos i residus municipals 2019-2025 (PREMET25) té com a objectiu reduir els residus municipals i aconseguir la neutralitat de carboni del sistema metropolità de tractament de residus actuant en 5 eixos estratègics: la prevenció, la recollida, el tractament, l’educació i una nova governança.