Barcelona invertirà 11,7 milions d’euros per rehabilitar 204 pisos del barri. Foto: Ajuntament
L’Ajuntament de Barcelona rehabilitarà 204 habitatges del barri del Besòs i el Maresme aquest mandat i impulsarà la regeneració de 693 més. Ho ha explicat el regidor de Sant Martí, David Escudé, que ha dit que l’executiu hi destinarà una partida d’11,7 milions d’euros. La mesura pretén millorar les condicions d’habitabilitat, reduir les vulnerabilitats de qualitat de vida i reforçar la resiliència social. En aquest context, ha acabat la campanya d’inspeccions a la zona i que ha inclòs 45 comunitats amb 1.008 pisos del barri. Aquesta feina ha permès fer una diagnosi global i detectar els immobles que requereixen una intervenció prioritària en presentar deficiències estructurals greus o molt greus, mesures cautelars o ciment aluminós.
L’àmbit de regeneració urbana definit pel consistori al Besòs i el Maresme abasta una superfície de 32,6 hectàrees, delimitada pels carrers de Llull al sud-est, rambla Prim al sud-oest, Bernat Metge al nord-oest i pel terme municipal de Sant Adrià de Besòs al nord-est. Inclou un total de 86 blocs amb 203 comunitats i 4.598 habitatges. Partint d’aquesta realitat, les inspeccions s’han centrat en aquelles tipologies de blocs amb més concentració d’habitatges, i que són les més presents dins l’àmbit, per obtenir una diagnosi representativa.
Les deficiències
De l’estudi i anàlisi dels resultats de les inspeccions es fa evident que els blocs presenten deficiències molt variades en el seu nivell de gravetat (lleus, importants, greus i molt greus). Per tant, s’ha establert el criteri de la gravetat com a element de priorització a l’hora de definir una estratègia d’actuació al barri, i s’han definit cinc categories que agrupen els edificis segons les deficiències que presenten.
La primera fa referència als edificis en què s’han hagut de fer mesures cautelars, com ara apuntalaments de bigues, i en els quals és urgent i prioritari intervenir. Moltes d’aquestes afecten l’estructura dels immobles. De 45 comunitats inspeccionades, en 30 s’han hagut d’actuar en aquest sentit.
El segon grup està format per edificis amb deficiències estructurals greus o molt greus. Segons les dades recollides de les inspeccions, 10 blocs es troben en aquesta situació.
Per altra banda, hi ha un tercer grup format per edificis amb deficiències greus o molt greus a façanes, cobertes o instal·lacions. Dinou dels blocs inspeccionats reuneixen deficiències d’aquest tipus. A més, hi ha una altra categoria que inclou blocs amb deficiències de tots els nivells. Dinou dels edificis inspeccionats formen part d’aquest grup.
El regidor Escudé ha assenyalat que es tracta d’un projecte a llarg termini. Foto: Ajuntament
29 edificis amb ciment aluminós
Així mateix, s’han comptabilitzat 29 edificis amb presència de ciment aluminós. Tot i això, el gerent d’Urbanisme, David Martínez, ha avisat que aquest fet no sempre significa que les estructures executades amb aquest material s’hagin vist afectades per l’aluminosi. “El ciment aluminós en sí no és un problema, el problema apareix quan no hi ha bona ventilació i es generen humitats”, ha comentat el gerent. La major part d’aquestes construccions se situen a l’àmbit que queda al nord-est d’Alfons el Magnànim, que correspon a les primeres fases de la construcció del barri.
Martínez, ha explicat que algunes de les situacions detectades poden extrapolar-se a d’altres edificis de característiques similars. Així, s’ha calculat que 753 blocs podrien tenir deficiències estructurals greus o molt greus; 1.473 en presentarien de greus o molt greus en deficiències greus o molt greus en façanes, cobertes o instal·lacions; i 1.746 manifestarien problemes en tots els nivells.
El regidor de Sant Martí, David Escudé, ha assenyalat que la finalització de la campanya d’inspeccions els ha permès obtenir una “diagnosi” que ara permet “fer un pas endavant” en un projecte a llarg termini que podria arribar a abastar fins a quatre mandats fins a la seva finalització. Ha indicat que el pla previst per l’Ajuntament inclou actuacions en 1.251 habitatges que es divideixen en dos nivells de prioritat. D’aquests, en aquest mandat 2023-2027 s’actuarà en un total de 897 pisos mitjançant obra, projecte o planejament urbanístic. Partint d’aquests escenaris, ha dit que fins al maig de 2027 es treballarà en el primer nivell de prioritat.
Prova pilot amb 204 pisos
Així, en els pròxims tres anys, l’executiu local rehabilitarà 204 pisos que formen part de la prova pilot que ja s’està desenvolupant i que contempla actuar en una desena de finques. Avui dia ja s’ha completat la primera, al carrer de Messina, 11, al barri del Besòs. En aquest bloc s’ha millorat l’estructura i l’aïllament, s’hi ha col·locat un ascensor i s’hi han obert finestres i construït balcons, i s’ha comptat amb finançament dels fons Next Generation.
A més, ja s’han licitat les obres de rehabilitació de dos edificis més d’aquests deu i la previsió és que les obres arrenquin l’abril vinent; dos més estan pendents d’obtenir llicència d’obres i es calcula que els treballs començaran l’estiu vinent i cinc més tenen els projectes executius redactats i aniran avançant al llarg del 2024.
La inversió total prevista per aquests deu edificis és de deu milions d’euros, dels quals dues terceres parts les aportarà l’Ajuntament i la resta es completarà amb recursos dels fons europeus Next Generation –aproximadament un 25%. La resta serà amb les aportacions de les comunitats de veïns i veïnes.
Intervencions en 693 immobles més
Escudé, ha indicat que durant aquest mandat també es faran els projectes executius i les eines de gestió urbanística necessàries per poder executar un total de 693 habitatges. També ha assegurat que es treballarà per trobar fórmules que permetin incrementar el finançament públic del programa a l’àmbit i la capacitat operativa i d’execució dels treballs.
L’aportació municipal de l’Ajuntament a l’estratègia de regeneració del Besòs en aquest mandat serà d’11,7 milions d’euros, que serviran per tirar endavant la rehabilitació dels blocs de la prova pilot i per poder elaborar els projectes executius, figures de planejament i altres feines tècniques prèvies a les obres.
Aquestes seran les dues primeres fases d’una intervenció global al barri que continuarà en els propers mandats amb l’objectiu de regenerar tots els habitatges que presentin deficiències i millorar la qualitat de vida dels veïns i veïnes.
