“Reunió de savis, estudiosos, professionals o polítics vinguts de diversos indrets per a discutir qüestions de llur especialitat”. Aquesta és la definició que apareix al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans de la paraula ‘congrés’. És una de les paraules de més actualitat a la ciutat, ja que Barcelona s’ha convertit en una potència mundial en l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments.
Mòbils (Mobile World Congress), logística (European Supply Chain & Logistics Summit), cardiologia (European Society of Cardiology), aeronàutica (World Routes), mecànica computacional (World Congress on Computational Mechanics)… Són només alguns exemples dels congressos de referència mundial que fan que es pugui considerar Barcelona com un pol d’atracció en la matèria.
Segons l’informe Observatori 2014 que elabora la Cambra de Comerç, durant l’any 2013 –del 2014 encara no hi ha les dades– Barcelona és la quarta ciutat del món –només té al davant París, Madrid i Viena– en organització de congressos internacionals i la primera en nombre de delegats. La xifra total de congressos que va acollir la ciutat, també durant el 2013, va ser de 179 i va atreure 122.877 delegats, segons la classificació que elabora l’Associació Internacional de Congressos i Convencions (ICCA). A aquestes xifres cal afegir-hi que la ciutat ja té més de 220 nous esdeveniments confirmats fins al 2021.
LA MARCA BARCELONA
La projecció que donen els congressos ajuda a engreixar el prestigi del que es coneix com a marca Barcelona. Marc Puig, director de comunicació de l’Ajuntament, explica que el fet que Barcelona sigui una ciutat capdavantera en acollir congressos “és molt important, ja que això reverteix en la bona imatge de la ciutat, que és del que parlem quan ens referim a la marca Barcelona”.
Puig destaca que la celebració dels congressos “permet generar un dinamisme econòmic importantíssim”, al mateix temps que, afegeix, “es ven una imatge d’una ciutat que combina el compromís amb la cultura i la innovació i el que en diem la cultura de la felicitat, un concepte que engloba una mescla de factors humans i geoclimàtics. Aquesta combinació genera una imatge de ciutat amable on s’hi poden fer negocis”.
Un dels pilars fonamentals de tot aquest procés és el que té a veure amb les infraestructures que acullen els congressos, que en la seva gran majoria són els recintes de la Fira de Barcelona. El seu director general, Agustí Cordón, destacava recentment en un debat organitzat pel diari La Vanguardia que “Barcelona és gairebé cada dia capital d’alguna cosa. L’aposta ha de ser per les millors ofertes i defensar la qualitat de Barcelona i el valor de la marca”.
“EXCESSIU AUTOBOMBO”
Qui analitza la qüestió des d’una altra òptica és la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB). El seu president, Lluís Rabell, afirma que “la projecció internacional de la ciutat és positiva i els beneficis econòmics són benvinguts, això està fora de debat”, però també considera que s’està caient en “una dinàmica excessiva d’autobombo, ja que l’organització d’aquests congressos està poc vinculada amb tot el que no sigui promoció turística”.
Rabell afegeix que “acceptem la fórmula periodística, com ara amb el congrés de mòbils, que diu que l’impacte econòmic ha estat de 436 milions, però ningú explica d’on surt la xifra. Ni tampoc es parla gaire de la precarietat de la gent contractada”. Finalment, Rabell també aposta perquè els congressos serveixin “per generar polítiques públiques destinades a altres vectors econòmics i a la reindustrialització de la ciutat”.
