El suport d’una icona del rock

Els pavellons esportius són temples d’emocions i energies, i n’hi ha alguns que, per les seves dimensions i característiques tècniques, també permeten celebrar concerts. José María Sanz, Loquillo (Barcelona, 1960) és un privilegiat que ha pogut gaudir de la connexió amb el públic des de la pista, com a basquetbolista, i des de l’escenari, com a icona del rock. “Un matx i una actuació tenen molts punts en comú. Et diré més: per a mi una banda de rock és un equip de bàsquet. Si un equip transmet, l’energia que es genera amb el públic és similar a la d’un concert. El grup ha de tenir vincles reconeixibles, basquetbolistes amb un do i un entrenador especial”, assegura el barceloní, del barri del Clot.

El bàsquet és la seva escola de vida i al CB Grup Barna, amb la pissarra de Germán González, és on va rebre les primeres classes. Va patir decepcions, com quan la Penya i el CB l’Hospitalet no el van voler després de fer-hi les proves d’accés o el CD Mataró va prescindir d’ell “just” a l’inici del curs. Guanyen, però, les anècdotes, els valors i els aprenentatges. Al CE Laietà Loquillo va ser una esponja de José Antonio del Río Chinche, mentre que al desaparegut Colegio Alpe, que estava ubicat a l’avinguda Gran Via de les Corts Catalanes 579 ­–en aquells temps anomenada avenida Jose Antonio Primo de Rivera–, creixeria molt com a jugador i Epi –Juan Antonio San Epifanio– li regalaria, sense saber-ho, el que acabaria sent el seu nom artístic.

La connexió amb Aíto

“En un campionat d’Espanya em va llençar la pilota amb tanta força que em va tombar a terra. Epi se’m va apropar i em va dir: ‘Ja no ets un ocell, ets un Loquillo’”, recorda el cantant. Després, al Cotonificio [l’actual Círcol de Badalona], connectaria molt amb Aíto García Reneses, que sovint el portava a casa en cotxe després de l’entrenament perquè molts cops només podia tornar al Clot en transport nocturn. “A l’Aíto mai li va importar que jo fos un rebel amb caçadora de cuir”, confessa.

Loquillo penjaria les botes al conjunt badaloní, malgrat els intents del seu últim entrenador, Manel Comas, el Xèrif, perquè no deixés el bàsquet per la música. A cada concert té molt present la tàctica del conill que aplicava Comas als seus equips: “Has de mantenir-te a prop del rival fins al tercer quart, i quan arriba el final, anar-hi amb tot. No falla mai!”.

“El meu amic Roger Esteller sabia que el club encaixava amb la meva manera de ser”, celebra

Feia molt de temps, “massa temps”, que el cantant tenia al cap patrocinar un equip de basquetbol, com va fer en el seu moment amb l’EASO Basket. El seu gran amic Roger Esteller, exjugador del Barça o del Bàsquet Manresa, li va proposar que l’entitat fos el Bàsquet Femení Sant Adrià, que estava buscant patrocinador.

“En Roger em coneix bé i sabia que aquest club encaixava amb la meva manera de ser. Soc audaç i valent, i, sincerament, no vaig dubtar a donar suport al projecte. És important relacionar la teva marca amb uns valors que puguin sumar a la societat i el bàsquet té un impacte social i cultural en l’entorn. El futur és femení i qui no ho tingui clar no sap on viu”, defensa Loquillo, nou patrocinador del primer equip, de Super Copa, i del júnior A del conjunt adrianenc.

“De seguida va haver-hi sintonia i química entre les dues parts i vam arribar a un acord favorable. Comptar amb una icona del rock com Loquillo i el seu equip és una notícia extraordinària per a nosaltres, i la repercussió mediàtica que està tenint la seva arribada és molt lògica”, intervé, orgullós, el president Pepe Aneas.

Des del primer moment, el cantant i el seu grup de treball han volgut anar “mà a mà amb el club en tots els aspectes”. “Comencem aquest projecte amb ambició, compromís i il·lusió”, exposa l’artista. “Cada any farem una revisió i una valoració de quins són els objectius que volem conjuntament i quines són les necessitats per assolir-los”, intervé Aneas. El logo de Loquillo ja és ben present al Marina Besòs i a les samarretes de joc, dessuadores amb caputxa o sense, una motxilla, un parell de models de gorra… Són productes per a fans del club, del bàsquet i del cantant barceloní amb un disseny molt atractiu.

Aquest fixatge és la recompensa merescuda per a un Bàsquet Femení Sant Adrià que en els últims anys, i per manca de suport privat, ha hagut de renunciar a dos ascensos (el segon a Lliga Femenina l’any 2020 i un altre a Lliga Femenina Challenge l’any 2021). “Quan vam perdre la nostra plaça a Lliga Femenina [2019] tenia clar que no hi tornaríem mai sense la seguretat d’un patrocini privat o d’algú que valori i vulgui invertir en el projecte. No podem dependre de les ajudes institucionals perquè no t’arriben dins el termini i la forma escaient que necessites”, enraona el president del club.

“De seguida va haver-hi sintonia entre les dues parts”, exposa el president Pepe Aneas

El passat 12 de novembre es va anunciar el patrocini després de la victòria per 56-51 contra el CBF Cerdanyola, en la vuitena jornada de la Super Copa. Durant el matx, les lones amb el logotip de Loquillo estaven tapades. “Vam intentar que fos una sorpresa fins a l’últim moment, però quan ell va arribar, amb el matx en joc, la gent ja s’ho va olorar. Li vam fer un vídeo en què Loquillo sortia jugant i amb la cançó El Rey de fons. El seu discurs va ser impecable. Es nota que és un artista”, exposa Aneas.

Transmetre màgia

Potser els artistes necessiten tenir els ulls d’una criatura per sorprendre’s per les coses com si les visquessin per primer cop i poder transmetre aquesta màgia al públic. “Vaig sortir molt feliç del pavelló perquè m’agrada tornar-li al bàsquet allò que em va donar, com l’orgull, l’esperit de superació, el fet de creure en tu mateix i aportar sempre el millor de tu en benefici del grup”, comparteix Loquillo, que durant el seu discurs al Marina Besòs es va mostrar ambiciós i proper: “Soc un xicot molt competitiu que l’únic que vol és traslladar-vos que em tindreu a la vostra disposició sempre que vulgueu”.

“La meva intenció és poder ajudar el club el màxim temps possible i sempre que sigui possible. Estem molt il·lusionats de formar part del projecte”, continua el cantant, a qui li encanta fer símils amb el bàsquet. “Abans de preparar els meus nous projectes [musicals], necessito recompondre’m físicament perquè la temporada 2022-2023, amb més de 70 ‘partits’, ha estat molt exigent i he sofert una lesió greu que em va tenir tres mesos fora de joc”, confessa. També ha patit la pèrdua de la seva estimada gata Lulú. “Lulú ha acompanyat sempre la meva família en els bons i mals moments, i ens deixa un gran buit. Allà on sigui sempre estarà amb nosaltres”, s’emociona.

“La memòria és l’únic paradís del qual no podem ser expulsats”, defensava l’escriptor Jean Paul Richter. A Memoria de jóvenes airados, Loquillo va retre homenatge a la generació de bàsquet dels 80 i va rodar el videoclip amb Epi, Andrés Jiménez, Agustín Cuesta, Nacho Solozabal, Manolo Flores i Javier Mendiburu. Es planteja ara escriure una cançó sobre el Bàsquet Femení Sant Adrià i gravar el videoclip al Marina Besòs i en espais de la ciutat? “No em donis idees…”, respon, divertit.