El futbol és l’esport amb més violència i federats. Foto: Aj. de Barcelona
Tothom que hagi practicat un esport durant la seva infància o adolescència ho haurà vist. Tothom que tingui fills que juguin a futbol o a bàsquet en tindran constància. Insults a l’àrbitre o als jugadors de l’equip contrari, comentaris racistes i masclistes, baralles entre pares que han anat d’espectadors a veure els seus fills, tanganes entre jugadors… Cada cap de setmana, amb més o menys intensitat, aquesta mena d’actituds es reprodueixen als camps d’arreu del territori en les categories infantils i juvenils.
Cada cap de setmana aquestes actituds es reprodueixen als camps d’arreu del territori
És per aquest motiu que, a principis d’aquest mes, la Federació Catalana de Futbol (FCF) i els Mossos d’Esquadra van reunir-se per valorar la temporada passada en termes de violència a les categories infantils i juvenils i per posar de manifest la seva voluntat de col·laborar per erradicar aquests comportaments.
Continuïtat
En aquest sentit, per segon any consecutiu, ambdues organitzacions van assenyalar que continuaran treballant en la campanya #JoJugoNet, que té com a objectiu evitar “conductes incompatibles amb els valors de respecte i esportivitat que fonamenten el bon desenvolupament d’un partit de futbol”. És la mateixa iniciativa que el passat mes de febrer va signar l’entitat esportiva amb el Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat.
Alhora, la recent reunió entre els Mossos i l’FCF també va servir per explicar que es durà a terme “una jornada de formació, el mes de novembre, adreçada a clubs de Primera i Segona Catalana sobre seguretat i protocols de protecció de menors”.
La punta de l’iceberg?
Les dades sobre agressions del darrer any demostren, però, que el fenomen no és tan habitual com sembla. Durant la temporada passada es van registrar 27 incidents en recintes esportius de futbol que van acabar amb una denúncia. “Destaquen la introducció, consum i venda de begudes alcohòliques, la realització d’actes violents o irrompre al terreny de joc sense autorització”, diuen des del cos de policia català. “És a dir, que dels més de 150.000 partits que es van jugar a Catalunya durant tota la temporada, aquests incidents només suposen el 0,018%”, detallen. Així mateix, el nombre de persones a les quals es va prohibir accedir a un camp de futbol infantil o juvenil no va arribar a la quarantena.
Quasi vuit de cada 10 d’infants han viscut una experiència de violència mentre feien esport
Sens dubte, són xifres que mereixen una celebració. Malauradament, aquestes dades només fan referència a actes en què va haver d’intervenir la policia. Un estudi de la Universitat de Vic revela que quasi vuit de cada 10 infants han viscut almenys una experiència de violència mentre feien activitat esportiva sent menors d’edat.
Esports majoritaris
Les actituds reprovables es produeixen sobretot a la gespa de l’esport rei. Això té una explicació senzilla. Amb quasi 150.000 federats, el futbol és, per davant del bàsquet (58.000) i de l’excursionisme (42.000), l’esport amb més practicants. És lògic, doncs, que també sigui el que més agressions i insults registra. Malgrat això, hi ha altres esports que, si bé per la seva essència haurien de generar molta més violència, no viuen tants episodis condemnables.
En Miquel té 35 anys i fa més de dues dècades que practica rugbi. Ha estat jugador, però també entrenador. “Mai he vist baralles a les grades entre pares o entre pares i jugadors”, diu. “Sí que he vist algun pare cridar l’àrbitre molt esporàdicament, però només he vist baralles entre jugadors i també molt poques”, afegeix.
Per què el rugbi no genera malestar i el futbol sí? La resposta és doble. Per una banda, el rugbi sempre ha estat un esport emparentat amb la camaraderia. N’és una prova l’anomenat tercer temps, un espai després del partit en el qual els jugadors rivals es troben per menjar i beure en un ambient tranquil.
Per l’altra, caldria parlar dels referents que tenen els pares i els nens que practiquen els esports massius. Parlem del mateix futbol, però també del bàsquet o del tenis.
Quantes vegades veiem els jugadors del nostre equip favorit escridassant l’àrbitre? Quantes vegades veiem com es barallen amb els jugadors de l’equip contrari? Els nostres ídols normalitzen actituds que després considerem reprovables als camps infantils.
Les actituds reprovables tenen lloc principalment
a la gespa del futbol
Potser als esports majoritaris no hi hauria tanta violència si funcionessin com el rugbi. “El respecte envers l’àrbitre i l’equip rival és molt important en la cultura del rugbi”, explica en Miquel. “Els pares arriben a un ambient on se’ls mira malament quan insulten, i així aprenen a ser respectuosos”, considera. “Aquesta cultura no està tan present en altres esports… Una pena, sobretot pel que fa a les categories de formació”, conclou.
