Foto: Ajuntament
Coneguda com a Can Pere Valent o directament com a Can Valent, aquesta masia es va construir pels volts dels segles XVI i XVII al costat del desaparegut camí de Santa Eulàlia de Vilapicina, que unia la parròquia de Sant Andreu amb Horta. Després de diversos projectes per intentar donar-li un ús ciutadà, actualment es troba en procés de rehabilitació i de consolidació de la seva estructura.
El vell mas té una estructura clàssica, tot i que es pot apreciar que la nau o el cos de l’esquerra és més ample que el de la dreta. Sembla que els constructors haurien aprofitat una torre preexistent que hi havia a l’indret. Segons l’estudi històric i les comprovacions in situ dels arqueòlegs, però, no hi ha constància que aquesta torre fos anterior als segles XVI o XVII i la seva tipologia no seria de defensa. Sigui com sigui, a partir d’aquesta torre s’hauria començat a bastir la masia, que molt probablement ha arribat als nostres dies amb alguna remodelació.
El darrer propietari de la finca va ser el jardiner Sebastià Padrós. En morir, la seva vídua va vendre la casa a la constructora Sala Amat. Aquesta empresa va intentar enderrocar la masia, però l’Ajuntament l’hi va prohibir i va obligar-la a reconstruir els murs malmesos. L’empresa va complir l’ordre, però no va respectar la tipologia de l’edifici i hi va emprar maó modern. Finalment, el consistori la va expropiar l’any 1985 i actualment ja s’està treballant en els seus usos futurs per donar continuïtat a la seva recuperació. El procés de definició dels usos agafarà embranzida un cop s’hagin fet les obres de consolidació.
