A l’esquerra, un assentament, i a la dreta un dels solars que l’Ajuntament marca com un punt per vigilar per evitar que sigui ocupat. Fotos: Decidim Barcelona i Google Maps
El contracte del servei de vigilància que desplegarà el Districte a partir de l’1 de gener del 2022 a diversos solars, naus i edificis de Sant Martí ja és públic. De fet, aquesta vigilància no és cap novetat, ja que fa anys que es fa. L’objectiu és evitar, a partir de les rondes de dos vigilants de seguretat, l’aparició de nous assentaments en diferents espais que el govern municipal considera que poden ser susceptibles de ser ocupats.
Mentre que en el contracte del 2019 es va establir que es controlarien 18 espais, el 2022 es preveu vigilar-ne 20, com ara els solars situats als números 95-97 del carrer de Ciutat de Granada, als 49-63 del carrer de Cristóbal de Moura i als 81-83 del de Tànger 81-83. També els edificis del número 115 del carrer de Roc Boronat i del 59 del d’Alfons el Magnànim o les naus de Can Ricart, situades als números 33-51 del carrer de Marroc, o les de l’Escosesa, ubicades al 394 del de Pere IV. Tal com subratllen des del Districte, en aquest últim cas es farà “una ronda específica” perquè “el recinte és molt gran”.
Aquesta vigilància que el Districte delega en una empresa privada fa evident que el mateix govern municipal és conscient que la problemàtica social que suposa l’existència dels assentaments no desapareixerà a curt termini, especialment a Sant Martí, el lloc de la ciutat on hi ha més solars perquè aquesta expressió de marginalitat es faci més evident.
Una trentena
Les xifres del consistori sobre els assentaments detectats arreu de la ciutat i a Sant Martí confirmen que aquest és un problema cronificat. El desembre del 2018 hi havia un total de 481 persones vivint en 79 assentaments de la ciutat –al voltant de 32 a Sant Martí–, el desembre del 2019 n’hi havia 425 que passaven els seus dies en 77 assentaments –aproximadament 31 al districte– i, el desembre del 2020, 397 tenien com a llar també 77 assentaments –una trentena al districte–.
Tal com confirmen des de l’Ajuntament, una de les raons per les quals Sant Martí concentra al voltant del 40% d’aquesta mena d’infrahabitatges és perquè aquest fenomen està “estretament vinculat” a l’existència de “solars i espais buits”, i el districte és la zona de Barcelona que més n’acumula. D’altra banda, les fonts municipals també subratllen que aproximadament la meitat de les persones que viuen en aquestes condicions han arribat fa poc a Catalunya i que la majoria són homes d’entre 30 i 45 anys, normalment de l’ètnia rom i provinents de l’Europa de l’Est.
Un cop de mà
Aquesta problemàtica també provoca la solidaritat d’alguns veïns. És el cas del veí del Poblenou Quim Estivill, que va ser part de la Xarxa de Suport als Assentaments, que fins a l’esclat de la pandèmia va passar 10 anys donant menjar una vegada al mes a gent que vivia en assentaments situats en naus o edificis de Sant Martí “Algunes persones enviaven uns 40 euros al mes a les seves famílies i ens deien que vivien allà perquè no podien pagar un lloguer i perquè al seu país no hi havia manera de tirar endavant”, recorda amb amargor Estivill. “El seu objectiu era resistir en les condicions més miserables que gran part de la gent no acceptaria viure”, afegeix. Alhora recorda que un dels casos més durs que va presenciar va ser el d’una dona a qui el seu marit va abandonar quan va tenir el seu setè fill. “Va acabar aconseguint un pis social, però entremig ho va passar molt malament perquè sent analfabeta no tenia cap opció de trobar una feina i, a més, havia de cuidar els seus fills”, conclou.
