Luís Sánchez, usuari de ‘Gimnàs-IN’, i Marc Serrano, el seu auxiliar, a la sala de màquines de Can Felia. Fotos: Mar Bermúdez
Entre els usuaris habituals del Centre Esportiu Municipal (CEM) Can Felipa del Poblenou encara hi ha qui se sorprèn en veure persones amb diversitats funcionals a la sala de màquines o assistint a les classes dirigides. I és que cada dia en són més gràcies al projecte Gimnàs-IN. És una iniciativa que ofereix als socis amb diversitat funcional el suport d’un auxiliar que els ajuda en tot el que necessiten. A més, els auxiliars són jugadores de rugbi i jugadors de waterpolo dels primers equips del barri.
En César León és l’home que va impulsar el Gimnàs-IN, té una malaltia degenerativa que li limita molt la mobilitat, i fa anys que neda perquè sempre els “envien a la piscina”. “I ens va molt bé, però volem fer més coses”, afegeix. En César té clar que vol “el mateix dret que qualsevol” a posar-se “fort i guapo”. És per això que va decidir trencar amb allò que sempre li havien fet creure: que la sala de màquines no era un espai per a ell. I així, va sortir de l’aigua.
Abans que existís Gimnàs-IN, explica en César, “una companya va anar a una classe i, només arribar qui la instruïa, la va convidar a sortir perquè deia que no podria seguir-la”. Afegeix que situacions com aquesta poden provocar “un xoc i una baixada d’autoestima”. És la barrera a la qual han de fer front les persones amb diversitat funcional en l’esport.
“No m’imaginava que era tan difícil per a ells la vida, ja no només al gimnàs, en general”
En Luís Sánchez va ser el primer usuari del Gimnàs-IN, té una malaltia degenerativa que l’obliga a moure’s amb una cadira de rodes motoritzada i, tot i que té certa mobilitat a les cames, no pot caminar. Per a ell, el projecte ha estat un gran canvi perquè ara se sent “com qualsevol que va al gimnàs” i no tractat “com si fos un nen petit”, una sensació que recorda d’altres centres esportius sense perspectiva inclusiva. Amb l’ajuda de l’auxiliar pot adaptar les classes dirigides, pujar a la bicicleta estàtica i fer entrenaments complets. A més, confessa entre riures que estava “cansat de la piscina” i, des que va entrar a la sala de màquines, no ha tornat a l’aigua.
Qui fa possible la inclusió també són els joves auxiliars. En Marc Serrano és l’auxiliar d’en Luís, té 20 anys i és esportista i estudiant de cuina. Mai s’hauria pogut imaginar què implicaria i com seria treballar amb persones amb diversitat funcional. “Vaig començar perquè volia ajudar”, així de simple. Reconeix com li ha canviat la visió del món en prendre consciència de la realitat que viuen aquestes persones: “No m’imaginava per res que tenien tantes complicacions i que realment era tan difícil per a ells la vida, ja no només al gimnàs, sinó en general”.
El CEM Can Felipa és ara un referent en inclusió amb usuaris d’altres barris de la ciutat que s’hi apropen per poder trobar-hi l’adaptació que necessiten. En César León fa anys que treballa per aconseguir la inclusió real de les diversitats en l’esport quotidià. Ha impulsat una llarga llista de projectes, des de les classes d’Aquafitness, i la Tricicleta, fins a la dansa inclusiva i el Gimnàs-IN, entre moltes altres.
Tot i això, León insisteix que “encara queda molta feina per fer, perquè hi ha d’haver molts més Can Felipes” i una mirada inclusiva que els retorni la individualitat també en espais culturals i d’oci. De moment, el dia que els usuaris habituals de Can Felipa es deixin de sorprendre en veure persones amb diversitats funcionals a la sala de màquines i assistint a les classes dirigides, voldrà dir que la inclusió és real.
