La veu de tro del ‘nét del lector de diaris’ –tal com es titula una biografia seva– s’ha apagat. Manuel Martínez, històric líder veïnal i president de l’associació de veïns de Sant Martí de Provençals durant 42 anys, va morir el passat 9 de febrer com a conseqüència del càncer que patia.
El funeral es va celebrar l’endemà a la capella del tanatori de Sancho de Ávila, davant prop de 500 persones, entre les quals hi havia familiars, amics i els dos últims alcaldes de la ciutat: Xavier Trias i Jordi Hereu.
Entre els èxits més importants d’aquest incansable líder ciutadà al capdavant de l’associació de veïns de Sant Martí destaquen l’arribada de la Línia 2 al barri, la cobertura de la Gran Via i la plaça dels Porxos. Justament en aquest últim espai es va descobrir al novembre una placa que recordarà per sempre la trajectòria de Martínez.
Nascut a Múrcia, Martínez va arribar a la Barcelona de postguerra, on es va vincular al moviment sindical –fet que li va reportar passar per la presó en dues ocasions– i va liderar l’associació de veïns de Sant Martí durant quatre dècades.
Amb el nom de Sant Martí per bandera, Martínez explicava en una entrevista a Línia Sant Martí el passat novembre que “cada persona ha de lluitar pel lloc on viu i sentir-se’l seu”, i afegia que el fet que la gent hagi assumit el nom de Sant Martí “com quelcom propi” era “una satisfacció” per a ell.
Martínez va assegurar en aquella entrevista que els reptes de futur de l’associació veïnal eren la construcció d’un casal d’avis i que l’estació de la Sagrera dugués el nom de Sant Martí. Dues reivindicacions que, tot i que no podrà veure-les, portaran una part de la seva essència.
