Llegeixo a la premsa que l’Administració “està pensant” d’introduir l’atenció de malalts privats en centres sanitaris públics. He de mostrar el meu desacord sobre aquesta qüestió, com ja vaig fer-ho al 2006 en la presentació del document “Les Prestacions privades en les Organitzacions Sanitàries Publiques” de la Fundació Griffols al Col·legi de Metges de Barcelona.
Durant els anys cinquanta, amb 12 anys d’edat, vaig estar ingressat com a pacient quirúrgic a la Sala General Cirurgia A (Prof. Piulachs) de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Al llarg d’un mes vaig veure com m’anaven passant al davant els pacients de la Sala de Distingits, tot i que jo tenia la intervenció programada, com ho demostra el fet que, durant uns quants dies, em van deixar en dejú del vespre fins a l’endemà.
Més tard, ja com a metge a l’Hospital Infantil de la Vall d’Hebron, vaig comprovar que en un sistema públic més modern i transparent ja no existien dues llistes d’espera. La proposta “que s’està pensant” l’Administració em sembla el retorn a un passat marcat per la manca d’equitat. També hi estic en desacord perquè aquesta pràctica complica l’activitat sanitària, ja que és difícil exercir un control independent i estricte de dues llistes d’espera, i més si el centre també atén pacients de mútues.
La confiança és regla d’or en qualitat assistencial sanitària. Després de 40 anys com a metge hospitalari en el sector públic català, veig cada dia més amenaces que oportunitats de sostenibilitat en la política del Govern.
Roger Bernat
Barcelona
———-
———-
TANCAMENT INNECESSARI DE SERVEIS SANITARIS
No es pot mantenir que no existeix una disminució de la qualitat en l’assistència sanitària quan tanca totalment un servei d’atenció. A més, l’estalvi econòmic en aquest i molts altres casos és, com a mínim, dubtós. Això és el que passa des de l’1 de setembre al servei que atén pacients de salut mental i en risc de psicosis (EAPPP) dels barris Clot, Camp de l’Arpa i Encants a Barcelona (La Vanguardia 03.08.2011). Tots podem comprendre fàcilment que aquesta situació augmentarà el patiment dels malalts i les famílies molts cops obligades a dedicar un dels seus membres “en exclusiva” a proporcionar l’atenció necessària. També amb altres efectes col·laterals com l’augment de medicació i complicacions.
Però el tancament tampoc és justificable econòmicament. En aquestes tres àrees de la ciutat de Barcelona s’ha demostrat que és un servei rentable amb una disminució en un 20% de les hospitalitzacions de persones amb diagnòstic d’esquizofrènia i altres psicosis. Evitar l’hospitalització pot portar a estalviar 65.164 €/persona i any, en càlculs fets a Anglaterra l’any 2006, però que ens donen una idea aproximada a falta de dades pròpies. ¿Quants ingressos a l’hospital, amb el corresponent patiment i despesa, es podrien estalviar amb la feina d’aquest equip de 5 persones que es tanca?
Marta Carrera
ACDSP (Ass. Catalana per la Defensa de la Sanitat Pública)
