El jutge diu que la incapacitat permanent absoluta que se li va concedir es deriva d’una malaltia professional. Foto: FAVB
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha rectificat el criteri previ del jutjat social 31 de Barcelona i de l’Institut Nacional de la Seguretat Social i ha considerat que l’exposició a l’amiant va ser la causa del càncer d’esòfag que va provocar la mort l’any 2020 d’un extreballador de l’antiga fàbrica de Macosa del Poblenou.
La sentència ha apuntat que existeix “evidència científica suficient” per vincular la inhalació de fibres d’aquest material amb l’origen de diferents càncers, incloent-hi el d’esòfag, malgrat que aquest no està recollit al Quadre de Malalties Professionals relacionades amb l’amiant. Així, el jutge ha admès que la incapacitat permanent que se li va concedir es deriva d’una patologia professional i no comuna.
Exposició a l’amiant
L’escrit ha apuntat que entre els anys 1972 i 2013, el treballador mort va prestar serveis a l’empresa ferroviària Macosa, actualment Alstom Transporte. Concretament, va treballar a la planta que la companyia tenia al Poblenou i que va traslladar-se a Santa Perpètua quan Alstom va adquirir la companyia.
Segons la sentència, durant bona part d’aquest temps, l’home va estar exposat a l’amiant present als combois ferroviaris i als diferents processos productius de l’empresa. De fet, el dictamen cita un informe de la Inspecció de Treball que apunta que Macosa va utilitzar l’amiant almenys entre els anys 1962 i 1988 i que a la planta es feien tasques que “comportaven la manipulació de material amb amiant”.
També ha indicat que, tot i no disposar de dades referents a altres períodes, Inspecció de Treball va detectar en el decurs de les primeres actuacions realitzades a l’empresa entre els anys 1984 i 1986 l’existència “de deficiències en els procediments de treball i les mesures de prevenció en relació amb el risc d’exposició a l’amiant”.
Una malaltia professional
A criteri de l’INSS i, posteriorment, del Jutjat Social 31 de Barcelona, no es podia establir una “relació de causalitat eficient entre treball i patologia”. El TSJC, però, ha acollit el recurs interposat per la vídua per revocar la sentència d’instància i acreditar l’origen professional del càncer d’esòfag. En aquest sentit, ha considerat que “la relació de causalitat ha d’afirmar-se perquè no existeix una prova concloent i clara que trenqui la connexió entre l’exposició del beneficiari als agents nocius abans esmentats (l’amiant) i la greu malaltia que ha determinat finalment i radicalment l’òbit”.
Així, el dictamen ha valorat que es pot establir “una clara relació entre l’activitat, el lloc on es prestava servei, l’exposició i el resultat, la malaltia”. El jutge ha dictaminat que es reconegui que la situació d’incapacitat permanent que va obtenir l’afectat entre l’11 de 2020 i l’1 d’abril de 2020 es deriva d’una malaltia professional. Aquesta mesura implica revisar la pensió vitalícia i obre la porta a revalorar la prestació de viduïtat que percep la seva muller.
Marta Barrera, advocada del Col·lectiu Ronda que representa la família del difunt en aquest procediment judicial s’ha referit al quadre de malalties professionals actual i ha avisat que no és un llistat “tancat i hermètic fora del qual no càpiga la consideració de laboral per a les patologies que no estan incorporades”. Ha demanat reformar-lo amb urgència per incorporar totes les malalties que científicament i clínicament ha quedat provat que poden tenir causa en l’exposició a l’amiant, tal com passa amb el càncer de còlon o el d’estómac.
