És inadmissible que, quan milions de ciutadans acaben d’escollir democràticament als seus representants, vingui una munió d’irresponsables a dinamitar amb mètodes colpistes el normal funcionament de les institucions. Crec que ja és hora que s’investigui a fons i es depurin totes les responsabilitats. Ens hi va la llibertat, la democràcia i la convivència pacífica entre tots els espanyols.
José Gutiérrez
Barcelona
INDIGNADA AMB ELS CONTRA-INDIGNATS
Ha faltat temps perquè els “media” donessin una volta de 180 graus en les seves opinions sobre els indignats. Es diu que en l’acció del Parlament es va intentar segrestar la sobirania nacional, quan la segresten els partits i els polítics que perverteixen el seu programa electoral i aproven mesures i retallades en serveis que ningú esperava.
Sembla que en Felip Puig s’ha sortit amb la seva fent amagar les imatges de la violència policial. No se n’adonen que tot plegat és una mascarada en la que la partitocràcia usurpa els drets de les persones? Es vol una altra democràcia, més oberta, més respectuosa, on la gent hi pugui participar. No estem ofuscats amb alguns polítics, ho estem amb el sistema.
Roser Benavent
Barcelona
ES POT ESTAR ENCARA MÉS INDIGNAT?
Des de primera hora vaig buscar informació sobre el que estava passant al Parc de la Ciutadella el passat dimecres. I no deixa de sorprendre’m el tractament de la ¿informació? La tornada era la mateixa: caos, violència, coacció, antidemocràtics, però no vaig veure una sola imatge realment violenta per part dels indignats.
Em sembla que el que és veritablement antidemocràtic és creure que els que ocupen escons representen la societat en conjunt, quan les eleccions i les mobilitzacions han posat en evidència una decepció massiva cap a la classe política. És imprudent parlar des d’una democràcia que silencia els que volen participar en la presa de decisions. Afirmar que el moviment 15-M amenaça els valors democràtics que tant ha costat aconseguir, no només em sembla oportunista, sinó també cínic i si aquest és el sistema que defensen, si aquesta és la democràcia de poca volada que somien, llavors no estan a l’alçada de les circumstàncies que demanen polítics més valents i menys mesquins.
Evidentment, els parlamentaris encara no es fan ressò del que significa el moviment. Fins i tot el president de la Generalitat va insistir en què es va “obsessionar” perquè la jornada es desenvolupés amb normalitat. Voldrà dir-nos amb això que li interessa invisibilitzar el moviment i les causes que li han donat origen? Per què creuen els parlamentaris que les seves investidures són sagrades? Per què s’escandalitzen d’una violència que no es veu en cap mitjà? Jo crec que el que és sagrat són les persones, les que ja estem pagant deutes que no són nostres, patint la privatització dels béns de l’estat, és a dir, els teus, els meus, els nostres.
Mariela Acjia
Barcelona
