Josep Maria Montaner, el nou regidor de Sant Martí, ens rep passats els 100 dies de gràcia del nou govern. Actualment veí de Ciutat Vella, Montaner recorda que va néixer al carrer Dos de Maig i que ha estat des de sempre relacionat amb el districte. Ara hi torna il·lusionat i conscient que té molts reptes sobre la taula.
Com valora aquests primers mesos de feina al capdavant del Districte?
Positivament. Ja hem fet diverses accions concretes, com obrir equipaments durant el mes d’agost, tornar a fer funcionar les fonts d’aigua, impulsar diverses obres a l’espai públic… Però més enllà d’això, el més important és que en aquests primers mesos hem marcat les línies del que volem fer i del que podrem fer durant aquests pròxims anys.
Vostè s’estrena en la política institucional i ha estat l’escollit per liderar un dels districtes més complexos. Com ho afronta?
Per a mi és un repte molt estimulant, tot i que he de reconèixer que el fet de tenir un govern en minoria fa que tots plegats hàgim de fer moltíssima feina. I no és fàcil.
Coneix bé la realitat de Sant Martí?
La conec força. A més, he fet tota una immersió en el districte aquests quatre mesos. Lògicament, encara em queda conèixer més gent, més entitats, rastrejar més zones que tinc menys per la mà… Curiosament, però, jo vaig néixer al carrer Dos de Maig, a la part que és del districte, tot i que he viscut més a l’Eixample i actualment a Ciutat Vella. Sigui com sigui, he estat relacionat des de sempre amb Sant Martí.
Vostè ja ha dit que prioritzarà els aspectes socials. Al districte, un dels llocs on hi ha més emergència social és als assentaments d’immigrants…
Sí, som el districte que té més persones vivint en assentaments, calculem que unes 200. Per tant, és evident que és una qüestió prioritària. Per sort, ja tenim un cens que es va actualitzant, sabem on estan tots aquests assentaments i quins són els que presenten més problemes. Es tracta d’anar-ho afrontant gradualment per trobar solucions.
La iniciativa de la cooperativa de recollida de ferralla Alencop, una idea d’ERC a l’anterior mandat, sembla que està donant bons resultats. Té al cap alguna proposta similar per ajudar el col·lectiu?
Estem treballant sobre algunes idees però de moment encara no les hem desenvolupat. És clar que aquest és un precedent que funciona molt bé i que ens marca el camí a seguir.
Un altre dels grans reptes que té sobre la taula és la transformació de Glòries, que ja ha dit que revisarà però sense aturar-la. Quan parlen de “consensuar l’actuació definitiva”, a què es refereixen exactament?
El que no podem fer com a nou govern és aturar una obra d’aquestes dimensions i tan imprescindible per a la ciutat. En aquest sentit, assumim que es tracta d’una obra que no es pot replantejar, sinó que cal tirar endavant. Això sí, intentant introduir-hi les millores que siguin possibles sense canviar el planejament, perquè això implicaria anys de retard que no es podrien assumir socialment. Ara bé, sí que, per exemple, podem establir quins equipaments prioritzem. Però sempre amb aquesta voluntat de continuar l’obra i d’actuar sobre la marxa. És el mateix que farem amb l’eix Pere IV, que per a nosaltres també és prioritari i estratègic i que el potenciarem encara més.
També han dit que volen “reorientar, sota una perspectiva social i comunitària, el projecte del 22@”. Alguns sectors de l’opinió pública ho han interpretat com que el nou govern renuncia a reflotar el projecte original. S’abandona l’essència?
Bé, en aquest cas sí que es replantejarà en un sentit més social i de nous tipus d’economia. Certament, l’àmbit de les TIC i les noves tecnologies encara poden tenir-hi un marge de creixement, però hem de replantejar el 22@ des d’un punt de vista de ciutat. Cal recuperar la indústria i les TIC, però també fomentar molt més l’economia cooperativa i comunitària.
Un dels serials de l’anterior mandat va ser el de les obres de remodelació de la Rambla del Poblenou. Ara això ja és història, però els veïns segueixen demanant que es pacifiqui el passeig. Se sent identificat amb aquesta demanda?
Sí, i a més en aquest cas, a diferència d’altres que li deia que encara els estem estudiant, ja hem avançat força i ho tenim encarrilat. En aquests moments estem treballant per completar el pla d’ordenació singular, que en principi pot estar aprovat el primer trimestre de l’any que ve. Per tant, podem assegurar que el pròxim estiu les condicions hauran canviat.
En el rerefons de tot plegat hi ha, cada cop més, la pressió turística. El preocupa que situacions com les que s’han viscut a la Barceloneta, per exemple, es puguin reproduir al Poblenou?
És clar, és un barri privilegiat que té uns riscos similars. Però per això ens hem posat a treballar des del primer moment per redreçar la situació.
Per cert, finalment tirarà endavant l’hotel de luxe de la Torre Agbar?
No ho sé. El que li puc dir és que portàvem la moratòria hotelera al nostre programa i que jo la defenso com a urbanista i arquitecte. Crec que aquesta moratòria era imprescindible i amb el temps es veurà que ha estat una decisió encertada.
Parlàvem del Poblenou… Una altra reivindicació que hi ha al barri és la demanda d’instituts, dos per ser exactes. La comparteix?
Completament. Aquests dos instituts són del tot necessaris. No només per les previsions demogràfiques, sinó per la realitat actual del districte. Hem de recordar que això és competència de la Generalitat, però sigui com sigui aquests dos instituts s’hauran de fer. El primer que es farà és el del Camí Antic de València i, en el cas del de Sancho de Ávila-Llacuna, s’ hauran de fer barracons al solar, intentant que s’hagin d’utilitzar els menys anys possibles.
Vostès també portaven al programa obrir al més aviat possible la residència i centre de dia Alchemika. L’anterior regidor deia que el 2016 s’obriria. Serà així?
Hi ha el compromís de la Generalitat que obrirà el 2016, però la data s’ha anat endarrerint. En un principi es deia el primer trimestre del 2016, després ja es parlava de semestre… El que hagués estat raonable és que s’hagués obert aquest any, perquè realment queda molt poca cosa per fer. Estem parlant d’un equipament que ja està acabat i que només li falten els mobles i posar-lo en funcionament. Però bé, entenem que sí que s’obrirà al llarg del 2016 i esperem que més aviat que tard.
Un altre serial que sembla que ha acabat arribant a bon port, almenys des d’un punt de vista de la voluntat veïnal, és el del monestir projectat a l’església de Sant Bernat Calbó. Finalment l’Arquebisbat ha anunciat que retira definitivament el projecte. Com ha rebut la notícia?
L’Arquebisbat, amb qui des del primer moment hem mantingut interlocució cordial i continuada, ens va comunicar a primers de mes la decisió de la Comunitat de l’Anyell de retirar el projecte. Com no podia ser d’una altra manera, respectem la decisió dels operadors privats. És sabut que el nou govern no estava d’acord amb el projecte tal com estava plantejat i que, sense prejudici de l’ús religiós que té l’espai, així ho havíem manifestat a les reunions de mediació que hem tingut amb els diferents actors implicats.
Descartat el monestir, i amb una església molt deteriorada, quin és el futur de l’espai?
Segons el planejament vigent, l’espai que ocupa l’antiga església és un solar de propietat privada –de l’Arquebisbat– qualificat com a equipament d’ús religiós. La decisió del seu futur l’ha de prendre l’Arquebisbat. En qualsevol cas, nosaltres vetllarem perquè hi hagi un futur equipament obert al barri i es mantingui una plaça que encaixi en la traça del casc antic del Poblenou.
Acabo preguntant-li pel petit comerç. Què farà per ajudar el sector aquí al districte?
El que es farà a nivell de tota la ciutat. Hi ha una voluntat de posar en valor el comerç de proximitat i tot el que porta implícit. Reforçarem en tot el que sigui possible els eixos comercials i els interessos legítims que tenen els comerciants, però també intentarem ser innovadors. Cal trencar amb les polítiques que es limiten a donar ajudes i apostar per aquelles que s’avancin als problemes. Cal ser imaginatius i explorar la part més agosarada i experimental del petit comerç pel seu propi bé.
