L‘escola Fluvià, com altres de Barcelona, encara està impartint classe en barracons provisionals, malgrat que fa temps se li va prometre una ubicació definitiva. Com l’escola Fluvià hi ha diversos centres escolars a la ciutat amb la mateixa problemàtica. Tots ells es queixen del mateix mal: els retards en la construcció del nou centre i les interminables pròrrogues. Mentrestant, però, alumnes i professors continuen patint les mateixes incomoditats.
És curiós que, des de fa anys, les diverses administracions s’omplin la boca amb el tema de l’educació i la formació dels futurs ciutadans… I mentrestant, aquests futurs ciutadans hagin de compartir l’aula amb infants d’altres escoles, o hagin d’anar al pati d’un altre centre. El més llastimós és l’incontable nombre de retards que aquests centres acumulen i que semblen no tenir fi. Els responsables dels centres educatius s’ho prenen amb filosofia, buscant solucions a les pegues que han de suportar. Però la feina és inacabable. Ja no només han de lluitar contra els baixos pressupostos, les grans dificultats que tenen per aconseguir material educatiu que, a més, han de buscar solucions a un problema que, ni han buscat ni han provocat. Només els queda tenir paciència i que la propera promesa sigui, per fi, la darrera.
