El 15 d’octubre passat es va dur a terme per primera vegada la jornada Va de Besòs, una diada festiva però també reivindicativa on els 4 municipis de les dues lleres del riu Besòs van organitzar activitats per celebrar el potencial del tram baix del riu. Un territori on el desplegament del Pla de Barris de l’Ajuntament, des de l’arribada d’Ada Colau a l’alcaldia, ha significat una inversió històrica per millorar la vida de les veïnes i veïns i també l’espai públic. Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona van sumar esforços per programar desenes d’activitats vinculades als àmbits de la cultura i la memòria històrica, el benestar i la salut, la natura i la sostenibilitat, que han redescobert a veïnes i veïns metropolitans aquest pulmó verd encara desconegut.
Fins fa pocs anys, el Besòs era sinònim d’abocaments de residus, males olors i una frontera física i social que xocava contra les iniciatives de façana de governs municipals anteriors, amb el “Barcelona, posa’t guapa” com a pal de paller. Tampoc els altres municipis de la zona es creien el potencial ecològic, social, festiu i, per què no, econòmic, del riu. A més, la majoria dels indicadors socioeconòmics dels barris de la zona són clars: més atur, menys renda per càpita, més obesitat, menys taxa de persones amb estudis universitaris… i un llarg etcètera de símptomes que no per evidents eren suficients per condicionar les polítiques municipals a la zona amb anteriors alcaldes.
I és per això que el 2015, amb l’entrada al govern de Barcelona en Comú, l’Ajuntament posa el focus en els barris més vulnerables de la ciutat i molts d’aquests són a l’eix Besòs. El Pla de Barris neix amb la premissa d’empoderar veïnes i veïns perquè “s’organitzin i estableixin objectius i actuacions de millora de la vida col·lectiva al barri”. En la seva primera edició (2017-2020), aquest ambiciós projecte dedica 150 milions del pressupost municipal a projectes vinculats als drets socials, la sostenibilitat, l’educació, l’impuls econòmic o l’habitatge, entre molts altres.
Amb la reedició de l’alcaldia per part d’Ada Colau el 2019, i malgrat la pandèmia, l’experiència del Pla de Barris es reedita amb una nova aportació de 150 milions d’euros per al període 2021-2024, incorporant nous barris i reimpulsant alguns projectes existents.
Al districte de Sant Andreu, els barris del Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat Vella gaudeixen des de llavors d’una ambiciosa bateria d’iniciatives que han permès reurbanitzar carrers i places, obrir nous equipaments o acompanyar veïnes i veïns del barri per millorar el seu perfil professional, conciliar laboralment i familiar o descobrir l’amor per la lectura, per exemple.
I és que, més enllà de les grans intervencions milionàries –necessàries per millorar l’espai públic i dignificar aquests barris–, el tresor del Pla de Barris rau en l’acompanyament gairebé personalitzat de les necessitats de moltes persones que viuen als marges. Als marges del Besòs, en el nostre cas.
El Bon Pastor i Baró de Viver veuen des de llavors com l’alumnat de les seves escoles públiques té la música o les arts com a element central del seu currículum en horari lectiu, oferint unes oportunitats formatives que malauradament la majoria de les famílies del barri no poden brindar als seus fills i filles. També han vist com un institut de secundària anteriorment estigmatitzat i amb poca matrícula reobria com el nou centre públic de jardineria de la ciutat. Qui vol estudiar aquesta matèria a Barcelona ho fa al Rubió i Tudurí, al Bon Pastor.
La Trinitat Vella té per fi un casal de gent gran gràcies al Pla de Barris, així com programes de salut comunitària, i gaudeix cada any de desenes d’activitats per les festes de la Mercè al Parc de la Trinitat, una aposta per descentralitzar la festa major.
I és per tot això que, ara més que mai, la política va de combatre les desigualtats i generar oportunitats als barris que fins fa no gaire eren invisibles. Ara, més que mai, Va de Besòs.
