Uns índexs de contaminació de l’aire encara massa elevats i una sequera extrema continuada a casa nostra alerten una vegada més de la necessitat d’accelerar la transformació de la ciutat de Barcelona per fer front a l’emergència climàtica. Si al segle XIX la ciutat va créixer amb l’Eixample del pla Cerdà, i al segle XX amb l’annexió de nous municipis i l’obertura al mar, el present segle XXI ha de ser recordat, per força, per l’ampliació dels espais verds i el foment de la mobilitat sostenible. Una transformació que ja és molt visible a Sant Andreu, a Gran de Sant Andreu i molts altres espais.
El govern d’Ada Colau ha impulsat els darrers 8 anys el model Superilla Barcelona, una transformació de soca-rel de l’espai públic de la ciutat. Però mentre alguns sectors polítics, econòmics i socials han volgut denunciar aquesta opció des d’una visió ‘eixample-cèntrica’, com el mateix candidat socialista i expresident de la FAVB, Lluís Rabell, les dades són clares: el model Superilla arriba arreu de la ciutat, també a Sant Andreu.
La inversió és alta, sens dubte, al districte més poblat i dens de la ciutat, l’Eixample, amb uns barris que travessen diàriament més de 350.000 vehicles. Però l’aposta municipal és encara més forta als barris populars on la transformació urbana es fa palesa amb diverses actuacions estructurals.
El model Superilla, que va néixer al Poblenou, arriba arreu de la ciutat: també a Sant Andreu
Contra el que a alguns els agradaria, la Superilla va néixer al Poblenou, prou lluny de l’Eixample, amb rèpliques a Horta i a l’arxiconeguda (i exitosa) superilla de Sant Antoni, banc de proves d’un model que ja es repeteix amb pacificacions com les del carrer Pi i Margall a Gràcia o la Via Laietana a Ciutat Vella, i les transformacions de l’avinguda Meridiana i el carrer Gran a Sant Andreu, amb més espai per als vianants i el verd. Val la pena recordar que aquestes dues últimes eren demandes històriques de les entitats veïnals de barris populars, unes veus que no van ser escoltades fins a l’arribada al govern d’Ada Colau.
Al nostre districte, a Sant Andreu, també la transformació de les cases barates del Bon Pastor, que ja encara la seva recta final, o el projecte de la nova Mercedes al mateix barri posen les pacificacions i el creixement dels espais verds al centre, uns projectes que arriben amb força als barris més vulnerables.
I, finalment, ja està començant a caminar la superilla Sagrera Sud-Navas Sud, una proposta de les entitats sagrerenques per donar continuïtat al seu nucli antic i pacificar els entorns de bona part dels equipaments del barri. Després d’un procés participatiu llarg i divers, les primeres actuacions són ja una realitat amb les pacificacions del carrer Biscaia prop l’escola Octavio Paz i el carrer Costa Rica, davant les escoles el Sagrer i Icària. El pròxim mandat consolidarà aquesta transformació i fomentarà, com totes les superilles un espai de trobada, de gent diversa, on a més de fer salut, també s’hi crea xarxa veïnal i es fomenta el comerç de proximitat.
La superilla de Colau arriba a Rotterdam, Nova York, Viena i Bogotà, i així ho vam constatar amb la trobada internacional que va tenir lloc a Barcelona a finals de març, però també ho fa a la Sagrera, Navas, Sant Andreu o Bon Pastor, entre molts altres, on les veïnes i veïns comencem a gaudir d’un espai públic menys contaminat i més amable per a la nostra vida quotidiana.
