Barcelona demana ser governada! És urgent definir un projecte clar, impulsat per un equip solvent. La ciutat ens exigeix posar la ciutadania al centre i alhora liderar, des de la capital del país, el procés d’emancipació republicana de Catalunya. Hem de ser pioners a l’hora d’abordar els grans debats globals i plantejar solucions per a les realitats concretes de cada un dels barris de la ciutat.

Barcelona necessita afrontar la realitat amb bon govern i feina ben feta, però no n’hi ha prou amb dir-ho o prometre-ho, sinó que cal arremangar-se per fer-ho possible. Volem donar resposta a les necessitats dels ciutadans. Per això la ciutat mereix un govern compromès amb l’equitat, que afronti amb valentia el problema de l’habitatge, que vetlli perquè els joves puguin viure i treballar dignament i que lluiti, alhora, contra els problemes de convivència i la sensació d’inseguretat. Un govern, també, que faci una gestió integral del fenomen turístic per tal de distribuir-ne millor els costos i beneficis a tota la ciutat. Un govern, en definitiva, que socialitzi els èxits que Barcelona genera dia rere dia.

I volem fer-ho partint de l’educació i la cultura com a pal de paller des d’on tot comença, és a dir, com a eines d’empoderament de la ciutadania. És en l’educació i la cultura on s’amaguen totes les respostes del futur, ja que Barcelona serà una ciutat més oberta, inclusiva, creativa i viva només si la ciutadania i l’economia pivoten sobre el coneixement. Els veïns de Barcelona mereixem viure en una ciutat sostenible i encarada cap al futur. Per això no només creiem que cal potenciar una mobilitat segura, neta i econòmica, sinó que hem d’anar més enllà i promoure la generació d’energia local o una estratègia de residu zero.

Hem d’apostar per una pacificació de la Meridiana i desplegar un estudi de mobilitat de tot el districte

Barcelona ha de ser una capital que encapçali les grans lluites globals, recuperant i potenciant el nostre paper internacional, però sobretot ha de ser la capital que lideri la lluita per la llibertat, la democràcia, la solidaritat i els drets civils. En aquests moments, en els quals afloren de nou els vells extremismes i observem, atònits, l’erosió de la democràcia d’un Estat espanyol que ha atacat les institucions i els ciutadans del nostre país, Barcelona ha de ser un baluard contra el feixisme i les injustícies. Ens cal construir la capital de la República Catalana. Per això estem disposats a liderar grans acords transversals amb el compromís d’unitat d’acció independentista per la República, ja que la nostra Barcelona és la del 15-M, la del 8 de març, la del “Welcome refugees” i, evidentment, també la del 20-S, l’1-0 i el 3-0: la Barcelona de la llibertat i la democràcia. La Barcelona que és exemple de convivència i de combat, de dignitat i d’esperança. La Barcelona que lluitarà incansablement i sense ambigüitats contra la injustícia que suposa tenir presos polítics i exiliats.

Els set barris del districte de Sant Andreu apleguen prop de 150.000 persones i configuren una realitat diversa i en evident procés de transformació, tant social com urbanística. Sant Andreu esdevé actualment una de les grans oportunitats i reptes per a la ciutat, un espai clau de transformació urbanística. Atresora una gran part del poc terreny que queda a Barcelona per créixer i definir el pol nord de la ciutat.

Urbanísticament, juntament amb les grans transformacions històricament pendents, cal desplegar les mesures pal·liatives necessàries per minimitzar l’impacte que la trinxera del Pla Sant Andreu-Sagrera suposa dia a dia per al veïnat, així com apostar per una pacificació de la Meridiana i desplegar un estudi de mobilitat de tot el districte.

A Sant Andreu cal també una aposta ferma a nivell educatiu, desplegant el mapa d’equipaments necessaris, així com incrementar els recursos socials per a tots els col·lectius, sobretot les persones grans i les persones amb discapacitats, alhora que treballar per crear sinergies i sortides econòmiques i laborals per revertir l’actual situació, on Sant Andreu, malgrat tenir un dels darrers polígons industrials de la ciutat, és el districte on més gent ha de marxar a treballar a altres territoris.