Aquesta carta va dirigida a tot el personal que va atendre al nostre pare. L’abril d’aquest any se li va diagnosticar una malaltia que se l’ha endut en 4 mesos.
Sempre havíem tingut la “sort” de veure la malaltia de lluny i fins a aquest moment no vam tenir contacte directe amb la duresa i crueltat amb la que arriba a la teva vida i te la canvia per sempre. Durant aquest temps hem pogut constatar que, tant en els grans hospitals, en el nostre cas Vall d’Hebron, com en les petites clíniques, el treball del seu personal és d’una qualitat humana i laboral excepcional.
Vagi, doncs, des d’aquí, el nostre més profund agraïment al personal de la Unitat de Pal·liatives de la Clínica Coroleu pel tracte que li va dispensar l’últim mes i mig de la seva vida; atès per persones que fins aquell moment eren totalment desconegudes per a nosaltres i que es van convertir en un gran punt de suport i afecte per a tots nosaltres i especialment per a ell.
Sense voler deixar-nos a ningú, gràcies a Celia, Ángel, David, Miguel, la infermera rossa de la nit, que entrava a la seva habitació amb un somriure i amb el flam a la mà perquè sabia que li agradava, a la Doctora Yolanda, al Doctor Puigdollers, al psicòleg amb el qual va parlar dels viatges que havia fet i les experiències que havia viscut en el seu poble quan era petit… En fi, a tot el personal que d’un mode o altre va tenir a la mà la manera de fer-li més còmodes i afables els últims dies de la seva vida.
Des d’aquí una salutació i tot el nostre afecte a tots els malalts i familiars que hem conegut durant aquest temps i als que uneix el dolor i l’angoixa de la malaltia d’un ésser estimat.
“Salvem la Coroleu”. Gràcies a tots. No ho oblidarem.
Ana Mª Tolsa
Sant Andreu
