Foto: Fons família Colomer-Sabadell
Sant Andreu tindrà a partir d’aquest dissabte, 4 de març, una plaça dedicada a l’andreuenca Francesca Vergés i Escofet, que va jugar un paper important en la política del barri durant la Segona República. La plaça que es batejarà amb el seu nom és la que es troba a l’illa formada pels carrers Gran de Sant Andreu, Valentí Iglesias, Eiximenis i Residència.
“Va ser una dona avançada a la seva època”, diu l’historiador Pau Vinyes, membre del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, que intervindrà en l’acte d’inauguració de la plaça. Precisament, Vinyes ha estat clau en la recuperació de la figura de Vergés. Va trobar referències seves al butlletí de l’Avenç Obrer Català de Sant Andreu de Palomar, conegut com el casinet, i va estirar el fil fins a descobrir una biografia fascinant.
Membre d’Estat Català i d’Esquerra Republicana, Vergés va ser una ferma defensora de la llei del divorci i del sufragi femení, així com de la participació de la dona en la política. “Era partidària d’una implicació real, no només simbòlica. Volia que les dones tinguessin càrrecs de responsabilitat”, matisa Vinyes.
Un dels moments en què va quedar reflectida la rellevància de Vergés al barri va ser el 30 de novembre de 1931, quan va ser una de les persones escollides per acompanyar el president Francesc Macià en la seva visita a la Festa Major de Sant Andreu. El 1933 va passar a formar part de la junta directiva de l’Avenç Obrer i va destacar per les seves xerrades sobre feminisme i altres qüestions polítiques. “Tenia fama de bona oradora”, assegura Vinyes.
Més enllà del món de la política, aquesta dona “valenta, activa i moderna”, en paraules de l’historiador que ha estudiat la seva figura, també era una gran aficionada al futbol. Per descomptat, era seguidora de la UE Sant Andreu i del Barça. De fet, va ser sòcia del club blaugrana, cosa que, tal com apunta Vinyes, “era molt poc habitual en l’època”.
Empresonada pel franquisme
“Si no hagués estat per l’inici de la guerra, Francesca Vergés i Escofet hauria arribat lluny. Però el franquisme ho va escapçar tot”, lamenta Vinyes. Quan feia pocs mesos de la victòria del franquisme, i després d’haver estat afiliada a la CNT durant la Guerra Civil, Vergés i el seu marit van ser detinguts. Uns veïns els havien delatat.
Ella va ser condemnada a dotze anys de presó i ell, condemnat i desterrat a Villarroya de la Sierra (Saragossa). L’any 1941, Vergés va quedar en llibertat provisional i va poder sortir de la presó de dones de les Corts. La seva activitat política, però, ja no va tornar a ser la mateixa. Fins a la seva jubilació, es va fer càrrec de Cafès Cuba, el negoci de la seva família, situat a l’Esquerra de l’Eixample.
Les dones al nomenclàtor
La inauguració de la plaça de Francesca Vergés i Escofet és un pas més en la voluntat de l’Ajuntament de feminitzar el nomenclàtor de la ciutat. “Fins fa poc, al nomenclàtor de Sant Andreu només hi havia tres noms de dona: Concepció Arenal, Montserrat Roca i Isabel Ribó”, recorda Vinyes. “Tradicionalment, les úniques dones que han tingut carrers i places han estat terratinents o santes”, afegeix. Per això, celebra que el govern municipal estigui recuperant de l’oblit figures com la de Vergés.
Per a l’historiador, és especialment important que les dones que donin nom als espais públics de Sant Andreu tinguin a veure amb el barri. En aquest sentit, creu que caldria batejar algun espai amb el nom de Francesca Farró, la primera bibliotecària de la Biblioteca Ignasi Iglésias.
