Més de cent persones es van concentrar el 14 de juny davant casa del Matías. burbuja.info
“Com es pot permetre que un jutge faci fora de casa seva a una família i doni la raó a un banc”, s’exclama Matías, veí de Sant Andreu. A mitjans d’aquest mes va rebre el suport incondicional de més d’un centenar de persones que van evitar que el desnonessin per l’impagament de la hipoteca. L’amenaça, però, continua, i a Matías només li queda presentar un recurs rere un altre per intentar ensortir-se d’una situació que ell defineix com a “límit”.
STOP DESNONAMENTS
El passat 14 de juny, a les 9 del matí, una gran munió de persones es concentrava a davant del número 470 del carrer Gran de Sant Andreu. La concentració, convocada per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), tenia la intenció d’evitar el desallotjament de casa seva de Matías i la seva família. Més d’un centenar de persones es van aplegar al carrer i van convèncer als procuradors de l’entitat bancària Caja Madrid per a que no fessin efectiva l’ordre de desnonament. Això, però, és tant sols una petita victòria, ja que l’ordre només s’ha posposat.
“Amb l’ajuda de la PAH, hem redactat un nou recurs i estem a l’espera que ens donin la resolució”, explica Matías, i amb angoixa a la veu relata la seva experiència: “Som persones normals, que treballem tota la vida i que, per les circumstàncies, ens veiem sense feina i no podem pagar; però, enlloc de donar facilitats, ens enfonsen, ens col·loquen en una situació límit, sense sortida i tems fer qualsevol barbaritat”.
Malauradament, la situació que està vivint en Matías no és estranya. En pocs mesos, la PAH ha aconseguit aturar fins a 42 desnonaments a tot Espanya, 19 d’ells a Catalunya. De fet, aquest divendres, 1 de juliol, ja està planejat el desnonament de sis persones a Terrassa (C/ Núria, 155) per un impagament a Ibercaja; i la PAH s’hi aplegarà a partir de les 10 del matí.
“Aniré a la concentració de Terrassa, hi vull ser ja que ells m’han ajudat moltíssim i els he de correspondre”, indica Matías.
UNA PERSONA NORMAL
En Matías repeteix un cop i un altre que ell és “una persona normal” i no és una obvietat, ni molt menys. Veí des dels 14 anys de Sant Andreu, es va quedar sense feina fa poc després de cotitzar durant 37 anys, però, amb 55 anys, cap empresa el contracta. Poc a poc els rebuts es van anar acumulant i, amb una família a càrrec, no va poder assumir la mensualitat de la hipoteca. La denúncia per part de l’entitat bancària va desembocar en aquesta ordre de desnonament, que amenaça amb fer-lo fora de casa.
En Matías tenia feina, casa… I en poc temps està amenaçat de perdre-ho tot. Per això, ell repeteix tant sovint que era un ciutadà més i adverteix que qualsevol pot patir aquesta situació. Al mateix temps, se sent acompanyat i agraït a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, una entitat molt activa que, des de fa un temps, reivindica la condenació de la hipoteca; és a dir, retornar el pis com a forma de pagament dels rebuts impagats i liquidar d’aquesta manera el deute.
El problema per portar endavant aquesta iniciativa radica en els importants interessos que els bancs obtenen d’aquests rebuts, malgrat l’impagament; ja que una vegada la persona és desnonanada ha de continuar pagant la hipoteca, els interessos i, per postres, els costos del judici i del desnonament. És a dir, un deute de per vida. Només els queda lluitar i l’esperança de que, així com David va derrotar a Goliat, una persona normal pugui guanyar a un gegant.
