Un dels murs vuit murs del districte on estan pintats els micropoemes. Foto cedida
Des de fa pocs dies, hi ha vuit parets o murs dels barris de la Sagrera, Bon Pastor, Sant Andreu de Palomar i Trinitat Vella que parlen, però no ho fan en veu alta. Se les sent si es llegeixen els micropoemes que apareixen pintats en elles, amb frases com araara ‘Quedar-se on fa mal no és una opció’, ‘No tinc on anar quan fujo de mi’ o ‘Entre barricada i barricada cuidaré de les meves germanes’.
Les atípiques imatges que regalen ara aquestes parets són el resultat del projecte col·lectiu Xarxa Poètica del districte de Sant Andreu, organitzat pel Centre Cívic La Sagrera – La Barraca, l’Ateneu L’Harmonia, el Centre Cívic de Sant Andreu, Can Portabella, Torre de la Sagrera, el Centre Cívic Bon Pastor, el Centre Cívic Trinitat Vella, la Biblioteca Marina Clotet, el Centre Cívic Can Clariana i Espai 30. Tal com explica la programadora cultural del Centre Cívic La Sagrera – La Barraca, Ona Planas, per arribar fins al punt actual del projecte es va fer una crida a tothom que tingués ganes d’escriure a enviar micropoemes. Després de, recorda, rebre’n 200, es van escollir els vuit que han acabat a les parets i que es van visitar en una ruta oberta al veïnat el passat dissabte 19 de març.
Un dels aspectes a destacar és que alguns d’aquests poemes, apunta Planas, comparteixen un tret comú: exposen emocions amb les quals és fàcil sentir-se identificat. “Veure que un poema entén el que sentim, pot ajudar-nos a sentir-nos menys sols. Tot i que cada persona el pot entendre d’una manera”, indica.
Ja fa quatre anys
Aquest projecte no és nou. L’any passat, assenyala Planas, es va fer exactament de la mateixa manera, i la idea és fer-ne més en el futur. Això podria fer, tal com afirma, que la poesia es fes un lloc al districte. “A veure si cada any podem anar sumant micropoemes als que queden d’anys anteriors. Els vuit d’enguany s’han sumat als quatre que s’han conservat del 2021”, diu Planas orgullosa que quedi una petjada de la seva feina.
Però per parlar dels orígens reals d’aquest projecte, de l’embrió del que és avui, s’ha de mirar quatre anys enrere, quan el Centre Cívic La Sagrera – La Barraca, l’Ateneu L’Harmonia i Can Portabella van unir les seves forces per fer una activitat “en xarxa” i mostrar una part de la personalitat de la poesia difícil de veure. “Volíem trencar amb la part més acadèmica per mostrar una part més punyent i propera a la gent, perquè es trenqués amb la por que a vegades es pot sentir quan alguna cosa és de difícil accés o no s’entén”, explica Planas.
Després d’aquest pas va venir una de les primeres accions de la Xarxa Poètica del districte de Sant Andreu i, alhora, una de les primeres per les quals part del veïnat va començar a conèixer la iniciativa: una crida a tirar en una bústia poemes propis que després es van llegir a la plaça de Masadas de la Sagrera. Va ser llavors, recorda Planas, quan es van treure “a cegues” uns quants de la bústia i es van llegir amb un megàfon. Uns moments que, d’alguna manera, fan pensar que en aquell moment la Xarxa Poètica ja començava a assolir el seu objectiu inicial: aconseguir que el gaudi per la poesia sigui per a tothom.
