Laia Ortiz, la nova regidora de Sant Andreu, ens rep poques setmanes després d’haver començat a governar el districte. “El que hem fet fins ara ha estat, sobretot, escoltar els veïns i veïnes”, explica. Assegura que serà una persona accessible, “normal i corrent”, i que tindrà empatia amb el teixit social.
Com valora aquestes primeres setmanes de feina al capdavant del Districte de Sant Andreu?
Molt intenses i apassionants. El que hem fet fins ara ha estat, sobretot, escoltar els veïns i veïnes. Tenim moltes reunions programades, estem analitzant quins són els projectes pendents, com podem revitalitzar determinades qüestions… També hem conegut l’equip de treballadors i treballadores del Districte i hem hagut de respondre algunes urgències, com el cas d’algun equipament que no estava en condicions i que necessitava una intervenció ràpida.
Vostè és la regidora de l’equip de govern que més experiència política té. Això li dóna tranquil·litat per afrontar les noves responsabilitats?
Tranquil·litat, cap. És cert que he fet política institucional, a diferència dels meus companys i companyes, però cap de nosaltres hem estat al capdavant de la gestió. El que ens dóna tranquil·litat és que treballarem al servei de la majoria social d’aquesta ciutat i ho farem amb moltíssima complicitat. Escoltarem activament la ciutadania i farem ciutat en comú.
L’anterior regidor va rebre crítiques per no ser veí de Sant Andreu. Vostè sí que ho és. Creu que això, d’entrada, la pot afavorir?
Bé, per a mi és un privilegi poder estar al capdavant de la transformació del lloc on he viscut sempre. Dit això, és cert que el fet de ser veïna del districte em dóna més coneixement de proximitat, però sóc conscient que el meu paper d’ara endavant serà molt més complex. Segur que hauré d’aprofundir en qüestions que no conec prou.
Què notaran de diferent els veïns amb vostè de regidora?
Això ja ho jutjaran ells. Però jo tinc ganes de ser una persona accessible, normal i corrent. No sóc diferent de qualsevol altre veí o veïna. Seré propera i tindré empatia amb la riquesa social de Sant Andreu. Hem d’anar construint una aliança entre el teixit social i el Districte. Exerciré un lideratge clar en defensa dels interessos dels barris i del bé comú. Amb mi no hi haurà lobbies que tinguin preferència d’entrada al Districte respecte als veïns i veïnes de Sant Andreu. Tot el contrari.
Aquests veïns i veïnes han denunciat en més d’una ocasió, cito literalment, “l’aïllament que pateix el districte”. Diuen que és la “ciutat oblidada”. Què farà per canviar aquesta percepció?
En primer lloc, reconèixer que és així. Nosaltres ja ens vam presentar a les eleccions amb aquest diagnòstic: una part de la franja nord de la ciutat i del Besòs ha estat efectivament oblidada durant els últims anys. Sant Andreu és el segon districte amb la renda per càpita més baixa i, per tant, necessita inversió social. Nosaltres ho tenim clar i ara cal detectar bé les prioritats i posar-nos-hi com més aviat millor.
A qui se’ls acaba la paciència són als veïns de Sant Andreu de Palomar, que denuncien els anys de retard en els equipaments i habitatge públic a les casernes.
I tenen tota la raó. Per part de l’Ajuntament, farem tot el possible per reactivar i accelerar tot el que depèn de la inversió municipal. És evident que en quatre anys no es podrà fer tot, però intentarem fer el màxim. I demanarem a la Generalitat que faci els deures i que també complexi el que li pertoca.
I a l’Estat també li exigiran?
És clar, i esperem que el calendari polític no sigui un obstacle de retard sinó una oportunitat per desencallar també coses com aquesta.
Fa poc la Coordinadora d’AMPA de Sant Andreu va fer públic un estudi on assegura que el districte necessita una escola i dos instituts més. Ho comparteix?
Sí, Sant Andreu té cada any problemes d’escolarització. Ja he fet una primera reunió amb el Consorci d’Educació per tractar aquesta qüestió, entre altres. Sembla que el nou institut a Can Fabra té data d’inici, però cal veure què passa a la Sagrera. Amb tot, està clar que és un àmbit on caldrà fer inversions i així ho hem traslladat al Consorci.
Un altre dels grans temes del districte és l’ampliació de la Maquinista. De moment han frenat la signatura del projecte i han dit que volen revisar-lo. Es pot aturar?
Jo no nego que és molt complicat poder-lo aturar. Es tracta d’un projecte molt avançat, que ja ha passat per la Generalitat, i que està en fase final. Ens haurem d’asseure amb l’empresa i veure què podem fer per pal·liar tots els efectes negatius que tindrà. Ara estem explorant diferents vies. El que segur que no podem fer és posar en perill l’escola que hi està vinculada.
S’han posat ja en contacte amb l’empresa?
Primer volem fer una reunió amb la quarta tinent d’alcalde i amb tot l’equip d’Urbanisme per analitzar bé les diferents possibilitats i després ens veurem amb l’empresa.
Segons s’ha publicat en alguns mitjans, aturar l’ampliació costaria més de 50 milions d’euros. Sortiria a compte?
Òbviament, el que no volem és acabar contribuint a donar diners públics a una empresa que ha jugat i ha especulat precisament amb un Ajuntament que li era favorable. Ara bé, aquests números crec que són parcialment escollits per posar pressió i fer calar el missatge que aquí no es pot fer res. Nosaltres creiem que de vegades es pot fer molt més del que es diu i, per tant, explorarem totes les possibilitats.
Un altre projecte polèmic és el Sagrera Kids. Vostès ja van dir que obririen un procés participatiu per substituir-lo.
Sí, així ens hi vam comprometre i així ho farem. Es tracta d’un projecte que era un ‘bolet’, també al servei d’un negoci privat, i que privatitzava aquell espai. Ara haurem d’analitzar quina és la millor alternativa.
Un altre tema de debat recurrent és la presència dels legionaris a les antigues casernes. Hi ha veïns que demanen que se’ls faci fora. Què en pensa?
A nosaltres tampoc ens fa especial gràcia. No creiem que aquest sigui l’espai on hagin d’estar ubicats. Però és cert que això és un afegit a la indignació dels veïns pel retard en els equipaments de les casernes. Jo crec que tot plegat fa que els veïns estiguin enfadats, amb raó, i hem de treballar en la línia de solucionar la qüestió en el seu conjunt.
Tampoc ha agradat gaire que es desallotgés el Centre Social Okupat La Gordíssima. Es diu que l’edifici es convertirà en un alberg per a joves. És cert això?
Quan em vaig assabentar que desallotjaven aquest centre, el primer que vaig fer és esbrinar si hi havia demanada llicència d’activitat per a aquest espai i he de dir que, per ara, no ens consta. A mi també m’ha arribat aquesta informació que em diu, però de moment com a rumor, perquè al Districte no hi ha cap llicència d’activitat sol·licitada.
Ho veuria bé, en tot cas?
Hauríem de veure quin és el projecte i a partir d’aquí parlar-ne. Quan ho tinguem damunt la taula ho valorarem, perquè ara per ara no tenim elements per fer-ho. L’altra qüestió és també parlar amb la gent del centre social okupat per oferir-los la col·laboració del Districte. Tenim i tindrem equipaments per fer-ne ús veïnal i associatiu. Ara vénen quatre anys per treballar en aquest sentit.
Quin Sant Andreu espera poder deixar després d’aquests quatre anys?
Un Sant Andreu on els veïns i veïnes se sentin més orgullosos del seu districte, sobretot en el conjunt dels barris. Perquè avui encara hi ha moltes diferències en funció de quina zona s’analitza. M’agradaria deixar un districte amb més cohesió i menys desigualtats. I també haver pogut enfortir tota la riquesa cultural i social que, per sort, ja tenim als nostres barris.
