Samuel Reyes és el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Foto: Arxiu ACN
El gran repte de Catalunya, i també de Barcelona i l’àrea metropolitana, és deixar de dependre de l’aigua superficial, que ens fa molt vulnerables a situacions de sequera com l’actual. Això implica un canvi de model que inclogui l’aigua regenerada i la dessalada com a recursos recurrents. És un canvi que ja està en marxa, a la vista de les dades.
Segons Aigües de Barcelona, el mes d’abril del 2021 la principal font d’abastament eren rius, pantans i llacs, amb un 63%. Dos anys després, l’aigua regenerada ocupa un 25% i l’aigua dessalada un 33%, cosa que ha permès rebaixar el consum d’aigua superficial d’un 63 a un 19%. Aquestes xifres mostren un avenç, però encara no són suficients.
Més recursos
El conseller d’Acció Climàtica, David Mascort, durant la seva compareixença per anunciar les mesures d’emergència va explicar que entre el 2027 i el 2030 el país ja haurà fet els deures pendents pel que fa a les infraestructures del cicle de l’aigua. Aleshores “tindrem molta més aigua disponible”, va dir.
Això s’aconseguirà gràcies a l’ampliació de la dessalinitzadora de la Tordera i de la construcció d’una de nova al Foix. Totes dues estan previstes per al 2028 i el 2029, en virtut d’un acord tancat pel conseller i Teresa Ribera, ministra de Transició Ecològica, el passat 5 de febrer.
També hi contribuiran les ampliacions i les millores de les estacions potabilitzadores del Besòs, del Llobregat i del Ter. I la injecció de més aigua regenerada, un cop engegat el Pla Nacional que preveu augmentar de 27 a 40 les EDAR del país. Són accions que ja estaven previstes al pla, però que s’acceleraran durant els mesos vinents.
Escurçar terminis
El director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, ha posat èmfasi precisament en aquesta necessitat d’accelerar els passos. Durant una entrevista a Catalunya Ràdio ho va deixar ben clar: “Les eines hi són. Estem treballant i hem d’escurçar terminis”. I va afegir, més concretament: “Allò que volíem fer en cinc anys ho haurem de fer en dos”.
Reyes va valorar l’esforç de la ciutadania en els darrers anys i que ha permès reduir entre un 30 i un 40% el consum d’aigua, unes xifres que situen Catalunya amb un dels consums més baixos de tot Europa. “Ens podem felicitar, però amb quaranta mesos de sequera hem d’actuar”, va sentenciar.
Millores a la xarxa
Reyes també va demanar als ajuntaments que continuïn treballant en aquest sentit: “Si tenien previst millorar les xarxes en els pròxims quatre anys, ara ho hauran de fer en un o dos”, va dir al llarg de l’entrevista.
Per facilitar-ho, des de la Generalitat s’ha obert una línia de subvencions de 120 milions d’euros perquè els governs locals posin al dia aquestes infraestructures, i va animar els consistoris a “posar l’aigua com una prioritat i començar a digitalitzar el servei per poder-lo conèixer millor”.
Pel que fa al preu de l’aigua, Reyes va insistir que no està previst que s’incrementi a conseqüència de la sequera. Amb tot, va apuntar que “l’aigua ha de pagar l’aigua i les tarifes s’han d’ajustar a les necessitats”. En aquesta línia, el director de l’ACA va defensar que hi hagi “tarifes progressives per a qui consumeix poc i qui consumeix molt” i, sobretot, “tarifes vulnerables perquè ningú es quedi enrere”. Perquè el futur ha d’estar garantit per a tothom.
