Joan Chamorro parla del Jazzing Festival amb la passió i la il·lusió d’un novell, tot i que estem parlant d’un músic que és un dels grans referents del jazz a Barcelona i Catalunya. Chamorro reivindica el poder educatiu, cultural i de transformació social que tenen el jazz i la música.
Enguany el Jazzing arriba a la tercera edició. Podem parlar d’un projecte consolidat?
Ens agradaria que estigués consolidat i això serà així sempre que la Sant Andreu Jazz Band estigui viva. Ens costa molt esforç econòmic i personal. El festival es consolidarà si continuem tenint el suport del Districte.
Què és el que més destacaries de l’edició d’enguany?
No m’agrada destacar res en concret perquè tot el programa té una gran vàlua. Hi ha molts grups que són de la casa, són músics de Barcelona. En tot cas, puc destacar el concert de la Carme Canela, no tant per un aspecte musical, que també, sinó perquè suposarà que es reuneixin tres persones a qui farem un agraïment: la mateixa Carmen, el David Mengual i el Joan Moner. Rebran, conjuntament amb l’Ignasi Terraza, que col·labora amb nosaltres des del principi, el premi Jazzers del 2016.
El festival estrena dos espais: la plaça Trinitat i la Fàbrica de Creació. El Jazzing també és una eina per fer barri i cohesionar Sant Andreu?
Crec que sí. En principi aquesta no és la intenció directa del festival però quan parles amb la gent i veus que hi ha interès perquè el Jazzing arribi a més lloc… Doncs home, penses, també estem fent això. És bonic.
Això que comentes és una prova de l’èxit del festival. Quines creus que en són les claus?
Primer de tot crec que funciona perquè es tracta d’un esdeveniment molt popular, ja que hi ha molts concerts al carrer. Ho fem tot a través de la mateixa Sant Andreu Jazz Band i hi ha molta gent d’aquí, que surten del conjunt de la banda. També ve gent de fora, de Catalunya, d’Espanya, d’Europa i, fins i tot, d’Amèrica. Ens agrada molt que això passi.
Que vingui gent de tants indrets diferents demostra que s’està fent una bona feina.
Sempre intento cuidar tots els aspectes que envolten el festival. Entenc que, perquè una cosa funcioni, s’ha de treballar i cuidar les persones que formen part del projecte. Amb el Jazzing és el mateix i jo estic envoltat de gent en la qual confio, com la Maria José Pedragosa. També és molt important tenir l’ajuda dels pares i dels alumnes, que quan no toquen ajuden. Amb el festival no guanyem res, tot això es fa a base de voluntariat. Realment, és una festa i ho cuidem tot molt.
Aquesta diem-ne que relació d’amor que viuen Sant Andreu i el jazz fa que no sigui descaballat parlar del districte com una de les capitals catalanes del jazz, no?
No sé si una de les capitals… Sí, segurament sí. Però hi ha molts llocs on fan jazz, com ara Tortosa, Vilafranca, Terrassa, Granollers… Però que es parli d’un districte com es parla de Sant Andreu i que hi hagi una relació així amb el jazz… Doncs sí, es podria dir que som una de les capitals del jazz. Som l’epicentre del jazz durant bastants dies, però també haig de dir que volem ser-ho tot l’any.
Que puguem parlar d’aquesta capitalitat és, principalment, gràcies a la Sant Andreu Jazz Band. Enguany se celebra el seu 10è aniversari. És el teu gran projecte vital?
Sí, diria que sí. És un projecte del qual n’han sortit molts d’altres. En tinc un amb l’Andrea, un altre amb la Rita… Tots aquests projectes han adquirit un nivell molt gran. Ara celebrem els 10 anys i segur que en seran més. Hem fet coses molt boniques i en farem més. Al llarg d’aquests anys hem fet moltes grabacions i, fins i tot, una pel·lícula que ha recorregut i guanyat premis per tot el món. És un projecte molt important per a mi. Sóc una persona que no m’agrada dependre de res i mentre la banda duri serà una de les coses més importants de la meva vida. A més, gràcies a la projecció mundial, hem aportat coses molt positives.
És un projecte que va més enllà de la música?
Sí. No perquè ho digui jo, sinó perquè m’arriben molts inputs que m’ho confirmen. La gent em diu que veu joves il·lusionats i et fan creure que les coses poden ser d’una altra manera. La gent ho diu i jo ho noto. No només fem música de cara al públic, sinó que també hi ha una tasca pedagògica, cultural i, en el fons, d’actitud davant la vida.
Doncs això és una gran notícia.
Hem de reivindicar que cal cuidar més la cultura, el jazz… Des de la banda pensem que, si féssim això, el món seria millor. És el missatge que intento donar amb el Jazzing i seria perfecte que els polítics, sobretot segons quines administracions, cuidessin més aquestes coses. La cultura ens fa més sensibles i intel·ligents i s’ha de veure que té més importància de la que se li dóna.
