“Cal esprémer-se més l’enginy per trobar solucions senzilles, però adequades”

El regidor de Sant Andreu, Raimond Blasi, assegura que els grans projectes del districte, com la Sagrera o la Fabra i Coats, tiraran endavant tot i les restriccions pressupostàries

Després de quatre anys d’oposició, Raimond Blasi és el nou regidor de Sant Andreu. Com a veí del districte, en destaca la diversitat dels seus barris, i posa l’accent en la necessitat d’una millor connexió entre ells. A Blasi se li gira feina durant aquesta legislatura, ja que haurà de tirar endavant grans projectes, com la construcció de la nova estació a la Sagrera o la transformació del recinte de la Fabra i Coats, sense perdre de vista les restriccions pressupostàries que s’han establert a totes les administracions.

Què significa per a vostè el nou càrrec de regidor del districte?

Una gran responsabilitat per assumir aquest nou repte que se’ns planteja. En un districte com el de Sant Andreu, a més, et sents com l’alcalde del territori, havent d’exercir aquesta tasca en benefici dels gairebé 150.000 habitants que hi viuen.

Quin és el punt fort del districte?

El seu dinamisme. No em canso de repetir que som set barris, molt diferents entre si, però que conformen tots plegats una dinàmica pròpia. Que representa molt bé la varietat que vivim a la resta de Barcelona. És a dir, tenim un casc antic, similar a Sants o a Gràcia; la Trinitat Vella té una densitat de població immigrada per damunt del 40%, com passa a Ciutat Vella; tenim un entramat del tipus de l’Eixample a Navas; tenim barris de nova creació, com Bon Pastor i Baró de Viver; i una Sagrera en plena transformació. Per altra banda, hi ha un destacat dinamisme cultural i molta activitat esportiva, amb equips de primer nivell com la UE Sant Andreu i d’altres que fan una feina de formació importantíssima. Ens podem sentir molt orgullosos de totes les nostres entitats esportives i culturals. I, com a mostra, ara gaudim de les festes majors d’alguns barris. Qui vol gaudir d’activitats no cal que vagi a Barcelona, es pot quedar a Sant Andreu.

Per contra, quina és la seva mancança més rellevant?

Acabar de cosir el districte. Tenim una sèrie d’infraestructures o eixos viaris que ens el divideixen, com poden ser el Nus de la Trinitat, la via del tren o la Meridiana. Aquest és un repte destacadíssim per acabar de fer una única pinya, sentir-nos tots partícips i pertanyents al mateix districte. Un altre repte és aconseguir una major proximitat. En relació al que va dir l’alcalde Xavier Trias sobre trepitjar més el carrer, crec que hem de mostrar un altre tipus de pro­ximitat més humanitzada.

Sobre l’avinguda Meridiana, es va parlar d’una futura reforma arran d’un accident mortal. S’ha plantejat ja alguna idea?

Hem d’encarar el tema de la Meridiana cap a una mena de pacificació del trànsit, però sobretot adreçada cap a una humanització. Per entendre’ns, no estem parlant d’obres, de fer plantejaments com a la Diagonal, que ja sabem quines conseqüències va tenir. Hem de ser més espavilats i buscar altres fórmules. No som enemics del vehicle, però sí considerem que es pot compatibilitzar. Hi ha diverses maneres de plantejar-ho, diferents mesures, com ara una millor regulació del temps semafòric o l’ampliació dels passos de vianants, etc. Insisteixo: No estem en moment de fer dispendis. Estem en uns moments en què cal esprémer-se al màxim la imaginació i l’enginy per tal de donar solucions senzilles, però adequades als problemes.

En les darreres setmanes, s’ha trobat les restes d’una vil·la romana a la Sagrera.

Considero que qui més qui menys esperava trobar-se amb alguna resta arqueològica. Senzillament perquè, quan s’havien fet altres actuacions a la Sa­grera, ja s’havia trobat algun vestigi. A més, estem en un entorn amb un alt valor històric i arqueològic. Tenim el rec comtal, les restes d’un molí, aquí a tocar hi ha les casernes de Sant Andreu, tenim un aqüeducte… Per tant, ja entrava en les pròpies previsions de l’obra. A partir d’ara, hem d’estar al cas perquè no ens alteri el projecte executiu ni el desenvolupament normal dels treballs que s’hi estan fent.

Què es farà amb aquestes restes arqueològiques?

Des del primer moment, es va demanar una total transparència. No ens hem amagat que s’havien trobat, hem anat de la mà amb les diferents administracions i, a la vegada, s’han explicat els detalls a les entitats i veïns. S’han trobat alguns vestigis, entre els que destaca el mosaic, però sembla que en un cert mal estat de conservació. Segons els experts, les troballes no tenen molt valor arqueològic. Però el més important de tot plegat és que tindrem les restes catalogades. Ara s’està estudiant què es fa amb els elements més rellevants. Hi ha diverses opcions, com exhibir-los a la Torre del Fang o, fins i tot, integrar algun element ornamental a la futura estació de la Sagrera. Es podria convertir en un element de benvinguda, com ocorre amb el mosaic de Miró a l’aeroport. Val la pena tenir present i donar a conèixer a la gent que arriba de fora que Sant Andreu té molta història passada. I que, a la vegada, el país continua tirant endavant.

Alentiran aquestes restes la construcció de l’estació?

No, perquè com que ja hi havia aquesta previsió, s’ha buscat una alternativa per continuar amb les tasques. Els operaris ara estan treballant en altres obres paral·leles. Continuen tirant endavant l’obra, sense entorpir el treball dels arqueòlegs. El que destaco per sobre de tot és la tasca conjunta que s’ha dut a terme entre les diverses administracions. I la tasca pedagògica que es realitzarà en els propers dies amb els veïns. Se’ls explicarà que les obres de l’AVE a la Sagrera no s’aturen, però no perquè es tiri pel dret amb l’obra, sinó perquè tenim molta feina per fer, no només aquesta, i, per tant, es pot anar avançant el treball en paral·lel.

Hi ha un gran projecte de transformació en marxa, la reforma de la Fabra i Coats. Com es troba en aquests moments?

Malgrat la crisi, que s’escampa a tots els àmbits, des del districte i l’Ajuntament procurem donar continuïtat i mantenir vius aquells projectes que ja estaven engegats, com pot ser el de la Fabra i Coats, les Casernes de Sant Andreu o la pròpia estació de la Sagrera. A la Fabra i Coats hi continua havent molta activitat. He dit, per activa i per passiva, que mirarem com aconseguim el finançament que ens cal per tirar-ho endavant, ja siguin fons propis, d’altres administracions o bé de tercers agents implicats. I, a partir d’aquí, si hi ha cap replantejament del projecte, cap variació, anirem de la mà de les entitats i dels veïns del barri, i ho decidirem amb ells.

Es plantegen cap canvi en el projecte?

No, quan parlo de canvis o variacions, em refereixo a reconsiderar el calendari d’actuacions, no parlem en cap cas de replantejar el projecte. Creiem que el projecte de la Fabra i Coats ja està molt definit. Malgrat tot, encara podem guanyar algun equipament més per al districte. Ens podem sentir afortunats i il·lusionats, perquè aquest projecte complementarà la riquesa cultural amb la que compta Sant Andreu.

Els veïns de la Trinitat Vella porten temps denunciant la venda de droga al barri.

Durant aquest estiu, els que han denunciat alguna cosa no han estat els veïns. Crec que és important precisar-ho, perquè tant l’Associació de Veïns com la Plataforma han vist un canvi d’actitud en el Govern municipal. Des del nostre nomenament, estem trepitjant molt el carrer en companyia del tècnic de barri o del gerent, i això la gent ho ha començat a apreciar. Precisament, la Trinitat Vella és un dels barris on s’ha fet més intensament, perquè sabem que hi ha una sèrie d’elements que entren en conflicte.

Mantenen converses amb l’Associació de Veïns del barri?

Segurament em descompto si dic que he anat al barri com a mínim cinc cops; i hem tingut fins a tres reunions amb l’Associació de Veïns en els dos mesos que porto en el càrrec. La voluntat de presència a la Trinitat l’hem tingut sempre, fins i tot abans de prendre possessió. Vam visitar el barri, i tenim la intenció de repetir-ho, amb el conseller Felip Puig, perquè conegués de primera mà el que estan patint allà. A Trinitat Vella no hi ha només un problema de droga, al barri tenim també un problema de convivència. Però no per la immigració, que quedi clar. Vull insistir i deixar clar que, malgrat l’elevat percentatge d’immigració, a la Trinitat Vella hi ha una convivència entre veïns molt notable. Per posar un exemple, l’Associació de Comerciants fa grans esforços per ajudar a la integració dels nouvinguts, i ha aconseguit que, entre els seus membres, ja hi hagi alguns establiments regentats per persones immigrades.

On radiquen, doncs, els problemes i conflictes a la Trinitat Vella?

Tenim un problema greu en tot l’àmbit del que era l’antiga presó, sobretot a les cases dels antics vigilants. Són cases que porten temps tancades i buides, pel que són susceptibles de ser ocupades. Estem instant a la Generalitat perquè iniciï l’enderroc de les cases el més aviat possible.

La problemàtica amb la venda de droga, com s’afrontarà?

El tema de la droga s’abordarà. Amb la doctora Cristina Iniesta, delegada de Salut a l’Ajuntament, hem arribat a la conclusió que treballarem de la mà dels veïns. És imprescindible aquest treball conjunt i que tots anem a la una; perquè és un problema veritable. I, malauradament, és cert que, de vegades, tens loca­litzat el focus del problema, però l’actuació és més complicada del que a priori sembla. S’ha de treballar, però no unilateralment.

És necessària més presència policial?

Hem de trobar la complicitat entre la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra. A partir del treball conjunt amb veïns i entitats, valorarem si cal augmentar la seva presència al barri.

Com es pot recuperar econòmicament la ciutat de Barcelona?

Aquest és un dels temes que més ens preocupa, la reactivació econòmica. Aquí mateix, al barri de Sant Andreu, tenim una aposta ferma, que considero que és una referència a tot Barcelona. Es tracta de l’Eix Comercial de Sant Andreu. Precisament, havia estat presidit per Joan Mateu, que ens va deixar a principis de mes. En Mateu era una persona de referència que sempre ha defensat la necessitat del comerç de proximitat. Amb la construcció de la Maquinista, per exemple, no es va oposar. Ben al contrari, va ser capaç de veure-hi una oportunitat i promocionar encara més el comerç del barri. Però, hi ha altres eixos comercials destacats al districte, a Maragall, a la Sagrera…

Què pot fer el districte per potenciar i donar suport als eixos comercials?

Hem de ser capaços de donar-los eines, donar-los suport. Volem potenciar-los i posar-los en alça. Per exemple, molts botiguers del barri de la Sagrera han patit les obres a la via pública, i el consistori ha d’estar al seu costat. S’han de buscar maneres perquè, malgrat les obres, els vianants passin per davant de les seves botigues, hi entrin i comprin. Com dèiem abans, en moments de crisi, quan els recursos són menors, t’estrenys més el cervell per buscar idees senzilles i solucions adequades. Això sí, sempre de la mà del comerciant, que en definitiva és qui coneix millor al seu client. Des de l’Ajuntament, hem d’ajudar a l’emprenedor. La persona que arrisca els seus diners per generar un negoci ens ha de tenir sempre al costat. Perquè ens aporta riquesa econòmica, diversitat social, llocs de treball, benestar i exemple, molt d’exemple.