Raimond Blasi, regidor de Sant Andreu, ens rep a la seu del Districte quan falten menys de quatre mesos per a les eleccions municipals. Repassa l’actualitat més recent i els temes centrals que han marcat la legislatura i fa autocrítica, però llança un missatge: “Hem d’evitar el no pel no i habituar-nos a dir ‘parlem-ne’”.
Entrem a la recta final del mandat. Quina valoració fa d’aquests 4 anys al capdavant del Districte?
Positiva. En aquests 4 anys hem pogut fer força coses, moltes d’elles importants. Hem treballat per a les persones des del vessant de l’ocupació, de l’habitatge –tot i les mancances que hem tingut– i del benestar. Però, mirant enrere, t’adones que quatre anys són curts. I, per tant, queda feina per fer, per suposat.
Si pogués tornar enrere, faria alguna cosa diferent?
Segur. Això sempre.
Quina?
[Pensa] M’ha quedat una espineta clavada amb el tema dels blocs d’habitatges a la Fabra i Coats. M’hauria agradat treballar-lo d’una altra manera per trobar una alternativa a la necessitat d’habitatges i assegurar que el recinte de la Fabra i Coats es pogués consolidar únicament i exclusiva com un centre cultural i associatiu.
I pel que fa a la gestió?
Potser algunes coses les hauria plantejat d’una manera diferent, sí. Probablement amb un punt més de valentia i intentant apel·lar més al vessant, ja no de la transparència, sinó del sentit comú i de la complicitat que potser de tant en tant ens manca. És a dir, el vessant de la comunicació. De vegades ha costat explicar bé les coses. Però, en canvi, estic molt satisfet del nivell de participació que hi ha hagut al districte.
En els últims mesos, Sant Andreu ha estat notícia, sobretot, pel Casal de Barri i les desavinences amb la Federació d’Entitats l’Harmonia, que finalment van acabar amb un acord de gestió cívica. Està satisfet?
L’important no és si jo estic satisfet o no, sinó que el Casal de Barri estigui obert, que s’hi facin activitats i que tingui la màxima ocupació. Veurem en el futur, mitjançant els indicadors que hem establert, si tot això es va complint. El que jo desitjo és que la gent pugui sentir-se el casal com a seu. Vam ser capaços d’arribar a un acord i ara el temps dirà.
Un tema també complicat ha estat la reubicació provisional de l’escola La Maquinista…
Ara que ho dius, la veritat és que la gestió d’aquesta reubicació és una de les coses que, si pogués tornar enrere, canviaria. Bàsicament perquè el temps ens ha demostrat que ens avançàvem a fer un trasllat que no ha acabat resultant necessari. Vist amb perspectiva, tota la situació que vam generar, amb bona voluntat, es podria haver evitat. Ho reconec.
Una altra escola, la Congrés-Indians, ja està gaudint de la seva seu definitiva i ara els veïns reclamen que es rehabiliti el solar que ha deixat. Ho veu viable?
I tant. Ara s’ha hagut de desmuntar tota l’escola provisional i posteriorment aquest espai s’obrirà al públic. No hi ha d’haver cap inconvenient. S’arranjarà i se’n podrà gaudir, és clar.
Una situació que també ha generat diverses polèmiques és la presència dels legionaris a les antigues casernes. Hi ha veïns que demanen que se’ls faci fora. Què en pensa?
Bé, primer vull recordar que aquest col·lectiu fa molts anys que està en aquest espai i sembla que ara, de cop i volta, el descobrim. I durant aquest temps hi ha hagut governs de tots els colors. Dit això, també cal tenir present que qui va fer la cessió de l’espai és el Consorci de la Zona Franca, on nosaltres només som una de les parts. A partir d’aquí, tractem i tractarem la problemàtica com fem en qualsevol altre cas: si es constata i es denuncia que contravenen la normativa o vulneren els drets i les llibertats de les persones, actuarem. De moment, apel·lem a la convivència.
Parlant de les casernes, l’Associació de Veïns de Sant Andreu de Palomar ha denunciat recentment els anys de retard en els equipaments i habitatge públic que s’hi havia de fer…
Tenen raó. I entomo el mea culpa des del vessant que pugui ser responsabilitat municipal, que és limitada. Però la resta d’administracions també ho haurien de fer: la Generalitat i l’Estat. Ara bé, cal destacar que les dues administracions que han anat executant i han anat complint han estat la Generalitat i l’Ajuntament. Tenim una comissaria dels Mossos, hem pogut fer el centre sociosanitari Isabel Roig… Queda molt per fer, és cert, però almenys nosaltres hem fet coses. I en seguirem fent. En això treballem, perquè els veïns tenen raó.
Diverses associacions de veïns també s’han mostrat contràries al projecte Kids Sagrera. Finalment tirarà endavant?
No ho sé. Si depèn del Districte, jo ho intentaria. Hi va haver una filtració als mitjans, jo crec que interessada, parlant de superfícies comercials i de privatitzacions per atemorir determinats col·lectius. Però això no es correspon amb el projecte real, que puc dir que és interessant i, fins i tot, l’emplaçament pot ser l’idoni. Ara bé, és cert que en aquest cas ha mancat comunicació i participació.
Precisament d’això s’han queixat especialment els veïns…
Sí, però ja d’entrada es diu ‘no’. I jo crec que ens hem d’habituar a dir ‘parlem-ne’. Hem d’evitar el no pel no i la politització de determinades posicions. Estic totalment d’acord que els canals que s’han seguit no han estat els oportuns, però estic en contra del no pel no. I també vull recordar que el tarannà del Districte durant aquests anys ha estat precisament el contrari. Sempre hem estat oberts a la participació.
Aquest mandat també serà recordat per grans obres que s’han pogut desencallar o que han finalitzat. És el vessant que el deixa més satisfet?
No. És cert que els grans projectes són els que sempre es recorden, però el que em satisfà més és poder solucionar els problemes de la gent i fer la vida més fàcil i més feliç. La satisfacció més gran, en el meu cas, són els petits projectes que han beneficiat molta gent. Per exemple, ara em satisfaria molt aconseguir tirar endavant la reobertura dels cinemes de Sant Andreu.
Precisament la cultura ha donat molt bones notícies a Sant Andreu. El Jazzing Festival, per exemple, així ho demostra. S’hauria de posar més en valor, tot plegat?
Per suposat. Nosaltres ens vam presentar i vam redactar un full de ruta en el qual posàvem molt d’èmfasi en tot allò relacionat amb la cultura i la tradició. Perquè la veritat és que Sant Andreu, a nivell cultural, té un potencial enorme que va molt més enllà de la Sant Andreu Jazz Band. Per exemple, aquests dies podem veure que tenim una de les rues de Carnestoltes més importants de tota la ciutat: la de Trinitat Vella. Aquest és només un exemple que demostra que el districte, també culturalment parlant, està molt viu.
Qui també està viu i sembla que comença a respirar una mica és el petit comerç, al districte preocupat per l’ampliació de la Maquinista. Què els pot dir?
Que els entenc. No puc obviar que aquesta ampliació és una amenaça i que pot generar una distorsió. Però jo sempre dic que la Maquinista ja existeix. No hi podem fer res. Ja tenia unes possibilitats d’increment de la superfície, en demanava unes altres i tot plegat venia complementat per una transformació a nivell urbà que creia –i crec– que és interessant. Ara hem de treballar conjuntament amb els comerciants per trobar el punt d’equilibri. No és un tema gens agradable ni senzill, però l’afrontarem entre tots.
