Cris Álvarez troba el seu camí

“Mai havia destacat en res i ajuntant les meves passions (els Playmobil, la fotografia, el cinema i les sèries de televisió, la cultura i l’esport) he trobat el reconeixement. Personalitzar Playmobil amb peces originals, i, si és necessari, pintant-hi a sobre i amb adhesius dissenyats per mi, és un repte preciós i esgotador”, comparteix Cris Álvarez (Sabadell, 1985), que fa vuit anys que ha localitzat el seu camí artístic: You Are Click. Aquesta tècnica en Educació Infantil és vetlladora de Primària per a infants amb necessitats especials a l’Escola Tabor, de Santa Perpètua de Mogoda.

Hem quedat a les Cotxeres de Sants, durant la 55a Fira de Col·leccionistes de Joguines Antigues, organitzada per l’Associació Joguetmaniàtics, i la perpetuenca arriba amb una motxilla negra d’on treu una bossa amb algunes de les seves creacions del món real i de ficció de l’esport: Oliver Atom, Benji Prince, Mark Lenders, Lola Gallardo, Jennifer Hermoso, Aitana Bonmatí, Rafa Nadal…

I, és clar, Alèxia Putellas. “L’Alèxia és pura inspiració. Es nota que viu les coses al màxim i que mai deixa de treballar per millorar. Quan va patir la ruptura del lligament encreuat anterior del genoll esquerre, el fisioterapeuta li demanava que descansés un dia a la setmana i ella, com es pot veure a Alèxia: Labor Omnia Vincit, el seu documental a Prime Video, no volia”, l’elogia Álvarez, que ha fet unes quantes versions de Playmobil de la molletana. L’última, amb l’equipació actual i celebrant els seus 400 partits amb el Barça.

Em queda clar que l’entrevistada té mil idees i no prou temps per desenvolupar-les. És detallista, perfeccionista i inesgotable, i dedica moltes hores a personalitzar els clics. Com que Playmobil no ven les peces soltes, Álvarez ha de comprar els clics sencers i reunir peces de molts tipus (n’hi ha moltes descatalogades i algunes les troba a fires) per poder disposar d’un ampli ventall d’elements per donar vida els personatges. Avui s’ha comprat tres Playmobil, que desmuntarà per crear-ne de nous.

Un treball d’orfebreria

El seu és un treball d’orfebreria i no és estrany que la montgatina Sílvia Domínguez, jugadora del Perfumerías Avenida i de la selecció espanyola, la felicités pel clic que li va dedicar. També n’ha personalitzat d’altres basquetbolistes, com la badalonina Anna Cruz o Laura Nicholls, el tenista Carlos Alcaraz o la boxejadora Joana Pastrana. Per recordar l’any 1992, el del gol de Ronald Koeman a Wembley per donar-li al Barça la seva primera Copa d’Europa, i el dels Jocs Olímpics de Barcelona, va crear un clic de voluntari olímpic. Són treballs que podem veure al seu Instagram (@youareclick). Amb el mateix usuari també la podem trobar a TikTok.

Mai utilitzarà les peces dels Playmobil de la seva infància, que conserva com si fossin nous. La mare, la Maica Brull, li va regalar la primera capsa, un cotxe esportiu blanc descapotable amb una parella, i des d’aquell moment aquells clics van passar a ser companys de moltes hores d’imaginació d’una filla única que sempre li demanava Playmobil als Reis Mags: el vaixell pirata, l’illa del tresor, el castell, la mansió victoriana…

Va ser una nena incompresa perquè anava a contracorrent i qüestionava el sistema. Per què pel fet de ser noia havia de jugar amb nines i vestir de rosa? Amb el temps, s’ha reconciliat amb aquest color, però les nines mai li han fet el pes. La perpetuenca sempre va preferir les Tortugues Ninja, que mai li van regalar, els G.I. Joe, la Mega Drive, la Game Gear o els Playmobil.

Al pati de l’Escola Sagrada Família era “la rareta” perquè jugava a futbol i és possible que ho fos encara més perquè hi tenia traça i podia ocupar qualsevol posició al camp. Afortunadament, els temps han canviat força. “Abans, si xutaves una pilota, et veien com un homenot, i ara l’esport practicat per dones està creixent. M’emociona veure que hi ha referents femenins, com Aitana Bonmatí, que acaba de rebre la Pilota d’Or i té una visió de joc increïble”, celebra. És molt culer “i molt Peter Pan”.

M’ensenya una foto preciosa d’ella molt petitona petonejant l’avi, un Joan Brull orgullós i equipat amb el mallot de la Unió Ciclista Sabadell. “Va ser un gran ciclista i crec que no se li van reconèixer els mèrits, igual que al meu pare, el Juan Álvarez, que era un excel·lent atleta popular que va guanyar moltes curses populars al Vallès”, reivindica.

Treballant en una botiga de joguines va ser on Álvarez es va retrobar amb els Playmobil i va descobrir els nous accessoris, i, sobretot, que per fi hi havia una gran varietat de cabells. Un dia, per fer broma amb el seu cap, que portava patilles, li va personalitzar un clic amb el logo del local, i després en va fer un d’ella mateixa, un altre de Freddie Mercury i un més de Mario, de Nintendo. “Durant el temps que els Playmobil van estar exposats a la botiga vaig veure que a la gent li feien molta gràcia i em vaig animar a crear-ne més”, recorda.

Començava així un somni molt lluitat que, de moment, l’ha dut a organitzar tres exposicions, sobre grups de música, sèries de televisió i pel·lícules, a l’Hotel Ocean Drive Barcelona (Dreta de l’Eixample), i una altra, de sèries televisives, a un hotel de la mateixa cadena a Madrid. A l’Axe Hotel Barcelona va muntar una mostra de moments importants de la cultura LGTBQ+, i a Can Perico, un restaurant de Santa Perpètua, també han pogut gaudir del seu talent. Álvarez no ha deixat de guanyar premis, com el d’artista revelació als OD Art Awards, a Eivissa, un concurs de fotografia al Tapantoni, el de millor cartell per a la sèrie Foodie Love, d’Isabel Coixet per a HBO, un altre de la Festa Major de Santa Perpètua… Sempre, és clar, amb els Playmobil com a protagonistes.

“Els Playmobil són amistats que em regalen i plantegen reptes, i que m’ajuden en els pitjors moments. També m’obren noves portes, com poder conèixer artistes que admiro, com Verónika Moral, de Vis a Vis. És un amor! Li vaig regalar un clic personalitzat i ella em va correspondre amb un guió de la sèrie!”, comparteix, satisfeta. Moments que es mereix per la seva creativitat i tenacitat.

“Cada cop que vaig al fisioterapeuta pateixo molt perquè tinc l’esquena plena de contractures. M’hi deixo l’ànima, eh”, confessa Álvarez, mentre s’estira a terra perquè li faci la foto que m’ha proposat per a aquest reportatge.