Aida Nebot et potencia

A Jan Estruch li encanten els camions i els cotxes, els macarrons amb formatge i endinsar-se en els contes que li explica la mare, Aida Nebot (Esplugues de Llobregat, 1988), jugadora del CB Roser, que li està muntant una biblioteca infantil. “És un nen molt feliç, rialler i empàtic que està descobrint i coneixent les seves emocions i, com a pares, l’acompanyem perquè les pugui expressar”, comparteix l’espluguenca.

Després de la final de la Final a Quatre de Manresa contra el CEEB Tordera Uni Girona, en Jan estava trist perquè la capitana, Serena Mirat, s’havia retirat coixa. I s’hi va acostar: “Sere, estàs bé?”. “Mama, mama… La Sere ha jugat! Ja no té mal!”, va celebrar el nen a la fase d’ascens a Lliga Femenina 2, a Granada.

Es nota que Nebot és, com a mínim, igual de bona mare que de bona mestra. A l’Escola del Parc, del Prat de Llobregat, tracta d’arribar tant a qui està motivat com a qui ho està menys, i de ser fidel a una premissa: “T’has d’adaptar als infants i als seus interessos i necessitats”.

S’exigeix molt i s’endú molta feina a casa, al barri de la Sagrera, i pateix quan l’alumnat no passa una bona època o no ha pogut ajudar-lo a expressar com se sent. Sovint es qüestiona si ho està fent bé com a mare i professora, i el seu entorn, que sap que fa el que pot, li demana que agafi una mica d’aire. El curs 2022-2023 ha treballat amb 10 infants amb trastorns de l’espectre de l’autisme (TEA), amb un mètode “visual i experimental” i activitats com penjar o plegar la roba o parar taula, i amb material de fusta.

Quan m’explica que no va poder superar primer de Batxillerat, em pregunto quin professorat va tenir perquè no tragués el seu potencial. Nebot va canviar el seu camí i, a l’Escola Pia Sarrià i amb el grau mitjà de Conducció d’Activitats Fisicoesportives en el Medi Natural, va recuperar l’alegria, i durant molts anys va treballar com a monitora de colònies.

Amb el temps, va estudiar el grau superior en Tècnic d’Educació Infantil (TEI) a l’IES Can Vilumara, de l’Hospitalet, i, després de superar la PAU, va aterrar a Cerdanyola, a la UAB Barcelona, on estudiaria el grau d’Educació Primària, que continuaria a la Ramon Llull. L’últim any triaria la Menció en Atenció a la Diversitat i Educació Inclusiva. A Petit Aloma, una llar d’infants de Nou Barris, es va estrenar com a tutora d’un grup de 18 nens i nenes d’un any.

Seguretat i confiança

Sempre li han encantat els infants i es deixa l’ànima per ajudar-los a arribar allà on vulguin amb més seguretat i confiança, i perquè “mai ningú els digui que no poden fer una cosa”. “Quan vaig conèixer una jugadora amb una germana que veia el món de manera diferent, vaig tenir molt clar que volia fer educació especial per acompanyar a aquests infants i potenciar les seves capacitats”, afegeix.

Nebot és el viu retrat de l’Eloi, el seu tutor al cicle mitjà i a qui mai oblidarà: “Sempre tenia un somriure i sabia escoltar-te i trobar i potenciar els teus interessos. Lluitava perquè mai ens donéssim per vençuts”. I sempre té present la Mariona, la seva tutora del Treball de Fi de Grau (TFG), a qui va conèixer en un moment complicat, quan una professora li havia dit que no servia com a mestra: “Des del primer moment vam connectar moltíssim i em va donar suport perquè potenciés el que més m’agrada, l’educació especial”. A la seva investigació, titulada El mètode TEACCH: una eina d’aprenentatge inclusiva?, Nebot defensa que no només és una eina per a l’alumnat TEA, sinó per a qualsevol, perquè “és molt vivencial”.

Ja fa 30 anys que va anotar les seves primeres cistelles a la Penya Barcelonista la Palma, de la Palma de Cervelló, on ha viscut quasi tota la vida i on va jugar fins a mini. “Per precisar-te on i quan he competit necessito consultar un llibre. Deixa’m un moment…”, demana. I al cap d’uns segons, a l’altra banda del telèfon, se sent com fulleja les pàgines. “Mare meva, què petitoneta era aquí… Aquest és un regal que em van fer els pares, el Rafa i l’Eva, pel meu 30è aniversari. És ple d’imatges, retalls i textos de la meva trajectòria esportiva… És molt bonic, eh!”, descriu, orgullosa.

Al Vilabàsquet Viladecans ha viscut tres etapes: la primera, de preinfantil fins a primer any de cadet, i les altres com a sènior. Amb el CB Cornellà jugaria el campionat d’Espanya cadet i júnior, i debutaria a Copa Catalunya, a més de ser ajudant a l’infantil femení. Al Basket Almeda va ser segona de Toni Pallé. També ha competit amb el Club Bàsquet Santfeliuenc i el primer any com a Barça CBS, i al Joventut Esportiva Terrassa (JET) va ser clau perquè l’equip disputés la seva primera Final a Quatre de Copa Catalunya.

L’espluguenca va aterrar al CB Roser l’estiu de 2017, després del seu últim capítol a Viladecans. Li encantava el joc i el que transmetia al camp l’equip eixamplenc, on tenia una amiga, Elena González, amb qui havia coincidit en unes colònies. Un cop dins, va descobrir “el gran nivell humà hi ha al CB Roser”.

El segon curs va comentar-los que volia quedar-se embarassada, i l’equip ho va entendre i el coordinador, Chema Puyal, li va oferir, i Nebot ho va acceptar, fer-li fitxa igualment perquè pogués estar amb el grup encara que no jugués. “Em va assegurar que tenia les portes obertes si volia tornar a competir”, recorda l’entrevistada, que anava als matxs de casa i a alguns de fora, i al cap de tres mesos de tenir el Jan, ja va començar a entrenar amb l’equip.

L’entitat també entén que, amb 35 anys, Nebot es plantegi tornar a ser mare i la fórmula podria repetir-se. Per una part, l’entrevistada s’acomiadaria del bàsquet per dedicar-li més temps a la família, i per l’altra, necessita els moments de desconnexió que li regala l’esport de la seva vida.

“Aquesta ha estat una temporada increïble i és impressionant haver-la pogut compartir amb un equip així i que el petitó pogués veure’m jugar a Granada”, confessa, emocionada, Nebot.