Foto: Joanna Chichelnitzky
Jaume Collboni esprem les últimes setmanes abans de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. En aquesta entrevista amb Línia Sant Andreu, el candidat del PSC a l’alcaldia de Barcelona repassa les principals qüestions que han marcat el mandat al districte.
El setembre del 2021 va paralitzar sine die la implementació de la segona fase de la recollida porta a porta a Sant Andreu per les queixes veïnals que hi havia. Creu que durant el següent mandat serà el moment de reprendre-la?
El porta a porta és un exemple més de com no s’han de fer les coses, i per això des del PSC vam exigir a l’àrea liderada per Barcelona en Comú que s’aturés. La implementació d’un sistema com aquest en una ciutat com Barcelona requereix diàleg, consens i, sobretot, sentit comú. Els responsables polítics no hem de tenir por de rectificar quan una mesura no funciona. El consens vol temps, però estic convençut que, en el pròxim mandat, si soc alcalde recuperarem la Barcelona d’ordre i d’oportunitats perquè torni a sentir-se orgullosa d’ella mateixa. La Barcelona que tots i totes somiem.
“El porta a porta és un exemple més de com no s’han de fer les coses”
Està satisfet amb la transformació d’algunes zones del nucli antic de Sant Andreu, com ara la pacificació de Gran de Sant Andreu? Hi ha un sector de veïns que es queixa que en alguns carrers el trànsit ha augmentat…
El carrer Gran de Sant Andreu necessitava millores, ja que tenia voreres molt estretes per les quals no passava ni un cotxet de bebè o una cadira de rodes. Hi insisteixo: cal avaluar les mesures i prendre decisions amb sentit comú. Per això, el nostre compromís és aplicar un pla de mobilitat a tot el barri que tingui en compte tots els canvis i eviti perjudicis a determinats carrers.
El Bon Pastor viurà una de les transformacions urbanístiques més ambicioses que hi ha previstes a la ciutat, amb el projecte de l’antiga fàbrica Mercedes. Està garantida la petició veïnal que una part important de la nova zona siguin espais verds?
Sí, està totalment garantida. La Mercedes és fruit d’un procés de participació i de les negociacions de l’Ajuntament amb els promotors. Des d’un primer moment vam defensar les peticions de l’AV de Bon Pastor, és a dir, més verd i integració amb la resta del barri. Es tracta d’una transformació cabdal, ja que crearem 5.000 llocs de feina lligats a la nova indústria, habitatge protegit, equipaments per al barri i centres universitaris de primer nivell.
Foto: Joanna Chichelnitzky
La Sagrera és un altre punt del districte que viurà grans canvis, sobretot per la nova estació. Algunes veus han alertat d’una possible gentrificació del barri. La veu raonable aquesta preocupació?
Amb la transformació de la Sagrera donem resposta a una reivindicació històrica de la ciutat, i tancarem una ferida urbana. La planificació és equilibrada, amb prioritat per a l’habitatge accessible i amb la voluntat de crear ciutat on abans només hi havia un gran buit. Guanyem ciutat, no pas especulació. La zona de Berenguer de Palou, Camp de la Sínia i voltants de la nova estació en són bons exemples.
“En molts casos el Pla de Barris ha quedat lluny del que volien els veïns i veïnes”
Alguns barris del districte (el Bon Pastor, Baró de Viver i la Trinitat Vella) formen part de l’Eix Besòs, una de les zones de la ciutat i de la metròpoli que pateixen una pobresa més elevada. Les inversions fetes i previstes amb el Pla de Barris són suficients?
El Pla de Barris és una bona iniciativa, però no ha arribat a cobrir totes les expectatives. En molts casos ha quedat lluny del que volien els veïns i veïnes. Per això, en duplicarem les inversions, passant dels 150 als 300 milions d’euros. I la magnitud de la importància que li dono és que hi situem al capdavant un tinent d’alcalde responsable del Pla de Barris i de Participació, Lluís Rabell.
