Entrem a la Cansaladeria Puig i ens rep una munió de productes no només càrnics a l’espera de la clientela de tota la vida, la que fa barri. Per parlar de comerç i reptes, pugem amb Puig al pis de dalt d’una casa amb molta història i que conserva a la seva façana una bala de canó que –diuen– va ser disparada pel mateix general Prim.
Vostè és un dels nous membres de la junta de la Fundació Barcelona Comerç, en concret un dels vicepresidents. Com afronta aquest repte?
Molt il·lusionat. És una aventura i tinc moltes ganes de fer coses.
Què pot aportar Pròsper Puig a la nova junta?
Il·lusió. Fa molts anys que em moc en el món associatiu i conec bastant bé el comerç. A més, hem trobat tres companys més de junta amb els que comulgo amb les mateixes idees. Serà senzill tirar endavant el nostre programa. Però hi ha moltes dificultats per afrontar.
Quines són?
La manca de renda disponible de les famílies, cosa que ha fet disminuir el consum. Per altra banda, la pressió dels centres comercials és cada vegada més gran. El model de comerç està canviant. Són reptes que pressionen el típic comerç de proximitat o tradicional.
De fet, de grans superfícies en saben força a Sant Andreu amb La Maquinista. Tot i que el consistori va deixar en stand by la seva ampliació, sembla molt difícil que s’acabi aturant…
El mal ja està fet, ja que ells tenen uns drets que intentaran fer efectius. En l’àmbit de Sant Andreu tenim un problema gravíssim de mobilitat, perquè avui dia es col·lapsen totes les entrades del nord de Barcelona. Doncs imagina si s’amplien els 45.000 metres quadrats previstos a La Maquinista. Molts més cotxes voldran arribar-hi.
És una qüestió de ciutat, vaja.
El problema no és només de competència comercial, sinó també de mobilitat i d’un perjudici per als veïns. Per aquesta raó la lluita contra l’ampliació de La Maquinista l’hem feta de la mà de l’Associació de Veïns i d’altres entitats.
Fa temps van anunciar que durien el cas als tribunals…
Vam consultar advocats i ens van dir que, una vegada aprovat pel Ple de l’Ajuntament i la Generalitat, és molt difícil aturar el projecte. L’única manera seria indemnitzar l’empresa promotora, i ningú hi estaria disposat. Això s’hauria d’haver previst abans.
Arribat el moment, es plantejarien la possibilitat de seure a negociar amb La Maquinista per arribar a algun tipus de conveni de col.laboració amb ells?
Sempre hem parlat amb tothom. Una vegada sigui una realitat [l’ampliació], intentarem que ens perjudiqui el menys possible. I si podem trobar algun tipus d’entente intentarem aprofitar-nos-en. Però és complicat, perquè representem dos models diferents.
Sigui com sigui, l’impacte sobre el petit comerç andreuenc seria important…
Sí. Però segurament l’impacte més gran ja el vam patir quan es va construir La Maquinista. Ens va fer molt de mal, perquè els centres comercials tenen una atracció que els altres no tenim. A més, ens fa de barrera amb la gent de Bon Pastor i de Verdum, dels quals érem centre de compra. La Maquinista, i també la Meridiana, ens aïlla. I ja no parlem de l’aglomeració de grans superfícies a la zona. Jo sempre dic de broma que som el Triangle de les Bermudes: tenim Maquinista, Glòries, Heron City…
És la mobilitat un dels principals mals de cap de l’Eix Sant Andreu?
Sí. Sant Andreu té, ja per si mateix, un problema de mobilitat interna important. Fa anys que ho reivindiquem al Districte. És molt fàcil sortir de Sant Andreu i molt difícil entrar-hi. I també tenim un problema gravíssim d’aparcaments, ja que no en tenim. A més, no som prou visibles al global de ciutat, perquè el nostre client és el nostre veí. Si no som capaços de donar facilitats perquè la gent de fora vingui aquí, tenim un problema.
Una acció que pot afavorir aquest objectiu és la passarel·la de moda, que van celebrar el passat dissabte dia 21 de maig. Quin balanç en fa?
Molt positiu, un èxit, com tot el que es fa a Sant Andreu. El temps ens va acompanyar i hi va venir molta gent a veure’ns.
Hores abans es va celebrar la Trobada de Motos Clàssiques. Una acció més que pot ajudar a aplegar el màxim de persones possibles, no?
Correcte. Una de les accions importants que fa l’associació és dinamitzar el comerç amb actes que captin l’atenció del públic. Les motos, els concursos de paranys, etc. Tot això ho fem perquè la gent sàpiga que aquí hi ha un teixit comercial molt important.
Unes activitats que van en la línia del lema de la Fundació: ‘Comerç, Ciutat i Cultura’…
Sí. Són tres paraules de les quals hi penja tot. La cultura aporta una tipologia de gent que interessa tothom i, en aquest sentit, Sant Andreu té suficients equipaments com perquè l’administració els faci valdre. S’han de creure allò que diuen de la multicentralitat, perquè es puguin fer exposicions de ciutat als museus andreuencs, per exemple. Que no ens conformem a fer coses que interessin només al nostre entorn més immediat.
D’això se’n diu pensar en gran.
Sí. I esponjar el turisme, per exemple, perquè és un problema al centre de Barcelona. Jo quan vaig anar a París vaig visitar La Villette, un indret que està a quilòmetres del centre de la ciutat, perquè estaven fent una cosa que m’interessava. Doncs aquí es podria fer el mateix. I Sant Andreu no està a quilòmetres del centre de Barcelona, està a 10 minuts en metro.
Els turistes, de fet, van ser una de les raons per la qual es va decidir obrir cinc diumenges ara al maig i a l’octubre. Veient els resultats, ho veu útil?
Aquí hi ha punts de vista diferents. A la fundació tenim eixos comercials com Sagrada Família, Cor Eixample, Creu Coberta o l’Eix Raval, i t’asseguro que els tres diumenges que s’ha pogut obrir aquest mes de maig han estat un desert. I no són llocs inhòspits. Només han obert cadenes i franquícies.
Què creu que ha passat?
És que és molt relatiu afirmar que la gent que va a una ciutat ha de comprar, i més els creueristes, que van a un parell de llocs de Barcelona que estan a prop del port per por a perdre el creuer. Si els diumenges tanquessin les botigues no es perdrien vendes, perquè es vendria un dia o un altre.
Canviant de tema, hi ha hagut relleu no només al Districte sinó també a la regidoria de Comerç, que serà ocupada per la socialista Montserrat Ballarín. Com ho valora?
Ara que teníem una relació i que ens coneixíem, tornar a començar és… Tornar a començar.
Ballarín serà el tercer responsable de Comerç en un any. Què en pensa?
Amb l’Agustí Colom hem tingut molt bona sintonia i en el temps que ha ocupat el càrrec ha fet molt bona feina. No sabem exactament quins canvis hi haurà, però de totes maneres no crec que n’hi hagi gaires, perquè el PSC ha tingut poder durant molts anys, tant a Barcelona com a Sant Andreu. Sigui com sigui, estic convençut que ens entendrem, perquè les nostres demandes són molt senzilles i fàcils d’entendre.
