Un dels protagonistes del projecte ‘Rizzomes’ de Baró de Viver. Foto: Bárbara Puigventós
L’escultor Gil Gelpi és d’aquelles persones que sap captar l’essència dels llocs. Ho demostra en dir que, per a ell, Baró de Viver és més que un barri on hi ha naus industrials i blocs de pisos alts. És un lloc “alegre, amb vitalitat, divers, on conviuen diferents cultures i es palpa la força de les persones” afirma.
El que aporten les persones a Baró de Viver, Sants i el Clot – també ha fet la mateixa iniciativa en aquests dos barris– és el que ha retratat Gelpi en el projecte Rizzomes, fet conjuntament amb la fotògrafa Bárbara Puigventós i inaugurat el passat 26 d’abril al Centre Cívic Baró de Viver. Tal com explica Gelpi, la metodologia de Rizzomes ha estat conèixer bé quatre persones del barri per materialitzar en escultures allò que millor les representa a elles i al lloc on viuen o treballen. Un cop fetes les escultures, afegeix, Puigventós els va fer una foto artística per immortalitzar el que mostren per fora i el que són per dins. L’objectiu és retratar l’ànima dels barris, i fer-ho a través dels seus veïns i treballadors és la millor manera d’aconseguir-ho. Gelpi ho detalla amb claredat: “Tal com cada organisme està compost per òrgans i cèl·lules, cada barri ho està per persones”.
Els protagonistes
Les anteriors paraules es veuen reflectides en com els elegits per al projecte representen Baró de Viver. Un d’ells és en Tilano, un home de 91 anys que, com molts altres veïns, va migrar d’una altra província espanyola per trobar una vida millor a Barcelona. El record d’on ve és, indica, el centre de la seva escultura: “A aquesta li surt una planta del cap per simbolitzar el seu passat a Zamora”. En el cas de la María, en canvi, va fer una bola formada per diverses mans que mostren la unió que té amb els seus quatre fills, als quals va criar ella sola.
Molt diferent és la representació del tercer protagonista, en Sekou. Els anys que va passar venent ferralla a la ciutat i el coratge d’haver-se atrevit a deixar la seva Guinea originària en una pastera, afirma, són el que va portar Gelpi a crear un cor ple de residus. I, en el cas de l’Anto, el resultat va ser una flor “gegant” que mostra la frescor de la seva joventut, les professions que estima i la defineixen –artista i maquilladora– i identificar-se amb el gènere no binari. “És una manera de representar com és créixer fora de les convencions socials”, recalca.
En veu pròpia
Una cosa és que Gelpi expliqui el significat de les escultures dels protagonistes i una altra encara millor és que ho facin ells mateixos. “La meva parla de la meva trajectòria: d’on vinc, on estic ara i cap a on vaig”, apunta Sekou. Paral·lelament, recorda que fa temps que va deixar la ferralla i ara treballa d’administratiu, però encara vol arribar més lluny. “Continuo formant-me per tenir una feina millor”, subratlla.
Per part seva, l’Anto afirma que la seva escultura li fa pensar en la seva àvia, ja que sempre li ha dit que és com una rosa que encara no s’ha obert. Una imatge que pot enganyar, perquè una flor tancada pot tenir per dins el mateix poder que qualsevol rosa oberta, i això és també part del que pot passar amb barris com Baró de Viver. Tal com denuncia l’Anto, “hi ha gent que diu que està malament, però, si no l’han trepitjat, no tenen ni idea de com és de veritat”. Ella, que fa dos anys que hi viu, l’ha pogut entendre millor després de conèixer en Sekou, la María i en Tilano. “He pogut veure què és el que mou a d’altres persones de Baró de Viver d’una manera que no hauria fet sense aquest projecte”, reconeix.
El que ara uneix aquestes persones és, probablement, una de les parts més importants de Rizzomes. Gil, que els ha conegut de prop, no ho pot expressar millor: “No apareixen als diaris, no són famosos, però tenen un paper al barri, i això les fa importants”.
