‘L’església del Bon Pastor de Barcelona. Història, art i arquitectura’. Aquest és el llibre de l’historiador de l’art Sergio Fuentes Milà que ha estat presentat recentment i que recull l’estudi patrimonial de l’església sorgit a partir de les restauracions de les peces escultòriques de l’interior que Fuentes assessorà.
El llibre fa un complet anàlisi de la història, la simbologia político-religiosa i els components artístics, tant de l’arquitectura com de les escultures i les pintures, que decoren l’interior de l’església. L’obra explica tot un seguit de peculiaritats patrimonials que tenen a veure amb un passat històric marcat per la política, ja que aquesta església es va projectar el 1944 per l’arquitecte de la diòcesi de Barcelona, Josep Maria Sagnier i Vidal, i que tenia la intenció de tornar a cristianitzar un territori amb un marcat perfil anarquista.
Tot i això, l’església està inacabada per falta de finançament, ja que la façana neoromànica amb baptisteri projectada el 1944 no es va fer perquè la Junta Nacional de Reconstrucció de Temples Parroquials no va poder fer front a la despesa.
Malgrat això, hi destaca l’escultura del Bon Pastor que presideix l’absis, creada per l’escultor madrileny Ricardo Font i que és una donació d’Enric Pla i Deniel, cardenal, arquebisbe de Toledo i un dels ideòlegs de la Croada Espanyola i del lema ‘Francisco Franco: caudillo y pastor’. És per aquest motiu que l’autor del llibre defensa que l’escultura del Bon Pastor va més enllà d’una figura bíblica i evoca la personalitat del Caudillo.
