Coincidint amb el vintè aniversari del Grup Comunicació 21 –l’octubre de 2019–, Arnau Nadeu, el director editorial i alma mater de la xarxa de periòdics de proximitat Línia, reivindicava la necessitat actual del periodisme de “reforestar deserts mediàtics” com a alternativa a la crisi dels mitjans de comunicació. En l’article, titulat Emergència mediàtica, Nadeu afegia que “si no fos per la premsa de proximitat, barris i municipis estarien encara més oblidats que ara”. Aquest és el motor que fa bategar Línia i és l’encàrrec que em va encomanar l’editor David Centol l’octubre del 2015.
Després d’anys i panys posant la mirada en l’àmbit local des de la funció pública, la proposta de Línia em va seduir amb una clara intenció de regenerar-me professionalment i renovar el meu esperit periodístic. Sortir del dictat per a redescobrir l’ofici. I sobretot ser partícip d’un projecte fresc, jove, modern, atractiu, fet des del rigor i en català. Així, durant gairebé dos anys vaig tenir el privilegi de liderar l’etapa de descoberta de Línia Nord, que feia ben poc temps acabava d’estrenar-se al Montserratí i que aleshores es trobava en una etapa primerenca.
L’aterratge de Línia Nord al Montserratí va ser una glopada d’aire fresc i actualment ja s’ha consolidat al territori
Arrelar una capçalera nova en un territori desconegut no és senzill. Tot el contrari. Hi ha mitjans –ara ja amb comptagotes– amb una llarga trajectòria que resisteixen com poden i d’altres, com és el cas de les ràdios municipals, que fa temps que han perdut la cursa que exigeix el periodisme actual. I més encara amb la pandèmia al damunt, en què els governants fan equilibris amb els pressupostos i redibuixen des dels despatxos nous escenaris per a garantir la viabilitat de les emissores públiques. No és el cas de Línia Nord, que, a foc lent, està cuinant la recepta per arrelar-se amb més força cada dia que passa. Primer, sortint al carrer en format paper un cop al mes i, des de fa un temps, un cop cada quinze dies. I reivindicant el periodisme diàriament des de la seva edició digital.
M’hauria agradat seguir trepitjant el terreny des del Montserratí, però des de fa més de tres anys la meva mirada ha agafat distància i perspectiva. Ara tinc la sort de fer-ho en la capçalera germana Exterior.cat explicant què fa Catalunya al món. Abans d’emprendre el vol, vaig cedir el braçalet de capità de Línia Nord a Anna Utiel, una jove periodista que té l’instint de l’ofici i amb la qual la capçalera ha seguit creixent. L’aterratge de Línia Nord al Montserratí va ser una glopada d’aire fresc i actualment, tot i la pandèmia, ja s’ha consolidat al territori. Però té el repte majúscul de seguir reforestant per a convertir-se en el mitjà de referència abans que el territori no sigui un desert mediàtic. Ho aconseguirà. Temps al temps.
