Benvolguts lectors,
Crec que quan a la vida no trobem o no arriba el que esperàvem és perquè realment té alguna cosa millor per a nosaltres. No tinc cap dubte.
No sabem on estarem en deu anys, esperem estar fent els nostres grans anhels realitat i aconseguint les nostres metes. Crec fermament que no es tracta d’arribar-hi o no, sinó de sorprendre’ns a nosaltres mateixos.
Fa deu anys no vaig imaginar que seria autosuficient des dels 17 anys, treballant i estudiant i que dirigiria un hotel a Estats Units amb 28 anys.
Tampoc pensava que, amb 25, parlaria set idiomes i que faria un postgrau sobre el que estimo com a professió.
Que tindria el gos que el meu Nonno (avi) mai va deixar que tingués a casa, i ara el Chichas és el meu veritable company de viatge.
Un company de viatge és amb tú passi el que passi, ferm.
Fa deu anys no pensava que aprendria que l’amor veritable suposa un acte de despreniment.
Tampoc pensava que existien persones amb un cor tan gran que si bé no van ser el que se suposava que havien de ser i per sempre, acabarien sent la teva família.
Fa deu anys no sabia com de simples i fràgils som, i tampoc sabia que la salut és la que en realitat mana.
Fa deu anys no pensava que dir ‘No’ al que tots ens diuen que és el camí a seguir em donaria la resposta a moltes preguntes, em trauria el pes de sobre que suposa saber que es fa alguna cosa que ja no forma part d’un, una feina, una relació, etcètera.
Quan no som feliços en qualsevol situació, és hora d’un canvi. En primer lloc per no fer-nos mal a nosaltres mateixos i per consegüent als altres.
La infelicitat, insatisfacció, la quietud, l’egoisme i el conformisme, l’ésser conscient d’això i no fer res, és com estar mort.
Quan sentim que tot és molt còmode, vol dir que estem a la nostra zona de confort i per créixer, valorar i arribar a les nostres metes hem de sortir-ne.
Menys és més, sortir de la nostra zona de confort suposa anar més estret, menys còmode, fer coses que mai hem fet. Però estic segura, us ho afirmo, que no hi ha res que pugui comparar-se a tenir la sort de ser un mateix, lliure i fort.
Segur de les nostres conviccions, dels nostres valors, de les nostres perles que un dia van ser ferides, segur d’un mateix, de la nostra llum interior.
Molts ens diran que estem bojos, que som ximples que ens quedem on estem perquè “és millor”. Entre ells les nostres pors i fantasmes; però un cop fem el pas, ens sentim més vius que mai.
El propòsit de la vida no és quedar-nos sota les pedres per així no mullar-nos en les tantes tempestes que hi ha en qualsevol camí, sense excepció.
El propòsit de la vida és veure el món, anar a allò desconegut, aprendre a veure darrere dels murs, aprendre a veure’ns a les persones i sobretot aprendre a Sentir. Som lliures. Celebrem-ho.
