Sóc filla de Martorell i sempre ho dic molt orgullosa, tot i que ara deu fer 15 anys que em vaig traslladar a viure a Barcelona. Sempre l’enyoro i sempre el porto al cor perquè allà vaig néixer i créixer i allà hi tinc enterrats els pares i ascendents.
El canvi de viure de poble a ciutat a mi personalment m’ha marcat. Enyoro trobar-me gent coneguda pel carrer, anar donant el bon dia a tothom, poder comprar el pa sense portar diners, veure els cartells de les botigues amb el Ca’l Morral, Cal’ Xic…. Un dels seus encants és que Montserrat impetuosa l’observa des de la llunyania i s’olora el raïm de les vinyes de l’Anoia que voregen la zona.
Quan era petita Martorell era un poble industrial, gris, ple de ponts i carreteres amb el riu Anoia que es desbordava sovint i deixava els horts abnegats d’aigua. L’antiga N-II que separava els veïns i feia impracticable el trànsit del cas urbà amb camions de gran tonatge que a vegades punxaven roda i et deixaven eixordada i autocars que volien arribar a la Solvay. Amb el temps Martorell ha canviat moltíssim. Ha passat de ser un poble dormitori a ser una ciutat amb vida pròpia. En el seu moment es va canalitzar el riu i van desaparèixer les inundacions, es va treure la N-II del mig del poble i els vehicles pesants van ser substituts per vianants que ara poden gaudir d’agradables passejos adornats de flors sense haver d’empassar-se el fum dels cotxes que feien cua.
Martorell s’ha transformat a un ritme vertiginós i cada vegada que hi vaig hi trobo algun canvi. En aquests darrers anys els alcaldes s’han esmerçat per fer-hi una ciutat atractiva, tot i que té una assignatura pendent: la Vila de Martorell. El seu casc antic, la seva gènesi, que des del meu punt de vista cal revitalitzar-la.
Caldria potser incentivar al sector privat per muntar-hi negocis que donessin més vida, caldria fer més atractiu el Pont del Diable, que és una meravella i el nostre símbol com a martorellencs, caldria potser una major inversió en ajudar a reformar les façanes amb esgrafiats, en definitiva: fer-la més atractiva. És la gènesi del poble i no la podem deixar morir. Martorell, coneguda pels peatges i la Seat per molta gent, per a mi és el lloc de les meves arrels que ha passat de ser un aneguet lleig a convertir-se en un cigne ben bonic.
