Tots tenim un somni, a vegades fàcil de complir-lo i sovint difícil que es converteixi en realitat. N’hi ha que somien amb la pau al món, altres en guanyar la loteria. Ella no, ella volia que a l’escola els mestres li diguessin que era una de les millors alumnes de la classe, que tindria un bon futur. Volia arribar a casa i que els seus pares la felicitessin per les seves notes i que se sentíssim orgullosos d’ella. Però el seu somni estava massa lluny: estudiava i suspenia, tornava a estudiar i no se’n sortia. A casa no rebia el recolzament ni l’estimació que necessitava. Se sentia massa sola. Desorientada.
De sobte, el temps s’atura i una veu li xiuxiueja: “Qui diu que el teu somni no és possible?”. És la veu del mestre, aquell que es va convertir en la persona que cada dia la mirava als ulls, li endevinava els pensaments i l’omplia d’il·lusions. Amb un simple gest de complicitat, ella ja era feliç. Gràcies a aquell mestre, el seu guia, el seu company de viatge, va poder gaudir de cada aprenentatge perquè es va sentir acompanyada. No només va educar-li la ment sinó també el cor.
Vull aprofitar aquestes línies per felicitar els mestres i professors de la nostra escola. Persones que estimen la seva feina, que dediquen el seu temps i el seu esforç per ensenyar els vostres fills i filles.
Ser professor, avui en dia, no és una tasca gens fàcil. Requereix tenir una gran capacitat de crítica i d’humilitat. Han de lluitar sovint contra diverses adversitats: unes lleis massa canviants, uns joves mancats d’interès per allò que els envolta i alguns pares que han perdut el respecte per la figura de l’ensenyant. I ells, perseverants en el seu dia a dia, es formen, s’il·lusionen, construeixen, treballen, aprenen, comparteixen, gestionen, riuen… I fins i tot, somien…
Ells són els autèntics transmissors de coneixement, de valors, de passions per compartir, descobrir, preguntar, per ser i per voler ser. Ells són uns veritables generadors de somnis.
Moltes gràcies, mestres!
