Aquest any 2016 està sent molt prolífic per a les lletres martorellenques. Atenent als precedents més modestos pel que fa a obra anual editada, sobta la collita d’enguany, que converteix 2016 en un veritable annus mirabilis per a la creació literària a la principal població del Baix Llobregat Nord.
Aquest 2016 serà, de forma molt notable, l’any de la irrupció d’en Jesús Lana Voltà. Lana es va adjudicar a l’octubre el Premi Lector de l’Odissea, atorgat per la llibreria homònima de Vilafranca. El martorellenc debutarà en l’arena literària amb una novel·la que publicarà a la primavera RBA-La Magrana i que té per títol provisional La germana gran. L’obra és el fruit d’un treball de tres anys i parteix d’una base teòrica i pràctica sòlida, ja que l’autor va seguir l’itinerari de Narrativa, Novel·la 1 i Novel·la 2 a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Una altra estrena és la de Núria Domènech Amador. Domènech s’adjudicà l’abril passat el 41è Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat, dotat amb 1.000 euros. El recull pel qual va ser guardonada, Afonia, sortirà a Viena Edicions aquest desembre. Sense moure’s del camp de la poesia, cal destacar que Ricard Garcia, originari de Sant Llorenç d’Hortons però naturalitzat a Martorell fa molts anys, ha rebut recentment el XIX Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, dotat amb 2.000 euros. El recull On la sang el publicarà la pròxima primavera Onada Edicions i suposarà el quart del poeta. Per tancar l’apartat dels premis, cal posar de relleu el nom de Teresa Amat i Canals. Com a guanyadora d’un premi Vila en categoria local, Viena li ha publicat enguany un recull de relats, Tot ve que s’acaba. Amat no és una nouvinguda a l’edició, atès que el 2009 ja va veure la llum el seu assaig Castracions. Cinquanta anys de revolució cubana (Proa).
A banda de les obres publicades mercès a guardons literaris, destaca el volum Benvolgut, o no (Viena Edicions), d’Àlex Ribes. Ribes manté un blog a WordPress, Societat Anònima, molt influent: supera els 4,6 milions de visites acumulades i compta amb prop de 20.000 subscriptors. Després d’una bona garbellada a instàncies de l’editor, Enric Viladot, n’ha sortit un recull contra la intolerància a les xarxes socials. El llibre el va presentar Toni Albà a la Llibreria Jaimes de Barcelona i va congregar una vuitantena de persones a la Biblioteca Martorell.
Feta aquesta enumeració, s’imposa una avaluació qualitativa d’aquestes dades. Primera constatació: excepte la darrera obra, que barreja castellà i català, totes les altres s’han publicat en aquesta llengua. Una dada que es correspon amb una realitat paradoxal, ja que es normalitza l’expressió literària en català en una població on el 32% dels habitants declaren no saber parlar la llengua pròpia del país. Segona: hi ha un nombre de dones més elevat que en altres anyades, la qual cosa és coherent amb el fet que els lectors són, majoritàriament, lectores. Tercera: hi trobem diversitat de gèneres, amb poesia, contes, relats i novel·la. A més, no tots els autors de la població han publicat enguany –Jordi Benavente, Sergi Corral, Natalia Demidoff, Iván Sánchez…–. Tants noms i obres suggereixen una florida literària a Martorell que no tenia precedents.
