La Covid-19 va aturar, de cop i volta, la pilota en plena competició. No només el futbol d’elit, també l’amateur. Quan encara no sabem quan tornarà la pràctica esportiva en l’anomenada nova normalitat, el futbol s’ha traslladat als despatxos. Els clubs tanquen una temporada que encara no ha acabat i ja n’han obert una altra que no sabem quan començarà. El futbol té pressa, com la vida. Però la pandèmia ens exigeix paciència i calma. I com que el futbol no s’atura, ja s’ha fet oficial l’adeu d’Abde Haddouch, ‘la pantera’ de Martorell. Fa unes setmanes, ell mateix em va trucar per dir-m’ho personalment. Ara, el Club Futbol Martorell ho ha fet públic a través de les xarxes socials.

Després de 20 anys i jugar en totes les categories del futbol de Martorell, la temporada vinent Abde ja no lluirà l’escut que ha petonejat tantes vegades després de fer allò que més li ve de gust sobre un terreny de joc: gols. Tants com 83, ara mateix, el màxim golejador de la història del CF Martorell. I tan decisius per segellar dos ascensos: a Primera Catalana -amb un gol per a la història a Bescanó, el curs passat- i a Segona Catalana -fa cinc temporades-. Aquell dia, que vaig tenir el plaer de retransmetre el partit des del CE Torrent de Llops, Abde va rebre una passada meravellosa de Rodes i, després d’enviar la pilota al travesser, va recollir-la per enviar-la al fons de la xarxa. “Abdeeee, Abdeeee, Abdeeee….”, vaig embogir, sabent de la transcendència d’aquell gol. Com fa uns mesos, i a 10.000 kilòmetres, escoltant la transmissió de Maria Cerezuela amb el gol de Bescanó. Abde s’ha col•locat en el podi dels jugadors més rellevants de la història del futbol a Martorell. I s’uneix a altres noms cèlebres com Sariols, Martret, Tort, Pujol, Bargués i Gimeno. Sí, no podia oblidar-me del ‘meu’ capità, David Gimeno. Mengen a part aquells qui han arribat més lluny i encara amb molt camí per a recórrer: Eric Garcia, Salva Ferrer, Moha Ezzarfani o Ricard Pujol. Futbolistes que porten el nom de Martorell arreu.

Però Abde Haddouch va més enllà del futbol. Representa una generació de martorellencs, que han crescut entre l’Anoia i el Llobregat, però amb arrels al Marroc. És fill d’una generació de magribins que van deixar el seu país per buscar una vida millor. Abde escenifica, també, això. L’arrelament d’un jove que se sent igual o més martorellenc que qualsevol altre. És el triomf de la integració social a través de l’esport. Perquè, ens agradi o no, Martorell també es diu Haddouch, Chefrau o El Amrani, com Abde, Oussama o Fouad.

Més enllà dels gols, de les victòries i de les fites esportives, se’n va un tio excepcional. Un paio que té els pebrots de portar al seu mòbil com a so de trucada la narració d’un dels seus gols que van valer un ascens del CF Martorell. Així d’autèntic i proper. Gràcies, Abde.