Recentment ha estat escollit candidat de CiU a l’alcaldia per a les pròximes eleccions municipals. Com afronta aquest repte? A més, tenint en compte que substituirà una figura històrica com és Salvador Esteve, que ha governat a Martorell els darrers 24 anys…
És un repte difícil perquè suplir un gran personatge sempre és molt complicat. Jo sempre recordo el que va dir Tito Vilanova quan va començar a suplir Guardiola: “Les comparacions les perdo absolutament totes”. Salvador Esteve és i serà el millor alcalde que ha tingut Martorell. El llistó està molt alt, intentaré estar a l’altura, però no hi arribaré segur. Jo demano que se’m compari amb els adversaris polítics, d’altres colors polítics, i no amb l’actual alcalde, Salvador Esteve. En aquest sentit, sí que crec que tinc un cert avantatge respecte d’altres forces polítiques en l’àmbit local. Fa dotze anys que estic al costat de Salvador Esteve i tinc experiència en l’àmbit de la gestió municipal. Jo vaig entrar com a regidor a l’oposició, on vaig aprendre molt, i fa vuit anys que sóc regidor amb responsabilitats de govern i com a primer tinent d’alcalde. He tingut un gran mestre com Salvador Esteve, que és un gran polític. Això és el que puc oferir com a cap de llista.
Per què creu que el seu partit i la militància ha confiat en vostè? Creu que la seva feina els darrers mesos, des que Salvador Esteve li va delegar funcions d’alcaldia, ha estat un punt a favor?
Sí, vaig tenir un ampli suport tant per part de l’executiva local de CiU com de l’assemblea de militants. En aquest sentit, a Martorell tenim molta sort perquè tant la junta executiva de CiU local com l’assemblea de militants sempre han anat molt a una, i esperem que sigui sempre així. Per tant, no he tingut oposició i no es va presentar cap altre candidat i jo vaig tenir un ampli suport i vaig obtenir el 96% de vots favorables. Això és molt important perquè demostra el suport que tens dels teus. Hem fet una gran feina fins ara. Ara s’ha de veure si els ciutadans de Martorell també dipositen aquesta confiança en mi.
Quin balanç fa de tots aquests anys de CiU al capdavant del govern de la ciutat?
En 24 anys de Salvador Esteve s’han construït a Martorell centenars de coses des d’un punt de vista social, urbà, de via pública, d’equipaments… Nosaltres construïm i sempre en positiu. En els darrers vuit anys s’ha fet més obra pública que en els últims cinquanta. També hem fet el pla d’ajut de les famílies, hem dut a terme polítiques socials d’habitatge, ajuts de suficiència energètica… A més, hem posat en marxa nous equipaments com el Centre Integral d’Esport Salut, la residència de gent gran, una biblioteca (de 1.800 metres quadrats de superfície, que estem construint ara) i hem actuat en el 75% dels carrers de Martorell, a més de reconvertir l’antiga N-II en un gran passeig de cinc quilòmetres. Al llarg d’aquests anys de mandat d’Esteve, hem heretat una manera de fer molt particular i, jo diria, molt martorellenca.
Quin projecte de futur té pensat per a la ciutat?
Una ciutat mai no s’acaba de construir, com passa amb un país. Ara estem fent el programa electoral, al qual hi encabim un projecte importantíssim que és crear el parc fluvial del Llobregat amb el Noia perquè tothom pugui gaudir del riu. Serà un nexe d’unió entre els barris de Martorell. També hi ha un projecte per a cinquanta horts socials. Ara hi ha horts il·legals i hem de tenir una alternativa per poder-los recol·locar.
Quins són els àmbits que creu que s’han de reforçar en la gestió municipal de Martorell, en una època crisi econòmica com la que estem vivint?
Hem de treballar en tots els àmbits. La crisi econòmica desapareixerà, però perquè sigui així, hem de fer alguna cosa. Des dels ajuntaments tenim escasses competències, però jo crec que en aquests moments tots estem fent sobreesforços per poder arribar a la gent. El que hem de fer perquè les coses millorin és posar èmfasi en allò que depèn de l’ajuntament perquè millori l’economia.
Creu que iniciatives com l’acord de dinamització econòmica entre els municipis del Baix Nord són suficients?
La xarxa que hem creat amb la resta de departaments de Promoció Econòmica dels consistoris del Baix Llobregat Nord (Esparreguera, Olesa, Abrera, Sant Esteve Sesrovires i Collbató) funcionarà bé i n’estic segur. El projecte Fem xarxa, Fem empresa donarà molt bons fruits. Si treballem entre tots, podem fer una feina molt bona. Però, a part d’això, també hem de potenciar tot allò que generi activitat econòmica.
Quin paper hi juga la planta de Seat en aquest sentit?
Nosaltres som un municipi de la Seat. Ara estem generant un polígon industrial logístic i terciari “a demanda”, és a dir, hem tingut en compte les peticions que ha fet el sector de l’automoció i també de l’empresa auxiliar, de components i de serveis a l’hora de dissenyar aquest gran polígon. Això és molt important perquè des de l’Ajuntament de Martorell estem ajudant a generar més activitat econòmica, que vol dir generació d’ocupació. I hem de posar tots els esforços per impulsar tot això. Si des dels ajuntaments posem bastons a les rodes de les empreses, no anirem enlloc. No hi ha treballadors sense empresa. I això ho hem de seguir potenciant.
Hi ha previsió de generar més activitat econòmica entorn de la fàbrica de Seat a Martorell?
A Martorell hi ha una gran iniciativa que no sabem si s’acabarà produint o no, però que té molt bona pinta. I és que el grup Audi-Volkswagen vol instal·lar una fàbrica molt més potent de la que té ara a Martorell. Això per a nosaltres seria una gran notícia. Hem parlat amb Audi i seria la punta de llança. Això és molt important perquè si s’acaba fent el corredor mediterrani, a més, traslladarien fàbriques del centre d’Europa a Martorell per enviar vehicles acabats cap al Sud-est asiàtic, ja que en aquest sector els costos logístics són molt més elevats que els costos laborals. Si es fa, serem la capital d’automoció de l’estat espanyol i una de les seus més importants i de referència del sud d’Europa. Els és molt més ràpid i econòmic enviar des d’Alemanya les peces cap a Martorell per després portar els vehicles al Sud-est asiàtic pel Mediterrani. Això seria molt favorable per a Martorell perquè no només generaria ocupació, sinó que s’invertiria en I+D. Nosaltres hem de posar les condicions perquè això es pugui portar a terme. Tot i això, hi ha forces polítiques a Martorell que no estan d’acord en fer aquest polígon i això s’ha d’explicar als ciutadans del municipi perquè és una gran oportunitat per generar ocupació i impulsar l’economia.
És optimista pel que fa al corredor mediterrani?
Sí, el corredor mediterrani és imparable. Serà Europa qui exigirà al govern espanyol que doti de les partides necessàries per a la seva execució perquè és un projecte que es troba en el context europeu. A més, si es fa, es començarà a construir aquí, perquè estem molt a prop de la frontera. Malauradament, des d’altres llocs de l’estat espanyol ens posen bastons a les rodes. Ramon Tremosa (eurodiputat de CiU a Brussel·les) diu que a Europa tothom és favorable a l’execució del corredor mediterrani, excepte els eurodiputats espanyols, ja que tot el que no passa per la Meseta no té rellevància, segons ells. I això no ho entenen.
Està clar que Martorell té un pes importantíssim a la zona nord del Baix Llobregat. Creu que el Baix Nord hauria d’esdevenir comarca amb Martorell com a capital, com va dir Salvador Esteve fa uns mesos?
Martorell fa més de quaranta anys que exerceix de capital de comarca del Baix Llobregat Nord o el Montserratí. Tenim hospital comarcal, tenim jutjat, serveis… És el lloc de referència. En un futur volem una comarca pròpia amb Martorell com a capital. Pel que fa al conjunt de la comarca, aquesta té una organització molt administrativa i no té res a veure la zona del Delta amb la del centre o amb la del nord. L’únic que ens uneix és una autovia.
Hi ha alcaldes i alcaldesses del Baix Llobregat Nord que li han mostrat reticències pel que fa a la creació d’una nova comarca?
El d’Esparreguera i el d’Olesa hi estan totalment d’acord. Els altres, alguns tenen dubtes i alguns no hi estan d’acord. També té molt a veure amb el color polític.
El primer cap de setmana d’octubre Martorell va celebrar una de les festes més importants per al municipi: la Festa del Roser. Quin balanç en fa? És un esdeveniment cabdal per dinamitzar la ciutat i el comerç local?
Va ser tot un èxit. Durant el Vimart, la fira de vins que se celebra per la Festa del Roser, es van exhaurir les copes. Hi van participar més d’una vintena de cellers petits d’arreu de Catalunya i diversos establiments de restauració i hostaleria de Martorell, a més d’una pastisseria. Els restaurants de Martorell estan encantats perquè ho van acabar tot i, a més es van esgotar els dos mil tiquets de copes del Vimart (vam haver de posar gots de plàstic al final). Va ser tot un èxit i crec que és a causa d’una conjunció de coses: el lloc és molt bonic, al costat dels jardins de l’Enrajolada, a la plaça de l’Església, està ben il·luminat, al nucli antic de la ciutat, amb un concert que amenitzava la jornada… Però no només ha estat un èxit el Vimart, sinó que a totes les activitats d’enguany hi havia molta gent.
Parlem ara del comerç local. Els comerciants de Nou Martorell estan contents amb el suport de l’Ajuntament al petit comerç, però es queixen que l’aparcament al centre és un problema i proposen aparcaments rotatius. En aquest sentit, i com a regidor de Planificació Urbanística i Serveis Urbans, creu que es podria arribar a una solució?
Jo no sóc partidari de les zones blaves. Martorell és un dels pocs pobles on no es paga per aparcar i en vuit anys hem generat 2.800 places de pàrquing públiques i gratuïtes al municipi. Ara mateix estem construint un aparcament al darrere de l’Hospital, on aconseguim més de dues-centes places. No hi ha cap hospital a Catalunya que tingui aquesta quantitat de places gratuïtes i de caràcter públic. Pel que fa als comerciants, no crec que el problema del comerç local sigui l’aparcament, sinó la pèrdua de capacitat adquisitiva de les persones. A més, hi ha un tipus de comerç que ha sortit beneficiat de la crisi econòmica, que són els basars xinesos, que també es troben a la rambla de les Bòbiles. A la Vila, on hi ha també l’associació de botiguers de La Vila, tenim 1.500 places d’aparcament gratuïtes i repartides en tres zones.
Tot i aquesta demanda, el comerç local està content amb el paper de l’Ajuntament. Què fan per dinamitzar-lo?
El comerç local no es pot queixar. Ho posem tot: les carpes, els llums, els donem subvencions, paguem el 80% del sou del dinamitzador d’una de les associacions comercials de Martorell… Què més podem fer per dinamitzar el comerç? El problema és que s’han perdut moltes vendes en els darrers vuit anys a causa de la pèrdua del nivell adquisitiu. Hem de seguir treballant conjuntament amb els comerciants per superar tot això. Per exemple, de cara al Nadal, nosaltres també paguem els llums i els posem on els comerciants volen. A més, il·luminem les zones comercials específicament.
Pel que fa a les pròximes eleccions municipals, creu que es poden convertir en unes eleccions plebiscitàries, tenint en compte com està anant el procés en l’àmbit nacional?
Espero que no perquè seria un gran error. Jo crec fermament que la consulta es farà el 9 de novembre. Si no se celebrés i a les eleccions municipals votem en clau nacional, farem un flac favor a la majoria d’ajuntaments del país. Jo crec que a les municipals s’ha de votar en clau municipal.
Podrien haver-hi unes eleccions en l’àmbit nacional anticipades al gener o al febrer?
Podria ser que passés. Tot és bastant incert. Si podem votar el 9N, crec que no hi haurà una convocatòria d’eleccions de caràcter plebiscitari.
Creu que CiU guanyarà votants a les municipals o tem que ERC s’imposi als consistoris, tal com alguns pronostiquen?
Jo crec que CiU s’imposaria tant a les eleccions municipals com a les autonòmiques. La gent no és ximple i el vot el reflexiona. És cert que ERC té una crescuda d’intenció de vot, jo crec que poc merescuda. No sé què han fet. El que sí que sé és el que no han fet, que ha estat no entrar a governar quan se’ls hi demanava. S’han abanderat del sobiranisme en aquest país, quan el meu partit sempre ho ha estat. Si no se celebra la consulta del 9N, aquells que la demanen amb desobediència poden ser els més beneficiats si no es fa. I a mi no m’agraden aquells que es beneficien de quan les coses no van bé. Jo sóc de construir.
Què passarà entre CDC i Unió? Creu que el procés sobiranista encapçalat per Convergència pot arribar a provocar un trencament?
Unió, en contra del que molta gent diu, fins i tot el Duran, ha seguit fil per randa tot el que s’ha proposat en aquesta legislatura, que és el procés de transició nacional. No hi ha hagut cap votació en la qual votés en sentit contrari, cosa que altres forces polítiques com el PSC no poden dir. A més, està havent-hi un canvi de lideratge a Unió, amb Ramon Espadaler, i molts unionistes han dit que votarien Sí-Sí a la consulta. Alguns diran Sí-No, però la majoria faran campanya pel Sí-Sí.
Com creu que acabarà tot això?
Veurem què passa després de la consulta. Depèn de com vagin les coses, el mapa polític de Catalunya pot variar molt, amb forces polítiques que desapareixeran, d’altres de noves, algunes es fusionaran… Hi haurà tot un panorama diferent.
El que tothom pronostica és la convocatòria d’unes eleccions plebiscitàries. I després d’això, què? Es farà una declaració unilateral d’independència?
Vull creure que no es faran les eleccions plebiscitàries. Si es fan, hi ha moltes maneres de fer-les. És a dir, es poden celebrar unes eleccions com les que es van fer els anys 2010 i 2012, en què les diferents formacions polítiques es presenten amb el seu programa. O pot haver-hi un gran acord amb les forces favorables al procés sobiranista, opció de la qual nosaltres som partidaris. Hauríem de fer un eix sobiranista amb un programa electoral únic l’objectiu del qual és que si s’aconsegueix una majoria suficient al Parlament, declararem la independència de Catalunya amb el suport del poble. I això no ens ho poden impedir. Però això vol dir una força única, un eix únic, i és complicat. Sense la unitat és difícil poder-ho dur a terme. Però, repeteixo, crec que no anirem a unes eleccions plebiscitàries. El 9N votarem. No podem no votar. I tenim el suport de la ciutadania, de la majoria de forces polítiques, de totes les institucions i la majoria d’ajuntaments. Què més necessitem?
Creu que el consens entre partits polítics de tots els colors que s’ha assolit amb la convocatòria de la consulta es podria assolir en l’àmbit local? És un bon exemple per a la democràcia? Creu que pot ser l’inici d’un canvi en el sistema polític català?
Sí, es pot extrapolar a l’àmbit local. La política és l’art d’arribar a acords des de la diferència. Si no som capaços d’arribar a això, no exercim bé la política. Hem de ser capaços d’arribar a acords. Hi ha moltes més coses que ens uneixen que no pas que ens separen. De vegades, volem posar el matís a allò que ens separa i no en el que ens uneix. Ara bé, hi ha una cosa imprescindible per arribar a qualsevol acord en política: hi ha d’haver una actitud en positiu. Quan es treballa en positiu, hi ha moltes possibilitats d’arribar a acords amb la resta de forces polítiques. En l’àmbit local, a l’Ajuntament de Martorell sempre hem practicat la política de la mà estesa: vam parlar amb Iniciativa perquè entrés al govern, i també amb Esquerra, i no van voler, tot i que teníem la majoria suficient per governar. Si a les pròximes eleccions no tenim la majoria suficient, ens tornarem a plantejar obrir el govern a la resta de forces.
