L’escena de l’entrada a Jerusalem, on els actors que fan de poble encara han de dur mascareta. Foto: La Passió d’Olesa
L’ovació del públic un cop acabada la primera funció de la temporada de La Passió d’Olesa de Montserrat, que es va estrenar diumenge, significa dues coses. D’una banda, representa l’alegria de tornar a gaudir de l’espectacle en unes condicions molt semblants a les d’abans de la pandèmia. De l’altra, demostra la bona acollida que la nova versió del drama sacre ha tingut entre els espectadors.
“Estem molt satisfets de l’estrena, hem fet el salt que volíem fer”, assegura el president de La Passió d’Olesa, Pere Quer. El salt del qual parla és “una evolució de l’espectacle” per reforçar “l’agilitat, la intensitat, l’emotivitat i la comprensibilitat de la història”. Un dels mètodes per aconseguir tot això ha estat la reducció de la durada de les funcions, que ara són de dues hores.
Aquesta nova versió és obra del tàndem format per Xavier Povill –net de Joan Povill, el poeta autor dels textos de l’espectacle– i Joan Gil. Tot i que, evidentment, el contingut de la història no ha canviat, sí que s’ha modificat la cronologia dels fets per explicar-los de forma “més narrativa, tal com s’expliquen les històries avui dia”, diu Quer. D’aquesta manera, afegeix, el públic pot “conèixer millor els personatges i les seves motivacions, sentiments i passions”.
Quer també destaca el fet que el paper de les dones s’ha vist “ressaltat” en la nova versió. Per exemple, Jesús reconeix les deixebles dones, i Maria Magdalena i la Mare de Déu també prenen més importància. “Diumenge hi va haver gent del públic que se’n va adonar i ho va agrair”, celebra el president de l’entitat.
Precisament, pel que fa al públic de l’estrena, Quer detalla que hi havia dos tipus d’espectadors: els que no havien vist mai l’espectacle, que van valorar que la història fos “intel·ligible i àgil”, i els que ja l’havien vist, que van “copsar encara amb més profunditat els canvis”. El que tenen en comú és que tots en van sortir satisfets, i això és el més important perquè, tal com explica Quer, “la Passió d’Olesa és una tradició de 500 anys d’història que basa el seu manteniment en interessar el públic d’ara”. “Malgrat l’arrel tradicional, l’espectacle mira al futur”, afirma.
I el futur, si la cosa no es torna a tòrcer, serà sense pandèmia. De moment, però, la covid encara es fa notar de diverses formes. A dalt de l’escenari, el poble ha de dur mascareta; a baix, la gent ja no va al teatre tan sovint com abans. Això sí: amb aquesta temporada ha començat la recuperació.
