La plaça de la Vila de Martorell i l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca estan separats per uns cinc quilòmetres. Una distància que equival a tres anys de diferència pel que fa a l’esperança de vida dels veïns que viuen en una zona i l’altra. Mentre que els martorellencs viuen una mitjana de 83,5 anys, els santandreuencs en viuen 80,3. Tot plegat, segons dades del 2015 del Sistema de Salut de Catalunya.
Aquest estudi detalla les xifres d’esperança de vida i nivell socioeconòmic de cadascuna de les Àrees Bàsiques de Salut (ABS) de tot Catalunya. Pel que fa al Baix Nord –que en té sis–, les dades d’esperança de vida estan més aviat a prop de la mínima catalana –79 anys, a la zona del barri de Sant Cosme del Prat– i un pèl lluny de la màxima –marcada per Sant Cugat, amb 87 anys–.
XIFRES PER MUNICIPIS
A banda de Martorell i Sant Andreu, les dades de l’estudi de Salut per a la resta de zones del Baix Nord no presenten diferències importants. A l’ABS Martorell Rural, a la qual pertany Sant Esteve –a més de Castellví, Masquefa, Sant Llorenç i Gelida–, l’esperança de vida és de 82 anys, una xifra molt similar a la de l’ABS Abrera –que comprèn només aquest municipi–, on és de 81,8.
A les altres dues zones, l’ABS d’Olesa i la d’Esparreguera –a la qual també hi ha Collbató–, els anys que es viuen de mitjana són 81,4 i 82,5, respectivament.
Amb tot, en la majoria dels casos, les zones on les persones són més longeves també són les que tenen un nivell econòmic més alt. Aquest és el cas de Martorell, on són una mica més rics que a Sant Andreu de la Barca, que també marca el límit per sota del rànquing socioeconòmic.
MÉS RECURSOS PÚBLICS
Sigui com sigui, la comarca reclama des de fa temps revertir les retallades que han patit els centres de salut, que tendeixen a col·lapsar-se, com és el cas de l’Hospital de Martorell.
Per ara, la Generalitat ha promès destinar tres milions d’euros a les zones que menys finançament han rebut.
