Aspersors funcionant a finals de març al passeig Catalunya. Foto: Facebook
Des del 2020 els municipis catalans de més de 20.000 habitants estan obligats a presentar el seu Pla d’Emergència per Sequera a l’Agència Catalana de l’Aigua. Pel que fa a Martorell, ha rebut una avaluació desfavorable, com també és el cas d’Olesa de Montserrat. Les altres ciutats del Montserratí que l’haurien d’haver lliurat tampoc es troben en una situació massa millor: Esparreguera ni tan sols l’ha entregat i Sant Andreu de la Barca encara està en tràmit, a l’espera del resultat de l’avaluació.
Precisament, fa setmanes que Movem Martorell denuncia a les seves xarxes socials que l’Ajuntament està regant amb aspersors la gespa. Ara per ara, és una activitat que està prohibida (sigui per les zones verdes o jardins públics o privats) a causa de la fase d’excepcionalitat per sequera en la qual es troben la majoria dels municipis de Catalunya.
De fet, Movem Martorell exposava que cap al 20 de març van informar de la situació. Segons expliquen, des del consistori van dir que ho revisarien, però un mes més tard els aspersors encara estan en funcionament. Un dels problemes, a banda que ara per ara està prohibit, és que aquest tipus de reg ni tan sols és precís per regar els espais verds i molta d’aquesta aigua es perd.
Línia Nord ha intentat posar-se en contacte amb l’Ajuntament de Martorell per saber quines mesures té previst prendre per millorar el Pla d’Emergència per Sequera i fer front a la situació actual, però no ha obtingut resposta.
Què es podria fer?
El grup ecologista Les Agulles creu que per fer front a la sequera actual i a les futures “cal una implicació màxima de tots els estaments”. De fet, destaquen que “no només s’ha de treballar per afrontar-ne les conseqüències, sinó que cal posar l’accent en la prevenció”.
Tant és així que detallen que aproximadament un 25% de l’aigua potable es perd per fuites a les canonades. A més, defensen que limitar-se “a sancionar els particulars que facin un mal ús” de l’aigua tampoc és la solució perquè les elits econòmiques podran continuar malbaratant-la.
