Sant Esteve reviu l’1-O tornant a votar i recordant les càrregues policials

Una urna amb l’escut de la Generalitat de Catalunya ocupa el centre d’una taula al carrer Escola Nova de Sant Esteve Sesrovires. Hi ha desenes de paperetes apilades al costat, tot mostrant dues opcions clares: ‘Sí’ i ‘No’. Veïns i veïnes s’hi acosten a crits de “votarem” i fan cua per introduir el seu vot dins l’urna. És 1 d’octubre, sí, però del 2019.

Sota el lema “Ho tornem a fer”, el municipi va commemorar el segon aniversari de l’1-O a un punt ubicat entre el Pavelló Esportiu Municipal i l’escola La Roureda, que alguns veïns han rebatejat com a plaça 1 d’octubre. Un centenar de sesrovirencs i sesrovirenques va fer una votació simbòlica imitant el referèndum d’autodeterminació d’ara fa dos anys, amb una diferència molt clara: no hi va haver violència policial.

Les càrregues de l’1-O es van estendre per tot Catalunya i van arribar també al Montserratí. De bon matí, a Sant Andreu de la Barca, la Guàrdia Civil va irrompre als centres de votació i els va tancar, carregant amb especial contundència contra els votants del CAP. Més tard, a Castellví de Rosanes, agents del mateix cos es van presentar al Centre Cívic de Can Sunyer i Valldaina, on van causar destrosses materials després de no haver trobat les urnes.

Però el de Sant Esteve va ser un cas excepcional. Cap a les sis de la tarda, quan tothom assumia que l’operatiu policial ja havia acabat, una cinquantena d’antiavalots van enfilar el carrer Escola Nova en direcció als votants concentrats a La Roureda. En aquell moment, “tota la tranquil·litat i normalitat amb què havia transcorregut la jornada es va trencar de forma contundent i radical”, afirma Emili Gaya, un votant que va declarar com a testimoni de la defensa al judici del Procés.

DE LA IL·LUSIÓ A LA RÀBIA
Aquesta sensació que descriu Gaya és compartida per la resta de votants. Tots recorden l’inici d’aquella jornada com un moment ple d’il·lusió i alegria. El dia va començar molt d’hora, especialment per a un veí encarregat de portar una de les urnes, que prefereix mantenir l’anonimat. Ell explica que, en rebre el senyal pertinent, va haver d’abandonar momentàniament el Casino, on li tocava votar, per anar a buscar l’urna que tenia convenientment amagada. Gràcies a ell i a tants altres anònims, es va produir un dels moments més emocionants de la jornada: l’arribada de les urnes. Tant Emili Gaya com Jordi Rubinart, també testimoni al judici del Procés, coincideixen a afirmar que va ser “un esclat de joia”.

Però aquest sentiment va començar a esvair-se quan van arribar les primeres imatges de les càrregues policials arreu del país. La incredulitat es va anar transformant en tristor, i la tristor, en alerta. Tot i això, el matí a Sant Esteve va ser prou tranquil. Cap al migdia, es va córrer la veu que la policia ja no entraria a cap altre col·legi electoral i això va calmar els votants. Fins que algú va veure cotxes de la Guàrdia Civil aproximant-se al municipi, concretament a La Roureda.

Rubinart explica que els congregats a l’escola van decidir, en una assemblea improvisada, que oposarien resistència pacífica. Així, desenes de votants van seure a terra amb les mans enlaire i altres es van quedar drets al darrere, tot per impedir que els antiavalots accedissin al centre. Cridaven “som gent de pau”, ‘“llibertat” i altres consignes recurrents aquell dia. Els veïns que hi eren recorden com, sense dir res, els agents van començar a “carregar a tort i a dret”, tal com diu Gaya, que va caure a terra després de rebre un cop de porra al cap. La Mercè, una altra votant, el va veure i es va ajupir per ajudar-lo, però llavors van colpejar-la a ella. Recordant com rebia cops mentre era assegut a terra, Rubinart es consola pensant que “mentre eren aquí pegant-nos, no eren a una altra escola traient urnes”. I és que els sesrovirencs van aconseguir salvar els seus vots.

Quan la Guàrdia Civil va marxar de l’escola, tots els votants van anar cap al Casino per aturar una possible càrrega policial, que finalment no es va produir. “S’hi va concentrar molta gent, fins i tot veïns que potser no estaven per la causa independentista”, diu Rubinart. A més, els pagesos del poble s’hi van sumar envoltant el centre de votació amb els seus tractors. Josep Valls, primer alcalde de Sant Esteve en democràcia, assegura emocionat que aquell va ser un moment d’unió i integració dels veïns.

Ara ja han passat dos anys, però el record de l’1 d’octubre de 2017 és ben viu. “Els que vam viure allò, tant la part bona com la dolenta, dubto que ho puguem oblidar mai de la vida”, sentencia la Maite, una altra votant de La Roureda.