El coronavirus ha provocat que aquest any no es puguin veure imatges com aquesta. Foto: Arxiu

Després de molts mesos d’esforç i uns quants dies d’incertesa, el 16 de març es confirmava el que tothom ja sospitava: la Federació Catalana de Passions suspenia la temporada 2020 per l’emergència sanitària. La notícia arribava vuit dies després de la primera funció de l’any de La Passió d’Esparreguera –va ser l’única de tot Catalunya que va poder estrenar la temporada– i de l’assaig general de la d’Olesa de Montserrat, deixant un buit insòlit al calendari cultural de tots dos municipis.

Fins aquest any, esparreguerins i olesans havien representat les seves Passions de forma ininterrompuda des del 1940, quan es va reprendre l’espectacle després de l’aturada provocada per la Guerra Civil. Fins i tot el 1983, quan un incendi va cremar el Gran Teatre de La Passió d’Olesa, els responsables se les van empescar per traslladar i adaptar el drama sacre al carrer. Però la crisi del coronavirus ha fet desaparèixer també aquesta opció.

Les entitats s’enfronten, per tant, a una situació sense precedents que “ha arribat en el pitjor moment, amb totes les despeses fetes i tots els ingressos pendents”, lamenta el president de La Passió d’Olesa, Pere Quer. De fet, en una primera valoració de l’impacte econòmic de la suspensió de la temporada, la federació que agrupa les deu Passions catalanes ha xifrat en mig milió d’euros la pèrdua d’ingressos, dels quals 150.000 corresponen a la d’Esparreguera i 110.000, a la d’Olesa. “Mai havíem patit una davallada tan gran”, admet el president de La Passió d’Esparreguera, Enric Galceran.

A més, les dues entitats montserratines tenen una preocupació afegida. Són propietàries dels seus respectius teatres i els van llogant “per mantenir-se durant la resta de l’any”, tal com explica Galceran, però ara aquests ingressos també perillen. Per exemple, els festivals de dansa o de música que s’hi fan al juny, coincidint amb el final del curs escolar, ja han quedat anul·lats, i tothom creua els dits pensant en els actes de Nadal.

“Aquesta sotragada econòmica no ens farà desaparèixer”, diu Quer, malgrat que reconeix que, “si la situació s’allarga un any, això no hi ha qui ho aguanti”. L’olesà també recorda que, a l’impacte econòmic de la crisi, cal sumar-li l’impacte emocional. “La malaltia també ha afectat els nostres col·laboradors”, lamenta el president d’una Passió que ha perdut la figura del reconegut artista Pep Montoya, molt vinculat a l’entitat. En la mateixa línia, Esparreguera continua de dol per la mort d’una peça imprescindible per a la seva Passió: el mestre Josep Borràs, compositor de la música de l’espectacle. “No li vam poder fer l’homenatge que es mereixia, però esperem fer-lo més endavant”, diu un Galceran emocionat.

APASSIONATS, MALGRAT TOT
Lluny de deixar-se emportar pel pessimisme, els centenars de persones que fan possibles les dues Passions més famoses de Catalunya han refermat el seu compromís amb la tradició i han aconseguit mantenir-la viva sense sortir de casa.

En el cas d’Olesa, els membres de l’entitat van tenir clar “de seguida” que havien de proposar iniciatives per “continuar connectats”, explica Quer. D’aquesta intenció va néixer l’Entrada Confinada, un repte d’Instagram que convidava tothom a gravar-se a casa seva representant l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, un dels moments àlgids de l’obra. La resposta va ser massiva: els organitzadors van rebre més de 120 vídeos d’olesans i olesanes cridant “Hosanna!” i van crear un recopilatori que passarà a formar part de la història de La Passió.

Instagram també s’ha convertit en l’escenari virtual de La Passió d’Esparreguera, que ha animat els seus seguidors a representar escenes de l’espectacle des del confinament. De moment, ja s’han publicat més d’una setantena de vídeos que són una demostració de l’enginy esparreguerí, amb versos modificats per ajustar-se a la realitat, attrezzo improvisat i fragments dramàtics transformats en autèntiques píndoles còmiques.

Aquestes i altres propostes que les entitats han impulsat les darreres setmanes són el reflex de l’arrelament històric que La Passió té a les dues poblacions. Per això, tal com diu Galceran, és “molt dur” enfrontar-se a una situació com l’actual i, sobretot, mirar cap al març de 2021 i veure que hi ha un camí amb “moltes incògnites”. Tant ell com el seu homòleg olesà, però, deixen espai a l’esperança. En aquest sentit, Quer no descarta “fer alguna cosa a finals d’any, ni que sigui una representació simbòlica” i conclou: “No volem que el 2020 es quedi en blanc”.