La portada del llibre i el seu autor, Marcel Gili, a la Farmàcia Gaudí. Fotos: Edicions Paper d’Estrassa i cedida
Des de les primeres cues per comprar mascaretes el març del 2020 fins al desabastiment de tests d’antígens d’aquest Nadal, els farmacèutics han estat testimonis de les diferents fases que ens ha deixat la pandèmia del coronavirus d’ençà que va començar, aviat farà dos anys. Marcel Gili ho sap prou bé: ho ha viscut tot rere el taulell de la Farmàcia Gaudí d’Abrera.
La impactant experiència de la primera etapa de la crisi sanitària el va portar a escriure uns relats que, un any més tard, s’han convertit en un llibre il·lustrat per l’arquitecte i dibuixant abrerenc Toni Santiago: Diari d’un farmacèutic en temps de pandèmia (Edicions Paper d’Estrassa, 2021).
“En un moment de distància i aïllament, les farmàcies van jugar un paper importantíssim”, explica Gili, recordant la primera onada de la pandèmia. Diu que en aquell context, amb el sistema sanitari al límit per la covid, els veïns consultaven els seus dubtes relacionats amb la salut a les farmàcies. “Hem vist el neguit i la preocupació de la gent, els canvis en el seu estat d’ànim, la solidaritat…”, comenta el farmacèutic, que ha volgut copsar tot això al llibre. “És un llibre d’històries humanes”, resumeix.
A l’hora d’embarcar-se en aquest projecte, admet que també el van moure les ganes de “posar en valor la professió de farmacèutic”, una professió en què, segons ell, les claus són la vocació i la proximitat amb les persones. “La gent ens fa molta confiança i nosaltres ens acabem fent nostres els seus problemes. Al final els coneixem i ens coneixen”, assegura.
Un procés difícil
“Durant el procés m’he adonat de com és de difícil publicar una cosa amb cara i ulls”, reconeix Gili, que fins ara sí que havia publicat alguns articles científics, però mai cap llibre. Malgrat la dificultat, i tot i haver de compaginar aquest projecte amb la feina a la farmàcia, va prevaldre la motivació per compartir les seves vivències.
En aquest camí, agraeix que l’editor Quim Moreno li obrís la porta d’Edicions Paper d’Estrassa. Un dia Gili va anar a la llibreria Núria d’Olesa de Montserrat i va veure el llibre Dones olesanes: “Em va semblar un tresor i vaig pensar que volia publicar una cosa així, amb il·lustracions”, recorda. Va ser Moreno qui, després d’acceptar la seva proposta, va tenir clar que l’il·lustrador havia de ser d’Abrera. El resultat és un llibre amb ànima abrerenca que reflecteix com es va viure el primer any de pandèmia al municipi.
