Alguns dels veïns del bloc del carrer Revall que temen que els facin fora. Foto: Anna Utiel
Els intèrfons destrossats, una porta que no tanca bé, goteres, canonades pràcticament al descobert, un ascensor que no funciona i molta foscor. Això és el que troben cada dia els veïns de l’edifici del carrer Revall 16-18 de Martorell quan entren al seu portal. A l’interior dels pisos, que admeten que no volen ensenyar per “vergonya”, asseguren que la situació és encara pitjor i que fins i tot hi ha paneroles i rates.
En aquest bloc viuen aproximadament 25 famílies i només quatre tenen contracte de lloguer, segons expliquen els mateixos veïns i la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) del Baix Llobregat Nord, que detallen que la majoria dels pisos són propietat de CriteriaCaixa (CaixaBank). Per tant, el gruix dels residents estan ocupant els domicilis perquè, diuen, no els queda més remei: el lloguer social que tant demanen no se’ls concedeix i no poden pagar una altra cosa.
La situació no és nova. Segons els veïns, la primera ocupació del bloc va ser fa dotze anys, quan estava buit i en molt mal estat. “No hi havia llum, ni aixetes ni lavabos”, explica el Jamal, que deixa clar que, si l’edifici ha millorat mínimament en aquest temps, ha estat gràcies als veïns que l’han anat rehabilitant com han pogut.
El José, un afectat, assenyalant un dels desperfectes de l’edifici. Foto: Anna Utiel
“NO ENS EMPADRONEN AQUÍ”
Tot i que cada família té les seves particularitats, totes –excepte les quatre que sí que tenen contracte– tenen en comú una cosa: no estan empadronades al pis on viuen, sinó a altres adreces. Hi ha alguns veïns que estan empadronats a Martorell, però la majoria ho estan a fora, des de Sant Andreu de la Barca fins a Còrdova. Tant ells com la PAH creuen que l’Ajuntament de Martorell “no els empadrona on viuen perquè seria reconèixer que hi ha un bloc ocupat”.
“No et donen cap explicació per escrit sobre per què no t’empadronen”, assenyala la Laura, que està ajudant els seus sogres, el Ramdan i la Fadma, en tota aquesta situació. Tal com recorden des de la PAH, els consistoris tenen tres mesos per respondre a la sol·licitud del padró i, si no ho fan, es produeix un silenci administratiu positiu, de manera que l’han de concedir. Per això, alguns afectats es plantegen denunciar l’Ajuntament.
“Em diuen que vagi a Còrdova a donar-me de baixa del padró. No té cap sentit”, afirma el José, que viu al bloc del carrer Revall amb la seva dona malalta –pateix atacs d’epilèpsia– des de fa deu anys i no té ingressos. Lamenta que no li ofereixin un lloguer social ni a ell ni als seus veïns, tampoc als que tenen fills menors.
ONADA DE DESALLOTJAMENTS?
El passat 7 de juny es va ajornar ‘in extremis’ el desnonament del Mustapha i la seva família, gràcies en part a la protesta convocada per la PAH. L’endemà, el Francisco va rebre una notificació del banc avisant-lo que el desallotjarien el 21 de juny. Viu amb laseva mare i la seva dona (l’única que té feina), i ha de pagar la pensió de la seva filla de vuit anys, que passa amb ell els estius. I, a partir d’aquí, un efecte dominó. El Hassane explica que el 21 de juny també és el dia que intentaran fer-lo fora de casa, junt amb la seva dona i els seus fills de tres, cinc i deu anys. La data es torna a repetir en el cas de la Fadma, el Ramdan i el seu fill Jamal.
Són almenys tres famílies vulnerables que podrien quedar-se sense casa, però els veïns alerten que hi ha més desallotjaments programats. Davant d’això, han fet pinya i compten amb el suport de la PAH per intentar fins al final que ningú es quedi al carrer.
Línia Nord s’ha posat en contacte amb l’Ajuntament de Martorell i amb CaixaBank per conèixer la seva versió dels fets, però per ara no ha obtingut resposta.
